El passat 30 de maig es van complir 50 anys de la inauguració del monument a l’Almirall David Glasgow Farragut, a la plaça que porta el seu nom a la bocana del port de Ciutadella. Farragut, que fou el primer almirall dels EEUU d’Amèrica, era fill del ciutadellenc Jordi Ferragut Mesquida, que va partir de ben jove a fer les amèriques on va exercir la carrera de militar en una vida plena d’aventures i digna d’una pel·lícula.
Va ser la Navy Leagle USA del Madrid Council la que va encapçalar aquesta iniciativa d’erigir una escultura de l’Almirall i heroi nacional a la terra que va veure néixer el seu pare i en la que estaven les arrels de l’insigne mariner que va néixer el 5 de juliol de 1801 a Stony Point. Als 10 anys d’edat va ingressar com a cadet de l’Armada Nordamericana, on va ser greument ferit i fet presoner pels anglesos en una desafortunada incursió marinera en la que la fragata de guerra “Essex” fou reduïda en el port de Valparaiso.
Al seu retorn, fou destinat el març de 1815 al navili “Independence”, servint al 1823 a la “Flota Mosquito” i per mèrits va ser ascendit a tinet al 1825 i al 1837 li van encomanar el comandament del navili “Natchez” per a ocupar al 1840 el càrrec d’inspector d’Ordenances de Washington. El mateix any es casava per segona vegada amb Virginia Loyall, de la que va tenir un fill Loyall Farragut, graduat militar que va morir al 1916 sense deixar descendència.
La Guerra de Secessió
Farragut comptava amb 50 anys de serveis i la graduació de comodor quan al 1861 va esclatar la Guerra de Secessió Nord-americana, que no sols afectava el problema de l’esclavitut, sinó el dret dels Estats dins l’Unió.
Farragut pertanyia al Sud a l’esclatar la rebel·lió i malgrat rebre promeses i ofertes per part dels sudistes, va optar per abandonar la seva residència a Norfolk, Virginia, i establir-se a Hasting per a oferir els seus serveis al govern, fins i tot a costa dels seus interessos particulars.
Al Comodor Farragut se li va encarregar el bloqueig per mar de l’aprovisionament dels estats sudistes, lliurant vertaderes batalles navals que poc a poc aconseguien la supremacia del nord damunt el sud. Farragut va ser peça clau en les victòries navals per a conquerir Nova Orleans i Mobile. Va rebre les felicitacions del congrés i del propi president Abraham Lincon que va proposar al congrés el nomenament de vice-almirall. Una vegada acabada la guerra el juliol de 1866, i amb 65 anys d’edat David Glasgow Farragut, va ser nomenat el primer almirall de l’armada dels Estats Units d’Amèrica.
Gira europea i visita a Menorca
El nou país, els EEUU s’havien de donar a conèixer arreu del món i van decidir que Farragut fos l’ambaixador en la gira per Europa comandant una escuadra que va sortir d’Amèrica el 1867, amb la fragata “Franklin” com a vaixell insígnia amb Farragut a bord. El 5 de desembre de 1867 amarraven al port de Cartagena des d’on Farragut es va desplaçar fins a Madrid, on va ser rebut per la reina Isabel II. Farragut que ja havia estat a Menorca com a cadet, sense saber que aquella era la terra dels seus majors, aquesta vegada sí que va voler retornar-hi per a conèixer la terra on havia nascut el seu pare Jordi Farragut, natural de Ciutadella, i el 19 de desembre del mateix any amarraven al port de Maó els vaixells “Frolic” i “Franklin” amb una dotació conjunta de 812 tripulants i al pal major arbolava la insígnia de Farragut, que va visitar Ciutadella el 26 de desembre de 1867, on tota la ciutat va sortir a rebrer-lo. Es va allotjar al palau del Marquès de Menas Albas, dony Gabriel Squella.
Entre les visites que va fer destaquen la Catedral, on va llegir la partida de naixement i baptisme del seu pare. L’Alcalde de Ciutadella, Tomàs de Salort i de Salort, va reunir el ple de l’Ajuntament en sessió extraordinària el 27 de desembre per a declarar Fill Adoptiu de Ciutadella a Farragut.
L’almirall, va morir el 14 d’agost de 1870 a Porstmouth, New Hampshire als 69 anys d’edat i fou enterrat al cementiri de Woodlavn a Nova Iork. Des de llavonces Farragut és un dels grans herois de guerra nord-americans i en la seva memòria i la dels que van morir en batalla es celebra el Memorial Day, que des de 1970 es ve celebrant a Ciutadella, amb actes a la plaça que porta el nom de l’almirall i també al cementiri americà del port de Maó.
1953
El 27 de juny de 1953, Ciutadella va tributar el primer homenatge a l’Almirall Farragut, i per primera vegada des de la Guerra de Cuba al 1898, les marines espanyola i dels EEUU van desfilar juntes en honor a Farragut, en un temps encara difícil perquè Espanya estava sota el bloqueig internacional per mor del règim de Franco. Es pot dir que va ser a Ciutadella on es van començar a normalitzar les relacions entre ambdós països.
Aquell homenatge, el de s’any dels americans, va ser una de les brillants iniciatives del llavonces alcalde de Ciutadella, Josep Al·lès Quintana que va aconseguir que es desplacés fins a Menorca la Sexta Flota nord-americana, comandada pel vici-almirall Cassady amb els vaixells insígnia al Mediterrani. D’aquell any és el retrat a l’oli de Víctor Moyà que penja al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella.
1970
Sota la presidència de l’alcalde José María de Olivar i Despujol es van inaugurar el monument i la plaça en honor a David G. Farragut, com hem dit, el dissabte 30 de maig de 1970, amb la celebració per primera vegada del Memorial Day a Menorca.
Per part de la marina espanyola arribaven al port de Ciutadella els dragamines “Ebro” i “Genil” i a la bocana del port anclava el destructor anti-submarins “Roger de Lauria”, mentres que per part de l’armada americana ho feien el creuer de la Viena Flota i buc insígnia de la mateixa el “Little Rock”.
Després d’un dinar entre les autoritats civils i militars espanyoles i americanes, el capvespre es va inaugurar oficialment el monument amb els parlaments de les autoritats, per a després ser rebuts a bord del “Little Rock”, on es va poder veure el poder armamentístic dels americans en aquells moments que ja portava míssils teledirigits. Cal recordar que estaven en plena guerra freda entre els EEUU i la URSS.
