EL SILENCI DE DÉU Per J. Bosco Faner Bagur

Quin ha estat el seu origen?

Per als cristians, la Quaresma és temps per excel·lència de pregària, dejuni i penitència. Durant el 2020, aquest temps litúrgic ha adquirit un significat molt més profund. Fa només uns mesos, durant l’octubre del 2019, en l’Església es dialogava sobre la situació de l’Amazònia, on la població indígena cristiana que viu en aquesta regió passa mesos sense poder celebrar els sagraments. I d’açò, a Europa, es parlava com d’una realitat llunyana difícil d’imaginar. De cop, sense esperar-ho, els cristians de pràcticament tot el món, hem hagut de renunciar a viure els sagraments per un bé major, la salut de la població mundial a fi d’aturar la pandèmia del COVID-19. La pandèmia, que m’ha obligat com a tots a tancar portes de casa, m’ha facilitat temps per poder reflexionar i escriure pensaments i sentiments.

 

He sentit paraules que m’han ajudat

La  benedicció extraordinària urbi et orbi del papa Francesc des d’una plaça de st. Pere estranyament buida el passat 27 de març, va ser un moment important. Em ressonen encara les seves paraules: La tempestat desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquestes falses i supèrflues seguretats amb les que havíem construït les nostres agendes, projecte, rutines i prioritats.

 

M’he sentit motivat a estar al costat de la gent

El confinament disparà la quota d’audiència de la missa a la televisió. Yotube, Facebook, Zoom o Whatsapp, es van convertir en improvisats centres de pregària i formació per als cristians. Les parròquies vam haver de tancar, però la fe no ho va fer. No poques cases es van convertir, i han aprés a convertir-se, en esglésies domèstiques on els pares han estat el que sempre han de ser, catequistes per als seus fills. La pandèmia s’ha convertit en una oportunitat per a recordar al Poble de Déu els valors fonamentals de la fe i viure’ls d’una manera especial. Uns i altres hem après que ens hem de cuidar molt més telefonant-nos, creant espais de trobada, encara que siguin cibernètics, perquè el que és important  és el contacte personal.

 

He aprofitat per escriure (Facebook, Whatsapps, un Llibre …)

Durant aquests dos mesos (14 març-11maig) un insignificant microbi ha estat capaç de treure del bagul dels records, la virtut prou empolsinada de la humilitat. Les grans potències que incrementen, any rere any, el seu arsenal bèl·lic i econòmic per aconseguir sobre la resta superioritat en tot, s’han trobat indefenses  i vivint, com tants d’altres països, mesos de recés. Seran conseqüents o no, però han contret el deure de replantejant-se els seus objectius, economia i política.

Personalment he aprofitat aquest confinament per fer comentaris al Facebook i Whatsapp, cridar per telèfon a no poques persones i  per escriure un nou llibre titulat EL SILENCI DE DÉU. En ell oferesc, a una primera part, les 40 LLIÇONS apreses segons el que he viscut cada moment: Vivències front les morts de milenars de persones només al nostre país; el servei, no poques vegades martirial, de personal sanitari, geriàtrics i d’altres; la tasca duta a terme per entitats com Càritas, Creu Roja i més voluntaris, … I el que ha viscut amb més força que mai: la superficialitat, la inconsciència, la corrupció, la mentida,… són els virus més ferotges i els qui ens fan sentir més indefensos! A una segona part, i comptant amb l’experiència de pregària entorn del Parenostre viscuda a la comunitat parroquial de st. Esteve durant el curs 2018/2019, deix escrites unes reflexions sobre la més important pregària cristiana que trobam a l’Evangeli de Mateu (6, 9-13) i al de Lluc (11,2-4).

 

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *