Actes 8 Març

Un estudi conclou que els gens poden determinar que algunes persones desenvolupin formes greus de la covid-19 El grup sanguini 0 redueix fins a un 35% el risc de desenvolupar insuficiència respiratòria

Una infermera practica una prova PCR a un pacient

ACN Barcelona .- Un estudi que ha comptat amb la participació del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus ha identificat per primera vegada factors genètics que augmenten el risc de desenvolupar insuficiència respiratòria en pacients amb covid-19. El treball s’ha publicat a la revista ‘New England Journal of Medicine’. Investigacions prèvies havien indicat que factors com l’edat o l’obesitat o malalties cròniques com la diabetis o la hipertensió augmenten el risc d’infeccions greus. Ara, però es determina que la variabilitat genètica també hi té influència, fet que explica perquè hi ha persones asimptomàtiques i d’altres desenvolupen quadres greus. Això possibilitarà identificar grups de risc que necessitin una protecció especial.

Els investigadors han pogut demostrar que variants de dues regions del genoma humà s’associen amb un major risc de desenvolupar fallada respiratòria en pacients amb infecció per SARS-CoV-2. Una d’elles es localitza en el cromosoma 3 i pot afectar l’expressió de gens que afavoririen l’entrada de virus.

La segona regió es localitza en el cromosoma 9, en concret en el gen que determina el grup sanguini del sistema ABO. En aquest sentit, les dades van mostrar que tenir el grup sanguini A s’associa amb un 50% més de risc de necessitat de suport respiratori en cas d’infecció pel coronavirus. Per contra, posseir el grup sanguini 0 confereix un efecte protector enfront del desenvolupament d’insuficiència respiratòria, amb fins a un 35% menys de risc.

Segons expliquen els directors dels grups participants, s’ha buscat la resposta en els gens i s’ha trobat una “forta associació” entre certes variants genètiques en els cromosomes 3 i 9 i la gravetat de la malaltia causada pel coronavirus. A més, la variant genètica identificada en el cromosoma 3 era “més freqüent” en persones més joves (mitjana de 59 anys), la qual cosa podria explicar, “almenys en part”, la gravetat de certs casos en aquest grup d’edat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.