La permacultura amb Maria Elsa Per Mariona Vilaseca

Ja fa anys que a Menorca està enfocada a potenciar el producte local, a cuidar dels nostres productors, de consumir producte de Km0, que anem a comprar a la plaça com tota la vida, i evitar comprar els grans supermercats els quals porten producte de tot el món, i que pateix durant el seu cultiu, abans d’estar madur ja està collit i quan ens arriba ha estat congelat, o traginat tantes hores i kilòmetres, que no ens nodreix.

Avui entrevistem a una dona que això ho té molt clar, la Maria Elsa, i treballa perquè cada vegada siguem més els que respectem el cicle de la natura, i que la cuidem alhora que ella ens nodreixi a nosaltres, però amb estima, dedicant-li el temps i deixant que sa natura faci el seu curs. Vàrem veure com era l’horta en la qual treballa, i ens va parlar de la permacultura. Jo n’havia sentit a ratllar diverses vegades, però no havia tingut ocasió de veure’l tan a prop i us ho compartim avui. Pels que ja ho coneixeu, tal vegada us semblarà bàsic, però avui ho brindem a tots aquells que no ho coneixeu.

· Què és la permacultura?

· Permacultura és una filosofia de vida. La permacultura és el respecte a la terra, els vegetals, el nostre entorn i també el respecte als humans. Treballem per sobre de tot el respecte a la terra i alhora fem que amb el mínim esforç podem treure el màxim “profit”, per explicar-ho de manera fàcil. Els permacultors no tallem les verdures, deixem que facin el seu procés complet. A vegades les plantem o surten soles, recollim el que necessitem per al dia, ho sigui que les consumim mentre fan el seu procés de créixer, floració i desenrotllen les seves llavors, després recullin les llavors o les deixa’m que s’expandeixen i quan elles creen que és el seu moment de néixer ho fan soles. També tenim l’actitud de no trepitjar el terra que plantem, deixem espai per passar, regar, collir…

· Hi ha una persona o comunitat que ho va proposar?

· La permacultura sorgeix l’any 1978 de la mà d’en Bill Mollison i David Holmgren, un moviment que mostrava com erradica la fam al món, mostrant una forma de sembra imitant l’ecosistema de la natura.

· Hi ha una persona o comunitat que la proposa?

· Ja hi ha moltes persones i comunitats que ho estan portant a l’acció. List of permaculture té infinitat de projectes a Àfrica, Mediterrani i Orient Mitjà. Aquí a Ciutadella fa uns mesos vàrem començar a l’hortal dins la tanca de Terra d’àngels, ben devora de Ses Pedreres de Lítica, és un espai que també hem impartit tallers practicant i mostrant la permacultura. Quan jo vaig arribar en aquest espai ja vaig trobar-me una horta que tenia el segell ecològic i vaig sentir que era un bon lloc.

· Com és que aquest hortal està en forma rodona?

· Si el terreny m’ho permet, m’agrada fer-lo tipus rodó, com un mandala, però no té res a veure amb permacultura,

· Com podem portar en el dia a dia un respecte a sa natura, si no tenim Hortal?

· La millora manera de respectar sa natura dia a dia. Deixar que la vida sigui més llarga, respectant els cicles de la naturalesa, de les coses, consumir productes de kilòmetres 0, reciclar tot el que emprem i no utilitzar materials que no siguem respectuosos.

Però bé, jo sóm de les que pensen que es visqui on es visqui quasi sempre es pot fer una petita horta, fins i tot darrere d’una finestra.

· Parlàvem del fet que hauríem de canviar la manera de “comprar” per respectar sa natura.

· Sí la veritat és que m’agradaria poder oferir una cistella posant el què necessitem per alimentar-nos cada dia, “unes fulles de cada tipus d’ensalada, etc”….

· És més car poder cultivar ecològicament, però si afegim la permacultura?

· Bé, depèn de quin sigui el significat de car, evidentment hi ha menys producció que un hortal de grans dimensions i que es cultiva de manera totalment explotada, com a productor local tenim menys terreny i la competència de les verdures que trobem a molts supermercats, tractada químicament que estan a l’abast tot l’any, no podem competir amb preus, però aquesta és una mirada d’una gran majoria de població. Ara bé, sí que ho fem amb diferència amb la qualitat. Quan un vol ser respectuós amb sa natura mira a llarg termini, i veu el fet de respectar a la terra. Quan respectem la natura, i tot el seu cicle, en el fons ens respectem més a les persones.

· Amb tot el que em dius, sento que té molt de sentit ara, que estem vivint un moment tan important, de replantejar-nos la vida, la salut, la feina…

· Sí, si ens respectem, de ben segur que podem dedicar cada vegada més a cultivar sa nostra pròpia terra, i nodrir-nos del vincle amb ella. Penso en què els volem deixar a les futures generacions? No tant que ens costa el que és ecològic.

· Quins beneficis hi ha per la terra?

El benefici del cultiu ecològic i de permacultura és que els sòls són més rics, menys contaminant, una flora i fauna més rica en diversitat. Aconseguir tenir sòls més rics en diversitat és sinònim de salut, però això fora un tema per parlar-ne hores!!! Però així ràpidament diria que els beneficis pels humans són tenir menys malalties, vinculades a la toxicitat que ingerim, menys despesa sanitari, etc. Consumir ecològic és respectar i això durarà riquesa a l’entorn, a un mitjà i llarg termini, perquè consumim quilòmetres 0, dels productors locals, si volem ser respectats hem de respectar allò important:  “la mare terra”.

· Ho hem vist aquests mesos, com sa natura respira diferent quan la petjada humana no és tan present. Maria Elsa, tens programat algun taller aviat?

· Si el mes d’agost plantegem “el nadal de patates” és una tècnica de permacultura que ens permet collir patates i deixar que les patateres segueixin creixent.

El passat 4 de juliol a la tarda vaig fer  un taller d’un hortal en forma espiral amb plantes medicinals. La idea és poder compartir i donar a conèixer experimentant per crear nous hàbits per la gent.

Tot aquell qui li agradi la proposta que s’hi apunti, es pot demanar s’informació a Terra d’àngels o podeu contactara través del Facebook amb na Maria Elsa @monsalternatius.

Que així sigui idò, a crear mons que ens permetin viure amb més respecte i tornar al que ja feien els nostres ancestres, cuinar amb les plantes i herbes que creixen en cada moment de s’any, i lloc. Observeu i cuideu el què teniu, és or, això us nodrirà. La natura és saviesa pura, només hem d’aprendre a reconèixer i relacionar-nos-hi.

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *