El 55% de l’aigua residual municipal que arriba a les depuradores de les Illes Balears supera els límits de salinització que marca la normativa. Aquesta situació n’impedeix la reutilització per a usos agrícoles. És una de les principals conclusions d’un estudi de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) que abraça el període 2016-2019.
L’agència pública del Govern, depenent de la conselleria de Medi Ambient i Territori, ha analitzat la salinitat de les aigües residuals mitjançant la conductivitat elèctrica que, en el cas de l’aigua, augmenta amb la concentració de sals.
Per illes, Eivissa,amb un 70,6% de mitjana en els quatre exercicis analitzats, és la que presenta un major percentatge d’aigua residual amb excés de salinitat seguida de Menorca (57,7%), Mallorca (39,15%) i Formentera (32,85%). El comportament de la menor de les Pitiüses, no obstant això, es molt desigual i els indicadors de l’illa (on l’ABAQUA només gestiona una dessaladora) presenta grans oscil·lacions amb dos anys que compleixen perfectament i, en canvi, un incompliment del 80% el 2019.
El cas d’Eivissa, en canvi, és més homogeni i els resultats demostren, segons els autors de l’estudi, l’existència d’una gran problemàtica de salinitat a les aigües residuals municipals. A la vegada, però, s’observa una lleugera tendència cap a un major compliment dels paràmetres establerts pel Pla Hidrològic de les illes Balears (PHIB) a mesura que avancen els anys.
A Menorca, en canvi, s’observa una tendència en el sentit contrari, cap a un major incompliment tot i que sempre en uns termes menors que els d’Eivissa. A Mallorca, per la seva banda, s’observa una tendència més estable en el període estudiat.
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha demanat als municipis que, en el marc del Pacte per l’Aigua, prenguin les mesures adients per a revertir aquesta situació ja que la salinització té lloc al clavegueram municipal. En aquest sentit, ha recordat que les depuradores no estan destinades a la dessalinització de l’aigua residual i, per tant, la salinitat de l’aigua residual de clavegueram no és eliminada i surt pràcticament en la mateixa concentració a l’aigua depurada.
Mir ha recordat que una de les principals conseqüències d’aquest excés de salinització és la impossibilitat de reutilitzar aquestes aigües per a usos agrícoles i que aquesta és, precisament, una de les principals demandes dels municipis pel que fa a la gestió del cicle de l’aigua. En aquest sentit, ha recordat també que la responsabilitat de promoure instal·lacions de tractament terciari recau sempre en l’interessat, ja siguin administracions públiques com entitats privades, i no en l’ABAQUA.
La salinitat de les aigües residuals municipals pot estar relacionada amb el mal estat del clavegueram especialment en el cas de xarxes situades prop de la costa on l’aigua salada subterrània s’hi pot infiltrar a través de fissures. Puntualment, també es pot atribuir a abocaments il·legals de salmorra de dessaladores privades a la xarxa de sanejament municipal o bé d’abocaments d’aigües residuals industrials.
