El Consell de Ministres aprova demanar al Congrés la sisena i última pròrroga fins al 21 de juny El nou decret preveu cedir la gestió “plena” a les CCAA en fase 3

ACN Madrid .- El Consell de Ministres ha aprovat demanar al Congrés dels Diputats la sisena i última pròrroga fins al 21 de juny. El nou decret, que es debatrà a la cambra baixa aquest dimecres, preveu canvis respecte de les anteriors, fruit dels acords amb els partits que permetran la seva aprovació. Entre ells, el pacte amb ERC- i també amb el PNB- que inclou cedir a les CCAA la gestió de la desescalada en fase 3, tot i que amb CS s’ha compromès a aplicar mesures “idèntiques” a tot l’estat espanyol en la “recta final” del confinament “sense perjudici de la progressió sanitària de cada territori”, a banda de presentar abans del 15 de juny una regulació de la sortida de l’estat d’alarma per als territoris que l’assoleixin.

La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha fet una crida a la resta de formacions, en especial al PP, a la “responsabilitat” donant suport a la nova pròrroga per poder articular “l’únic instrument que resulta eficaç”.

En aquest sentit, ha dit que els experts recomanen mantenir la mesura durant quinze dies més per completar el procés de “manera controlada” i amb “la millor garantia per continuar contenint el virus”. “Ens acostem al final del procés i contribuïm a apostar per un país descentralitzat territorialment i competencialment”, ha afegit.

Montero ha demanat als grups polítiques que siguin “conseqüents” i que “reflexionin” sobre si s’ajusten a la “protecció de salut” que defensa l’executiu o si volen “evidenciar davant de la ciutadania” que tenen “altres objectius”.

Governança plena” de les autonomies

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assegurat que en aquesta nova pròrroga es passarà de la “cogovernança” a la “governança plena” per part de les CCAA que estiguin a la fase 3. “Estaran governades de manera plena pels presidents de les autonomies. Això vol dir que el seu president podrà prendre decisions relacionades amb les activitats, restriccions i, fins i tot, la duració de la fase 3 fins a la nova normalitat”, ha remarcat.

D’aquesta manera, Illa ha deixat clar que l’acord amb ERC i PNB continua plenament vigent, malgrat que el pacte pel ‘si’ de Cs preveu mesures “idèntiques” per a tot Espanya a “la recta final” del confinament “sense perjudici de la progressió sanitària de cada territori”, a més de presentar abans del 15 de juny una regulació de sortida de l’estat d’alarma per als territoris que l’assoleixin.

Fase de “control”

Illa també ha insistit que el “confinament més dur” que hi ha hagut a Espanya està permetent una desescalada “segura” i “més ràpida que altres països”. “L’epidèmia està en fase de control”, ha afegit.

Foto: Antxón Castresana

Nova normalitat, el 21 de juny

El ministre també ha dit que el procés es troba en la seva “fase final”, tot i que admès que Madrid i Barcelona van a un ritme “més lent”, i que esperen que “la nova normalitat comenci a partir del 21 de juny”. En aquesta nova normalitat, ha dit, “haurem d’aprendre a conviure amb el virus fins que tinguem una vacuna o teràpia eficaç”. En aquest sentit, ha dit que caldrà mantenir les “quatre normes”: rentat de mans, distància interpersonal de dos metres, l’ús de mascareta quan sigui obligatori i la higiene dels espais públics i privats. També ha tornat a apel·lar a la ”prudència” en aquesta nova normalitat.

Rebrots “localitzats”

Illa també s’ha referit als rebrots. Ha dit que tot i que estan sent “localitzats” i “gestionables” ha demanat “màxima prudència” i que se segueixin complint les recomanacions de les autoritats sanitàries. “Les limitacions en les activitats permeses no són un caprici”, ha insisit.

L’aprovació garantida

L’executiu té garantida l’aprovació de la nova pròrroga amb el suport de Cs i el del PNB i l’abstenció d’ERC. La cinquena pròrroga també va tirar endavant amb el suport de Ciutadans i els nacionalistes bascos, mentre que el bloc independentista d’ERC, JxCat i la CUP hi van votar en contra, juntament amb el PP, Vox i Compromís.

El procediment

La Constitució preveu la declaració de l’estat d’alarma, que es desenvolupa en una llei orgànica i estableix que es pot decretar en casos com el de crisi sanitària. La llei fixa que el podrà acordar el govern espanyol a través d’un decret per un termini de quinze dies, informant-ne el Congrés. Per prorrogar-lo, però, cal demanar l’autorització de la cambra baixa abans de que expiri el termini i la mesura s’ha aprovar per majoria simple.

Un cop té llum verda del Congrés, la pròrroga ha de tornar a mans del govern espanyol, que li ha de donar l’últim tràmit a través del Consell de Ministres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.