Peticions de deu col·lectius   J. Bosco Faner Bagur

Si a l’àmbit sanitari urgeix no deixar res a la improvisació front els possibles nous rebrots del coronavirus, no es podria entendre que, de cara el nou curs escolar, no s’arribi amb els deures fets. En aquests context s’entén les peticions de deu col·lectius vinculats a la comunitat educativa catòlica que sumen més d’un milió i mig d’alumnes a través de 2.500 col·legis i 15 centres universitaris. I és que, lamentablement, l’escola concertada no ha trobat la reciprocitat esperada en els ministres d’Educació i Universitats, Isabel Celaá i Manuel Castells. Cap executiu pot ni ha de governar, si són demòcrates, ignorant un col·lectiu que aglutina entorn del 15% del sistema educatiu. És una pena que durant tot el període democràtic Espanya no hagi estat capaç de consensuar una política educativa al marge de partidismes.

Peticions dels deu col·lectius:

1.Claredat, coherència, equitat. Claredat en les orientacions, sense contradiccions d’una setmana a una altra, i flexibilitat perquè cada Col·legi pugui adoptar les normes requerides a la seva situació concreta reconeixent que el risc zero és impossible en qualsevol circumstància. També, equitat, els mitjans posats per l’Administració han d’arribar a tots els centres educatius, no sols als públics.

2.La importància de l’assignatura de religió. El bé que persegueix l’educació és la formació integral de la persona. No es pot excloure de l’àmbit escolar l’educació de la dimensió moral i religiosa com és reconeguda, habitualment, en els sistemes educatius europeus. No existim com individus aïllats. Som membres d’una família i poble que té una cultura i una tradició que necessita ser coneguda i compresa.

3.Tots els infants han de fruir del dret d’estudiar. Aquesta afirmació que sembla òbvia no ha estat del tot possible en temps de la pandèmia. La infraestructura familiar, les habilitats dels docents, la capacitat dels alumnes han generat sèries dificultats.

4.Recuperar la igualtat social. S’ha de corregir la desigualtat i compensar als darrers per aconseguir que la democràcia sigui real. La major injustícia és tractar amb igualtat als qui no frueixen de les mateixes possibilitats.

5.Una correcta integració integral dels fills. Tothom ha de tenir l’oportunitat de treballar per a desenrotllar una llei educativa amb consens i diàleg acarant els nous reptes de l’educació del futur. S’ha d’aconseguir un vertader pacte social i polític per a l’educació, formació del professorat, actualització de currículums, noves tecnologies, lliure elecció del centre per les famílies …

  1. Comptar amb el professorat. Reconeixent que s’ha d’iniciar un nou curs on s’hauran d’adaptar el currículum i la carga lectiva, organitzar horaris i grups irregulars, recuperar continguts no impartits …, s’ha d’incrementar el finançament que ha d’arribar a tots els centres sostinguts en fons públic i en igualtat de condicions. Les administracions, a més, han de proporcionar els materials necessaris per a la seguretat i higiene en tots els centres i incorporar, o incrementar, els serveis sanitaris en centres ordinaris i d’educació especial.

7.Integrar per a seguir essent el que som. L’escola catòlica aposta per a treballar a favor de ser centres educatius integradors: Integració de cultures, sensibilitats, ideologies, necessitats educatives especials …

  1. La Universitat no tanca. Des del moment en que es va decretar tancar, van començar a impartir classes online. Gràcies al confinament hem après que les eines són molt útils, però la vida universitària normal exigeix presencialitat.

9.Tota la comunitat educativa per la FP. El més probable és que les mesures de seguretat sanitàries obliguin a respectar distàncies. No tots podran estar en el Centre. Ens hem de preparar per aquest escenari i ser flexibles i eficaços amb els recursos que disposam. La implicació de les famílies en el procés serà vital.

10. Ningú ha de quedar enrere. La crisi del COVID-19 ens ha fet veure  més les carències que vivim i les seves conseqüències en el món escolar. No podem permetre que l’educació escolar depengui que hi hagi a casa una bona connexió a Internet o que els pares i mares puguin acompanyar als seus fills en el seu procés educatiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.