Últimes vegades Per Mary moro

Si hagués sabut que aquella era la última vegada hauria allargat el despertar fent mandres amb tu, al llit. T’hauria acariciat suau, petonejat sorollosament i olorat com sempre m’ha agradat fer. T’hauria fet pessigolles per sentir-te riure i veure com t’arronsaves i acabaves fent dels llençols un cabdell.

Si hagués sabut que aquella era la última vegada no m’hauria importat que l’esmorzar fossin torrades cremades i llet freda. Tampoc hauria estat important si quedava prou aigua calenta, perquè ens hauríem dutxat a la vegada i cantat ben fort aquella cançó que ens encantava, fent servir la carxofa de la dutxa com a micròfon.

No sé si hauria dit encara més cops que t’estimo: és quelcom que sempre he fet, que sempre faig. No em guardo aquest tipus de sentiments; ja no. Com tampoc deixo abraçades sense fer. Segurament sí que m’hauria perdut dins la teva mirada i hauria navegat en els teus silencis. M’hauria dedicat a observar-te amb més consciència per a poder retenir aquells petits gestos que fas, i que passen desapercebuts a la majoria de gent; perquè no sempre veiem, sols mirem.

El teu alè, les teves mans i la forma dels teus dits, com et sentia pensar i podia saber què necessitaves. Entretenint-nos fent qualsevol cosa, o no fent res. Però ben a prop.

Si hagués sabut que aquella era la última vegada; però no ho sabia. I ara tinc un llistat de coses que ens han quedat pendents, coses que jo sola no puc fer sense tu.

Però just al costat de totes aquestes coses que no podré fer amb tu, al mateix full, m’he proposat afegir-hi una columna amb totes les que faig i faré pensant en tu: d’aquesta forma serà com si hi fossis, com si pogués sentir que continues aquí, amb mi. Aviat aquesta nova columna serà molt més llarga i el primer full no serà prou i anirem omplint-ne de nous.

Vull pensar que, en certa manera, aquella no va ser la última vegada de res. Vull creure que ens queden moltes primeres vegades de tantes coses que ja podem agafar forces i cordar-nos ben fort les bambes perquè no pararem. Estarem tan presents en els moments i amb les vivències que no sempre pensarem a fer fotografies. Seran instants nostres, un espai tan íntim com els moments de mandres al llit quan encara està tot en silenci i el sol comença a omplir amb la seva llum un nou dia.

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *