Borja Saura: “L’any que ve farem Sant Joan, encara que ens hàgim d’adaptar a unes noves circumstàncies” Per Itziar Lecea - Fotos: Àlvar Anglada Anglada

Foto: Alvaro Anglada

Quan vam rallar amb en Borja Saura, caixer Senyor del nou bienni, encara era a Menorca. Sense vol de tornada a casa seva, Mèxic, on hi té a tota la seva família. La perspectiva d’un Sant Joan confinats encara era una possibilitat. I tot i que estarem encara en fase de desescalada, les ganes de fer festa, encara que diferent, es noten al carrer. Aquesta il·lusió també la va transmetre en Borja, quan vam tenir aquesta conversa que avui vos presentam. I que ha de servir de reflexió per, amb seny, fer durant aquest 2020 un Sant Joan de dalt de tot.

Les ganes de sortir se’l menjaven pels peus. Gabriel Saura, l’avi d’en Borja, va ser caixer Senyor del bienni 1930-1931; el seu pare, en Juan Manuel Saura Mercadal, i el seu conco, en Fernando Saura Mercadal, també van sortir a la colcada, els biennis 1962-1963 i 1972-1973. El bienni del 1986-1987, el germà major d’en Borja, en Gabriel, va ser també caixer Senyor només amb 17 anys, un dels més joves que es recorden. I el seu cosí, en Fernando Saura Cantallops, va ser el darrer de la família en representar el càrrec a la colcada, els anys 1992-1993.

Vint-i-vuit anys després, i amb més ganes que mai, en Borja Saura Garcia tenia ganes d’agafar el relleu familiar en un paper que enguany deixa en repòs.

  • Tot i ser una decisió anunciada, no va deixar de ser menys dolorosa. Com va ser el moment de dir a Ciutadella que Sant Joan quedava suspès?

Crec que tots ens ho veiem venir. Per les notícies ja s’anunciava com altres festes també molt importants arreu d’Espanya, es cancel·laven. I feia setmanes que xerràvem amb els membres de la junta i també amb l’Ajuntament, amb qui hem estat en continua comunicació.

Quan ens vam reunir tots, era evident que era inviable celebrar un Sant Joan en plenes condiciones. Primera, perquè preparar la festa no és qüestió d’una o dues setmanes. Són molts de mesos de preparatius que hem de dur a terme des de la junta de caixers. I també per part del consistori. Així va ser com, dia 19 d’abril vam fer una reunió telemàtica amb l’Ajuntament, a la qual va assistir també l’oposició i n’Antoni Fullana, sa Capellana, i vam estar d’acord en el fet que s’havia de suspendre. A pesar de la pena que ens causava.

  • Com dius, Sant Joan no es munta en dos dies. Tenies ja alguna cosa preparada per aquest 2020?

Tot l’any he anat preparant coses des que em van nomenar caixer Senyor. Ja colcava a cavall, havia vingut tres vegades a Menorca a fer temporades per provar els animals i també prepara la casa, l’equip de suport de tot el que es mou a la casa senyorial, les canyes ja les teníem preparades per tallar-les, el caixer pagès ja tenia cinc o sis bens triats, també tenia la vestimenta… Ho teníem ben encaminat, fins que va arribar el virus. Per la meva banda, també havia fet un bon estalvi per poder fer front a les despeses de la beguda i tots els preparatius. Però ens conformarem a dir que ja en tenim un bocí fet per l’any que ve.

  • Què era el que més ganes et feia viure de la festa, com a caixer Senyor?

En tenia tantes ganes que, per jo, tots els moments, viscuts i futurs, són importants. Des del dia que em van nomenar, el moment en què vam presentar la comitiva el 9 de juliol de l’any passar, o la primera vegada que vaig provar els cavalls. Sí que és cert que em fa moltíssima il·lusió viure el primer toc de fabiol. I també la primera sortida del dissabte de Sant Joan. Tenc un record molt polit d’aquest moment, l’any en què va sortir el meu cosí Fernando i també el meu germà. És un moment que és molt emotiu per la família. A més, crec que tenir una bona sortida de la casa senyorial per la primera tanda, dona molta empenta per fer una molt bona festa. I després, amb l’energia que agafes, ja és pas per pas: l’entrada as Born, sa Convidada, etc.

  • Estem en una època que les abraçades són moments de risc. Essent Sant Joan una festa en què el contacte amb els altres és inevitable, creus que l’hauríem de repensar cap a una celebració més íntima, si l’any que ve la situació no millora?

Jo confii que l’any que ve puguem celebrar Sant Joan com toca. Però som conscients que ara mateix no tenim la certesa de poder-ho fer. L’evolució de la pandèmia marcarà moltes coses. I si ens trobam en la tessitura de què Menorca es troba en una situació molt diferent de la resta de territoris, com està passant ara en què la pandèmia no ha tingut la incidència d’altres llocs, potser sí que es podrien replantejar algunes coses. Tot ho marcaran les mesures de seguretat que s’hagin de prendre en el moment. I potser algunes d’aquestes mesures -com passa ara- repercuteixen damunt del nombre de persones que es poden reunir. Tot i que, personalment, esper que la situació s’hagi solucionat pel juny de l’any que ve. Està clar, però, que ens haurem d’adaptar a les circumstàncies, i que, entre tots, haurem d’arribar a acords, si és el cas.

  • Com viuràs el Sant Joan d’enguany?

Encara no ho sé. Però segur que seran dies difícils i tristos. Però brindaré per Sant Joan, segur. Si no som a Menorca, almanco una telefonada amb la junta i un ginet a la seva salut el faré, perquè ens hem avingut molt. Tot dependrà dels ànims del moment. El que és segur és que l’any que ve l’esperarem amb més ganes!

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *