Joaquín Carretero Comella, l’únic menorquí que va ser copista del Museo del Prado Per Itziar Lecea

Na Marisol Carretero fa anys que viu a Madrid. És una de les 10 filles i fills que Joaquín Carretero Comella va tenir. I que, en el centenari del naixement del seu pare, ha decidit investigar-ne la vida i descobrir una joventut desconeguda per la família. Don Joaquín, com molts ciutadellencs i ciutadellenques el van conèixer al seu pas per les classes de Dibuix de l’Institut Josep Maria Quadrado, és l’únic copista menorquí que ha treballat a El Prado. Però la fascinació que ha causat la vida abans de ser pare a na Marisol, l’ha empesa a muntar un homenatge que, previsiblement, es farà el pròxim 13 d’agost als Socors.

Per les classes de dibuix de Don Joaquín va passar mitja Ciutadella. I molts el recordaran per ser aquell primer professor d’art amb el qual van compartir hores a l’Institut Josep Maria Quadrado, del qual ser un dels fundadors. De fet, des de l’any 1955 i fins que es va jubilar, el 1985, Don Joaquín va dedicar la seva vida a la docència, mentre pintava i dibuixava a casa seva, on va deixar una producció molt extensa d’obra. Poc es pensaven els seus fills, que, en paraules de na Marisol “sempre anava a la seua i per açò no li vam fer mai massa cas”, que la figura del seu pare fos tan important.

Però, la vida abans de tenir descendència, era un misteri tant per ella com pels seus germans. I també pels néts de la família. Va ser arran d’una trobada en la qual va participar na Marisol, la “Erasmus Staff International Week”, on va conèixer a professionals del museu de El Prado, als quals va comentar que li sonava que son pare havia estat copista. I a partir d’allà, na Marisol va començar a estirar fil. “Quan ho vaig dir, tothom em va començar a fer preguntes, però jo no sabia respondre! Mai vam fer massa cas de les coses que feia mon pare, i poc sabíem de la seva vida abans de casar-se”, comenta. “Però les persones que vaig conèixer del museu, em van orientar per investigar què havia fet, perquè ser copista de El Prado, i més en l’època en la qual ell ho va ser, era un prestigi”. A l’arxiu del museu, na Marisol va poder descobrir que el seu pare va entrar com a copista oficial el 26 de desembre de 1940, amb 20 anys, i just després d’haver acabat la Guerra Civil.

L’únic menorquí que ha estat copista a El Prado

Abans de donar les seves classes a l’institut, Don Joaquín es va dedicar uns anys a recrear als grans mestres. “A les acadèmies i cursos de Belles Arts, ara s’estimula molt la creativitat. Però, a l’època de mon pare, només podies ser original després d’haver après dels grans mestres. I per açò es copiaven molt les obres dels grans pintors”. Conta na Marisol que, en els anys 40, el museu obria les seves portes gairebé exclusivament per estudiants i artistes, als quals els deixaven ser-hi lliurement durant cinc dies a la setmana. Mentre que només s’obria pel públic un sol dia, i l’altra s’aprofitava per fer neteja.

Entre les còpies que na Marisol ha pogut saber que el seu pare havia fet, es troba l’obra “El aquelarre”, de Goya, una tela de sis metres de la qual en desconeix la ubicació. “Gràcies a la documentació de l’arxiu del Museu, he pogut saber qui era el seu tutor, un sevillà que nomia Joaquín Valverde i del qual la seva néta n’ha escrit una biografia. Així, sabem que era professor a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, i tenc alguns companys, professors d’Art, que m’ajuden”, comenta na Marisol.

Entre les troballes que per ara ha fet, hi ha una llista de fins a 27 còpies d’autors com Goya, El Greco, Tiziano, Rafael, Ribera o Brueghel. “La producció de mon pare no va aturar en tornar a Menorca. De fet, fa uns anys, quan ja era mort, li vaig regalar a ma mare un inventari de les obres que guardàvem a Son Quim, la casa familiar, i n’hi havia unes 600. Entre elles, alguna de les còpies que va fer de Brueghel”.

De la resta de còpies que va fer per El Prado, na Marisol n’intenta seguir la pista. “És complicat conèixer la ubicació exacta, perquè moltes de les còpies s’enviaven a entitats. D’altres, n’he pogut seguir la pista a través del codis que empraven per saber quina còpia era. De fet, de Brueghel, sabem que una l’havia fet per El Prado i l’hem pogut trobar. I una altra, del mateix artista, la teníem a casa”, diu na Marisol. Però en altres casos, el recorregut per descobrir la pintura, es trenca. “Segons els registres, hem pogut veure com l’any 1947 es van exportar dues còpies de quadres de Goya a Nova York. Es tracta de “La gallina ciega” i “La ermita de San Isidro”. Hem mirat a molts museus, però no hi ha hagut manera i, trobam, que són potser a alguna col·lecció privada”. El que sí ha pogut recuperar és la primera còpia oficial que Don Joaquín va pintar com a copista, que és l’obra El Cristo de El Greco. I que guardava gelosament a casa seva. “És curiós veure ara aquesta obra, perquè mon pare en va fer la còpia abans que el quadre original fos restaurat. I per tant, els colors brillants de El Greco, per molts anys amagats, no es reflecteixen en la còpia de mon pare”.

La idea d’un triple homenatge

La vida de Don Joaquín té alguna sorpresa més. I és que, tot i haver-ne sentit a xerrar, na Marisol va poder descobrir la carrera futbolística a primera divisió de son pare. Jugador de l’equip de L’Espanyol, ha pogut saber que va jugar alguns partits contra el Reial Madrid a l’estadi del Bernabéu, dotant d’un caire molt diferenciat la figura del professor de pintura de l’institut. Don Joaquín es compta entre els 22 menorquins que han jugat a equips de primera divisió.

És per aquest motiu que l’homenatge que es prepara tindrà tres vessants ben diferents. La primera, la de copista, la coordina el professor Santos Ortega, que està ajudant a na Marisol en la recerca. En Paco Perea Villalonga, d’Alaior i persona molt implicada dintre del món de l’esport a Menorca, en coordina la part de la vida esportiva de Don Joaquín. Mentre que el pintor Carles Mascaró, qui va ser alumne, en coordina la part docent.

“Va ser aquest Nadal passat quan em va agafar la idea de fer-li l’homenatge, aprofitant el centenari del naixement. En Josep Menguàn em va brindar Els Socors, i el tenim reservat per dia 13 d’agost, si tot va bé”, comenta. A l’homenatge també participen el pintor Juan Elorduy, qui està preparant una exposició, i Anna Maria Bagur.

Per tal de poder compartir el llegat del seu pare, na Marisol ha creat, amb ajuda del seu fill de 12 anys, en Gabriel, un web on ha recopilat la informació que ha trobat i que es pot veure a https://joaquincarreteroco.wixsite.com/carre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *