Aquest divendres 10 de juliol és la festivitat de Sant Cristòfol, que a Ciutadella popularment celebram anant a compartir bereneta o sopar a la vorera de la mar, a replans o platges. Tot i l’actual situació aquesta és una de les poques celebracions d’estiu que podrem fer amb certa normalitat. Tanmateix as Migjorn Gran, població de la que el sant és patró principal, no podran fer la tradicional beneïda de cotxes. Però, què té a veure Sant Cristòfol amb els vehicles? Perquè és patró dels conductors? Qui era aquest Cristòfol?
El personatge pot no tenir un origen històric precís. Podria ser la mateixa figura que sant Menes. La seva famosa llegenda, que és coneguda sobretot a Occident i podria haver-se extret de l’antiga mitologia grega (seria la cristianització de la barca de Caront).Part de la història de sant Cristòfol té paral·lelismes propers amb la de l’argonauta Jason, que va dur a través d’un riu embravit a una anciana que era més feixuga del que hauria d’haver estat i que, en realitat, era la deessa Hera disfressada.
La llegenda
Tot va començar al segle XIII, amb un home anomenat Reprobus, què més tard es va conèixer com Cristòfol. Era molt gran i corpulent, feia uns 2’3 m d’alçada i tenia una cara aterridora.
Després d’acabar de servir en el regne de Canaà, va decidir anar-se a servir el rei que tenia la fama de ser el més reputat. Però quan el va conèixer, es va adonar que aquest rei es senyava no davant Déu, sinó davant el mateix diable. Això li va fer pensar que era perquè li tenia por i va decidir partir a la recerca del diable.
Durant el camí es va trobar amb una banda de delinqüents, dels quals un va declarar ser el diable. Cristòfol va decidir que li havia de servir a ell. A poc a poc es va adonar que el seu nou amor es feia enfora de la creu i ell va pensar que era perquè tenia por de Crist. El va deixar, i se’n va anar a la recerca de més gent que l’ajudessin a trobar Crist.
Llavors va conèixer a un ermità, que el va instruir en la fe cristiana. Cristòfol es demanava constantment com podia fer per servir a Crist. L’ermità li va suggerir que es fustigués i resés, però Cristòfol s’hi va negar dient que ell no estava disposat a fer això. L’ermità llavors li va suggerir que, al tenir un cos tan gros i fort, podria servir Crist ajudant a creuar a la gent el riu més perillós (en aquella època no hi havia ponts i la gent solia morir intentant travessar els rius). Cristòfol no n’estava molt convençut però l’ermità li va prometre que aquest treball complauria a Crist.
Passat un temps, Cristòfol seguia al riu prestant aquest servei. Un dia un fillet petit li va demanar que l’ajudés a passar a l’altra vorera. Durant la travessia, el riu va créixer i el fillet semblava molt més feixuc, de manera que amb prou feines el podia dur. Quan finalment van arribar, Cristòfol li va dir a l’infant: “Tu m’has posat en el major perill. No crec que ni el món sencer sigui tan feixuc en les meves espatlles com ho has estat tu”. I el fillet li va respondre: “Tu no només has tingut en les teves espatlles el pes del món, sinó a l’home que el va crear. Jo sóm Crist, el teu rei, a qui tu has servit en aquest ofici”. A l’acabar de parlar, el nen es va esvair, però abans, segons la llegenda, va convertir el bastó de Cristòfol en un arbre, concretament una palmera, i d’aquí que aquest arbre sigui el símbol de l‘escut des Migjorn Gran (abans, San Cristóbal). Des d’aquest moment va ser conegut com “Christophoros” o “portador de Crist” i finalment com Sant Cristòfol. Posteriorment, Cristóbal va ser a Lícia, on uns cristians que van ser martiritzats, el van acollir. Més tard, i per diverses raons, el rei el va fer decapitar.
Un sant molt popular
Avui Sant Cristòfol és un sant molt popular, venerat com un dels catorze sants auxiliadors. A Espanya ha estat el patró dels traginers, després dels camioners i avui de tots els conductors en general i, especialment els taxistes que el tenen com un “àngel de la guarda”. La seva figura és una representació de la consciència de responsabilitat de qualsevol persona que es posa al volant. La seva festa és el 10 de Juliol, tot i que no té data de beatificació.
Ja hem vist que la seva història és una de les més curioses d’entre la vida dels sants i la seva figura és una de les més populars a occident com a protector dels viatgers (també dels fadrins). Ha estat referit a les seves obres per poetes com García Lorca i Antonio Machado i fins i tot ha estat harmonitzat en la coneguda melodia popularitzada per Perlita de Huelva els anys 60 del segle passat “Amigo conductor”. I fixau-vos si és popular a Espanya que de les 68 localitats arreu del món que duen el seu nom, 43 són al nostre país. Ah! I més de 30.000 espanyols es diuen Cristòfol!
Dia 10 de juliol, diada de Sant Cristòfol.
“Antigament (ja ha plogut moltes vegades de llavores ençà) a Menorca com a nombroses poblacions de Catalunya, s’atribuïa a Sant Cristòfol un gran poder sobre les aigües, no començant sa gent a banyar-se fins en aquest dia; i qui havia d’aprendre a nedar començava en data tan assenyada, ja que era creença popular que en aquesta diada el Sant no permetia que s’ofegassin.”
(Josep Pons Lluch.- El Iris 1949)
