Unides Podem ha donat suport aquest dimarts a una Proposició No de Llei (PNL) presentada pels socis de govern i ha reclamat que es derogui l’anomenada Llei Montoro amb l’objectiu d’eliminar les traves que tenen els ajuntaments de les Balears per poder atendre les necessitats de les persones, empreses o autònoms. La formació, a més, ha presentat dues esmenes perquè siguin les entitats locals sanejades i aquelles amb dos anys de superàvit i romanents de tresoreria les que puguin utilitzar els superàvits.
Antònia Martín, diputada de la formació, ha defensat durant la sessió plenària que “des del Parlament hem d’enviar un missatge ferm de suport a una reclamació legítima dels ajuntaments” i per això des Unides Podem “volem un escut municipalista àgil i eficaç” ja que “les persones són el primer”. “Això no és un eslògan, són fets”, ha dit.
“L’any 2012 el Partit Popular va fer un exercici d’enginyeria del llenguatge per fer veure que Ajuntaments i ciutadania feien un mal ús dels serveis públics i que calia aplicar mà dura”, ha explicat Martín, alhora que ha recordat que “el PP va incorporar de manera habitual termes com sostenibilitat quan realment es referien a retallades o estabilitat quan realment al que es referien era a la desestabilització dels serveis públics”. “No, Partit Popular, no volem que els superàvits es puguin utilitzar només en temps de pandèmia. Les persones primer, sempre “, ha etzibat la diputada a la bancada de l’oposició.
En aquest sentit, la diputada ha asseverat que “estem en el 2020 i la derogació de la 2/2012 està cada vegada més a prop”. “Cal un escut municipalista de la mateixa manera que hem posat en marxa un escut social. No tenim els números per poder-ho fer. Encara. Però arribarà el dia. No tinguin cap dubte “, ha indicat Martín, alhora que ha recordat que” no pot ser que Eivissa capital tingui en un calaix 10 milions d’euros de superàvit o que Alcúdia disposi de més d’onze milions de superàvit i 80 milions de romanents al temps que Ciutadella té 7 de superàvit i uns 21 de romanents “.
“Els ens locals han de poder donar els serveis que necessita la ciutadania. Són les entitats en primera línia d’atenció a la nostra gent. Arriben a cada carrer, a cada racó, a cada persona. Necessiten oxigen i des d’aquest Parlament treballarem amb ells i per ells “, ha assegurat.
LLEI AMB MESURES COERCITIVES
La parlamentària, a més, ha asseverat que “hem de fer un diccionari ‘llenguatge de les dretes-llenguatge comú’. “L’any 2012 també sentim molt el fet que volien treure part del gruix de l’administració. Dir que volien desmantellar l’administració pública, garant de l’equitat i de l’estat de benestar quedava lleig. I ara vénen aquí cada setmana a dir que què bé pels serveis públics que ens han salvat de la COVID-19 “. “Hem de tenir memòria econòmica per deixar enrere les polítiques de Montoro i memòria democràtica per no oblidar-nos que el banquer que va pagar el cop d’estat de Franco just passava per allà i ha de mantenir els honors actuals”, ha dit Martín.
La diputada ha explicat que la Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera inclou temes com el principi de lleialtat institucional, la prioritat absoluta de pagament de l’deure públic, mesures correctives o mesures coercitives de manera que “és una llei que aplica el garrot als ens locals “. “Una norma que no hagués estat possible sense la modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola que van pactar PSOE i PP el 2011”, ha recordat.
D’altra banda, la diputada també ha explicat que “la Llei 2/2012 és molt similar a un film on s’envien a uns joves, els ens locals, al fet que algun retrògrad ha considerat com immadurs i els fica en un correccional perquè aprenguin qui mana i el que han de fer. Així és com se senten els ajuntaments quan han de presentar un pla econòmic financer “, ha afegit.
“El PP va obligar a prioritzar els bancs als serveis a la gent que ho necessita. Les polítiques de Montoro, molt igual que el drac Smaug en l’Hobbit tenien els fons públics immobilitzats “, ha apuntat la parlamentària a el temps que ha asseverat que” el 2017, en un Ple de l’Ajuntament de Palma vaig mostrar un mapa amb dotzenes d’ajuntaments que incomplien la regla de despesa i que no havien estat cridats a l’ordre pel Ministeri. Quina casualitat, governats pel Partit Popular “, ha assegurat.
Finalment, Martín ha assegurat que “la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, va afirmar fa dos dies que cal comptar amb tots els nivells de les administracions públiques per assegurar una adequada coordinació i coresponsabilitat per afrontar la crisi derivada de l’COVID-19 “.
