José Bosch Camps és president de l’Associació d’Hosteleria i Restauració de Menorca, entitat adscrita a CAEB, i que aglutina a bars i restaurants de l’illa. L’any passat, el sector de la restauració va donar feina a l’illa a una mitjana de 3.512 persones. Només el comerç ocupa a més persones a Menorca. Restaurants i bars poden obrir les seves portes des de la fase 1 d’aquesta famosa desescalada, però ho han fet de manera desigual, tímida i incerta. El present d’aquest sector és decisiu per marcar el present i el futur laboral de Menorca.
- Com s’han viscut des del vostre sector aquests mesos d’estat d’alarma?
- Amb moltíssima preocupació, com tothom, i sobretot amb molta incertesa, perquè no sabíem quant duraria tot açò ni quines conseqüències tindria. I de fet, molts dubtes encara persisteixen, perquè encara no sabem del tot què passarà quan acabi l’estat d’alarma.
- Quan es va començar a xerrar de desescalada, gairebé des del principi es va xerrar de bars i restaurants, donant la sensació que eren vostès un dels sectors prioritaris…
- A vegades se’ns demonitza, i són els clients els que també tenen les ganes de gaudir dels nostres serveis. Noltros posam el nostre negoci a disposició de la gent, però qui decideix si l’empra o no és el ciutadà. Desgraciadament, a Balears i Menorca, la restauració és un dels sectors principals, i tenir-nos aturats implicava molta gent sense feina.
- La fórmula dels ERTE ha sigut encertada?
- Per sort hi havia aquesta eina i es va poder definir com la gent podia tenir un subsidi o una ajuda. Ara hem de veure cap on anirem quan s’acabi l’estat d’alarma perquè, per exemple, és complicat anar cap a un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per productivitat. Durant el confinament hem fet moltíssima feina, i vam estirar la mà tot d’una per posar per davant de tot la seguretat i la salut, a la vegada que rallàvem de què faríem després de l’estat d’alarma i de com aconseguir que la temporada fos el menys traumàtica possible. S’ha fet molta feina, i amb molta sensibilitat per part del Govern balear, que sembla que està disposat a donar bastantes facilitats.
- Quin és ara el tema més complicat?
- Un dels cavalls de batalla és decidir qui paga la Seguretat Social dels treballadors quan aquests estan en ERO o ERTE. La quota mensual que paguen els empresaris per un treballador de l’hosteleria és d’entre 500 i 600 euros mensuals. Amb un ERO normal, seria l’empresa qui hauria de pagar aquesta quota, i açò a dia d’avui és inassumible. L’activitat ara mateix és molt minsa. Els primers dies semblava, quan van obrir les terrasses, que hi havia molta eufòria, però ara els restauradors ens diuen que el ritme és molt baix.
- La desescalada ha ofert, a cada fase, diferents opcions per a què els negocis de restauració obrissin. Aquells que han obert fins ara han obtingut suficient rentabilitat?
- Obrir ha estat un acte de valentia. A la primera fase, qui va fer-ho van ser petits locals sense agafar massa personal. Quan inicies activitat, tots els treballadors comencen a cotitzar. En aquestes fases, i fins a finals de juny, l’empresa paga el 30% de la quota de la Seguretat Social dels treballadors que agafa, i dels que no agafa i manté a l’ERTE, en paga el 55%. Per tant, si no agafaves gairebé la meitat dels treballadors, la situació suposava una sangria, més si eres una empresa amb una plantilla nombrosa. El restaurador que obre, per tal de no perdre doblers, pràcticament ha d’agafar la meitat de la gent. Però clar, açò és en la fase actual. Ja veurem què passa amb la nova normalitat.
- En una primera fase es van autoritzar les terrasses. En un primer moment va haver-hi una espècie de boom, amb taules i cadires plenes, i en alguns casos, amb dubtes sobre si es guardaven les distàncies mínimes de seguretat entre persones.
- Noltros no podem fer de policies. Al principi vam dir que si el tema se sortia de mare i l’administració no feia res, prendríem alguna mesura, perquè l’incompliment d’uns pocs ens podia perjudicar a tots. Però llavors tot va tornar a la normalitat. Crec que en general les ocupacions a les terrasses s’han respectat, i que el comportament no és tant alarmant com va semblar els primers dies d’obertura.
- Quines perspectives tenen de cara a aquest estiu?
- Incertesa total. No es pot fer cap previsió. Tothom té dubtes, i la situació és tant efímera que tot pot canviar d’un dia per l’altre.
- I si és tant difícil fer previsions, com es planifica per part dels empresaris el mes de juliol, que està ja pràcticament a tocar?
- La majoria del nostre sector té plantilles fixes discontínues. Qui ha obert n’ha agafat una part, i qui no ha obert, encara té els seus treballadors en ERTE. A mesura que la demanda vagi augmentant, s’haurà de reincorporar la gent als seus llocs de treball. Desgraciadament, hi haurà molt poca gent que pugui afegir més treballadors a la seva plantilla dels que ja té en ERTE.
- Per tant, a l’agost d’enguany serà impossible que el sector de la restauració doni feina al mateix volum de gent que l’any passat?
- Totalment impossible. Crec que quan haguem passat per tot, la reducció de vendes estarà entre un 30 i un 40 per cent.
- Parlem de Sant Joan. Com afecta al sector de la restauració la suspensió de les festes d’enguany?
