El Consell Insular de Menorca ha donat a conèixer el Pla director arquitectònic de Llatzeret que té un doble objectiu: d’una banda, recuperar, posar en valor i preservar els valors patrimonials del bé, associats a l’antiguitat i a l’originalitat; i, de l’altra, convertir-lo en un exemple de sostenibilitat i reforçar, així, el compromís de Menorca amb el desenvolupament sostenible.
La vicepresidenta i consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Maite Salord, ha subratllat la importància de comptar amb un instrument tècnic i econòmic que garanteixi programar, de la forma més adient i en funció de les prioritats tècniques i econòmiques, les futures actuacions per tal de conservar, protegir i posar en valor el conjunt que conforma el Llatzeret de Maó, declarat Bé d’Interès Cultural, com equipament públic, i adaptar-lo als nous usos que s’hi donin, principalment, amb finalitat formativa, cultural, social i turística.
La redacció del Pla ha anat a càrrec de l’empresa UTE Eco-Llatzeret, el representant de la qual és l’arquitecte Ferran Vizoso, que va destacar per l’experiència professional de l’equip tècnic relativa a treballs vinculats amb el patrimoni històric, artístic i arquitectònic. Així, l’equip redactor del Pla ha comptat, tal i com es demanava, amb un equip de feina nombrós i multidisciplinari integrat per un arquitecte amb les funcions de coordinador, un historiador i un enginyer industrial, i amb la col·laboració d’un aparellador, una restauradora, un arqueòleg, un ambientòleg, un arquitecte paisatgístic, una historiadora especialista en jardins històrics hospitalaris, un enginyer agrícola i assessoria amb arquitectura i sostenibilitat.
El recinte emmurallat del Llatzeret de Maó té una superfície d’11,5 Ha i 15.000 m2 d’edificis construïts i s’han elaborat 35 fitxes detallades dels 41 edificis, treball que representa un detallat estudi de conjunt dels edificis que ens dóna informació sobre edificis originals enderrocats (2.123 m2); edificis originals existents i no originals; un mapa de lesions que es fixa en l’estat de conservació dels elements construïts; un mapa de valors sobre l’estat de conservació dels valors patrimonials; i, finalment, els criteris d’intervenció patrimonial, amb quatre nivells de protecció, de màxima conservació a màxima restauració.
En aquest sentit, tal i com apunta el Director Insular de Projectes sostenibles, Isaac Olives, “hem de tenir en compte que el Pla fixa unes inversions de màxims que han de ser valorades pel seu grau de prioritat, amb cost total de les intervencions d’uns 20 milions d’euros. La gestió de l’obra, materials i residus, serà important, també, per limitar el cost.”
D’altra banda, convé destacar la ingent feina de recerca històrica que s’ha dut a terme i que ens permet comptar amb dades molt importants sobre cronologia general, context històric o documentació històrica, especialment el plànol de Riudavets de 1824.
Finalment, el Pla és una oportunitat per generar una experiència modèlica de sostenibilitat econòmica, social i ambiental, i per crear un precedent en autosuficiència i impacte ambiental neutre, que ha de servir d’exemple a la resta de l’illa. Recollida d’aigua de pluja i la seva posterior reutilització o el projecte de parc fotovoltaic per subministrar energia al conjunt, fins i tot comptant amb la residència en funcionament, en serien els exemples més destacables.
Està previst que dia 29 de juliol es faci una presentació més detallada al mateix Llatzeret per a les entitats i administracions que han format part del grup de feina que va impulsar el Consell per definir els usos de l’espai, presentació que comptarà amb la presència de l’equip redactor.
