Pablo Amorós ofereix dilluns el segon concert del 48è festival de Música d’Estiu de Ciutadella Beethoven i música espanyola per a piano

Després de la lluminositat del seu concert inaugural amb el Dúo Cassadó, el 48è Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella torna a l’escena i aquest proper dilluns 27 de juliol, a les 21 h al Claustre del Seminari i en el que serà Memorial Anton Aguiló, rebrà al jove i reconegut pianista cordovès Pablo Amorós, considerat per la crítica elegant i carismàtic per la gran força comunicativa de la seva interpretació i que, malgrat la joventut, compta ja amb una trajectòria professional d’una quinzena llarga d’anys i una destacada presència concertística no només a les sales i cicles més importants d’Espanya sinó també de l’estranger, havent actuat tant a diversos països d’Europa com a d’altres del continent asiàtic i de les dues Amèriques.

El concert de Ciutadella, “il·lusionant i amb un repertori que m’acompanya des de fa molts d’anys i que diria que ha vist com anava evolucionant com a artista”, significarà per a Pablo Amorós la seva reaparició en públic des del confinament i després que gairebé tot es cancel·lés. La seva darrera actuació fou l’1 de març a Madrid i ara serà, també, l’avantsala dels diversos projectes que ha de reprendre després de l’estiu. Com el novembre al Palacio de Festivales de Cantabria a Santander amb l’Orquesta de Castilla y León amb el concert de Beethoven conegut com Emperador; les gires previstes cap a l’octubre de l’any que ve amb Beethoven per Corea, Japó, Xina i Estats Units; o la participació com a solista en el recital que es farà en 2021 a Budapest amb les Noches en los jardines de Españade Manuel de Falla (1876-1946) commemorant el 75è aniversari de la mort del compositor.

El repertori pianístic que explora Pablo Amorós es prou ampli, anant des de Bach i Mozart, per exemple, fins a la música espanyola actual, passant també per compositors com Brahms, Schumann o Beethoven, de qui enguany es celebren els 250 anys del seu naixement i a qui considera tota una “icona i referent, no només per mi sinó crec que per a tots els pianistes i músics”. Fins ara ha gravat tres discs, tots tres de música espanyola, que “m’apassiona” i que ha tocat també per tot el món: un amb l’obra completa per a piano de Leopoldo Balada, un amb peces de Granados i Falla amb què va fer una gira amb l’actor Emilio Gutiérrez Caba interpretant obres del disc, i un amb el violoncel·lista Iagoba Fanlo amb composicions d’autors de la Generació del 27. En els seus programes sol elaborar discursos que interrelacionen obres clàssiques i contemporànies de tots aquests gèneres, no només espanyoles.

La primera part del programa amb què es presenta al 48è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella combina dues de les sonates més apreciades de Beethoven (1770-1827): la nombre 15 (op 28) coneguda com a Pastoral i la nombre 23 (op 57) dita Appassionata, posant-les una rere l’altra per contrastar la calma de la primera amb la intensitat de la segona.

I a la segona part inclourà dues de les Danzas españolas més conegudes d’Enric Granados (la nombre 2 Oriental i la nombre 5 Andaluza) i el seu Allegro de Concierto, una obra que destaca pel seu virtuosisme i on segur que Pablo Amorós desplegarà tot el seu sentiment i tècnica. El programa acabarà amb les tres peces que integren el Segundo cuaderno de Iberia d’Isaac Albéniz: Rondeña, Almería i Triana.

És precisament amb Rondeña, tot un referent en el repertori de qualsevol pianista, que Pablo Amorós explica una anècdota amb qui fou una de les seves mestres, la gran Alícia de Larrocha, de qui “record les seves classes com si fossin tresors”. L’anècdota dona compte de la humilitat de De Larrocha i d’una característica que Amorós vol mantenir també sempre amb ell: que un mai atura d’aprendre i que es pot aprendre de tothom.

Conta Pablo Amorós que en una de les classes havia de tocar aquesta Rondeña davant ella, especialista d’especialistes en aquest repertori. De sobte, deixant-lo “absolutament impactat” i amb una sincera curiositat, li va demanar que vam com tocava ell un determinat passatge de la peça, “fent-me sentir que me parlava, a jo el seu alumne, de músic a músic”. I és perquè era tan humil que malgrat l’edat i l’experiència, seguia interessada en aprendre de tothom, tot i ser una obra que havia interpretat moltíssimes vegades i de manera magistral. “Sempre duré gravat aquest record”, assegura Amorós, que també va tenir en la pianista Cristina Bruno el mestratge de donar-li “la pauta del que és ser músic professional i artista, també a nivell personal”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.