- La festa té repercussió a tots els sectors econòmics de Ciutadella. No tenc res a objectar a la suspensió de les festes, perquè entenc perfectament la situació. Al sector de la restauració es notarà moltíssim. La temporada turística a poble realment començava la setmana abans de Sant Joan, era la veritable arrencada, i açò enguany no ho tindrem. I aquest fet, a negocis de primera línia, els suposa una sangria. Però no ho podem tenir tot, i les circumstàncies són les que són.
- Davant aquesta situació, com valora la reacció de les administracions de cara al sector de la restauració menorquina?
- Totes les administracions s’han vist desbordades. Al Govern balear, però, hem vist les idees clares. Hem vist clara la voluntat d’anar tots a una, i de que aquesta situació tingués el menor impacte possible en el teixit social. Amb el Govern balear l’experiència ha estat molt positiva. En relació al Consell de Menorca, tenint en compte els mitjans dels que disposa, potser ha estat qui ha anat més desbordat, tot i que s’agraeix la convocatòria d’ajudes. Sí que els hem demanat que unifiquessin criteris entre ajuntaments, i aquí és on podria ser més crític. Alguns ajuntaments han demostrat molta més sensibilitat que altres cap al nostre sector.
- Parla vostè dels ajuts que s’han ofert des de les administracions. Per una banda, una convocatòria d’ajuts econòmics, per altra banda reduir o eliminar la taxa d’ocupació de via pública…
- Som un sector tant poc acostumat als ajuts, que qualsevol ajuda que arribi és molt benvinguda. Però hi ha unes línies d’ajuda generals que, al final, no arriben al nostre sector. De moment, a la restauració allò que ha arribat són ajudes puntuals dels ajuntaments en tema de terrasses i la reducció de taxes també als ports per instal·lació de terrasses, però de la resta de línies d’ajuda, al sector de l’hosteleria i la restauració arriba molt poca cosa. Estem fent una anàlisi per concretar aquest fet, i poder-ho posar damunt la taula de les administracions. És una queixa que ens arriba per part de bastants associats.
- Aquesta situació contrasta amb alguns dels comentaris sentits durant aquests dies, que diuen que en aquesta desescalada s’ha tingut més pressa en deixar obrir bars i restaurants que no altres tipus de negocis o serveis, com per exemple escoles.
- Tot allò que hem anat demanant i treballant amb l’administració ha estat sempre prioritzant la seguretat dels clients, dels treballadors i de la població en general. Mai no hem pressionat en sentit contrari. Ens hem limitat a allò que se’ns ha dit.
- I s’han sentit més ben tractats que altres sectors?
- Noltros no hem influenciat per res en els criteris establerts. Tothom ha obert amb limitacions.
- A mi personalment m’ha sorprès per exemple que jo hagi pogut anar primer a un bar a fer un refresc amb els meus fills, abans que els meus fills hagin pogut anar a escola.
- Seran criteris polítics, tècnics o sanitaris, però noltros no hem influït en els altres sectors. Hem intentat col·laborar en tot moment, i sempre prioritzant la seguretat i la higiene. I açò sí, he pres gust perquè he vist que davant la necessitat, tothom s’ha posat molt les piles. Fins i tot hem tingut reunions dins CAEB molt positives, amb administracions i col·lectius, i m’he donat compte que realment a Menorca es poden fer grans coses quan tothom va a una. Hem de fer alguna cosa ja, i sempre amb les mesures de seguretat i sanitàries necessàries, però és que si no actuam ja, potser no ens mata el virus però ens acabarà matant la gana.
- Una de les coses bones que s’ha produït en aquesta situació és l’aposta pel consum local. En el sector de restauració i hosteleria, és possible sobreviure només amb els clients locals?
- És totalment impossible. No ens hem cansat de dir que estem sobredimensionats. A més, estem xerrant d’un consumidor local que es veurà greument afectat, i que ja actua amb precaució davant les dificultats que segurament patirà l’hivern. Per tant, no només és limitar-nos al mercat d’aquí, sinó a la realitat que viurà aquest mercat. Pel que fa al producte, estem lluitant i apostant molt pel producte local. Des de l’Associació ho recomanam molt, feim jornades, revitalitzam la cuina menorquina… Ara, no tothom pot entrar en aquesta manera de fer feina, sigui pel seu sector, sigui per pressupost. Açò és feina de tots, necessitam anar junts, i noltros intentam fer de pont entre productors i restauradors. Hem d’apostar pel producte local, però el productor local també ha de ser conscient de la situació. Necessitam més que mai que el sector estigui unit, que aposti per la formació i tengui més en compte que mai els nombres i els costos per poder subsistir, perquè sinó, en quedaran molts pel camí. I tenim un gran handicap, que és el conveni d’hosteleria, que és molt injust. Estableix les mateixes condicions per un petit restaurant que fa feina uns mesos en l’any que per als grans restaurants o cadenes hoteleres que treballen tot l’any. A més, han posat uns sous base que premien molt als treballadors base amb poca formació en relació als que tenen molta formació i responsabilitat. Si açò no s’arregla, acabarà tot amb self services i franquícies. Amb aquesta realitat, molts restaurants faran els seus càlculs i veuran que no poden subsistir. Necessitam ser optimistes, és cert, però la situació és preocupant si no canvien moltes coses.
Texts i fotos: Llorenç Allès Camps
