Macarrons gratinats Per Mary Moro

Sóc fàcil d’acontentar?, sí, ho sóc: gaudeixo de les coses senzilles. Però això no vol dir que qualsevol cosa em vingui bé.

Un exemple seria un plat de macarrons; Ummm! uns macarrons gratinats al forn, amb el formatget lleugerament torrat i cruixent, senzill, no? Però si en el moment de posar les racions als plats ho fem de tal manera que el formatge quedi al fons, no, així no! Perd tota la gràcia, sent sincers, no és el mateix.

Podria tenir a veure amb el meu alt nivell d’autoexigència, quelcom que acabo fent extensiu a qui i el que m’envolta o, també, una forma d’entendre que les coses es poden fer bé, regular o malament.

No és el mateix anar a fer un vermut, demanar una cerveseta i que el cambrer digui que només hi ha Cruzcampo, que la serveixin calenta i en copa: un desastre!, que una canya ben tirada i que el primer glop sigui semblant a la sensació de posar els peus dins el mar.

Si em donen a triar, no em cal anar a sopar a un restaurant amb estrella Michelin, prefereixo una vetllada a casa. Una taula parada ben bonica, amb espelmes i llumets. Bon pernil i formatge, patés i torradetes, copa de vi negre i molta conversa; molta i bona. D’aquella que al pensar-hi el dia següent fa que els ulls se’ns il·luminin i semblem haver entrat en una dimensió diferent. El mateix escenari però amb gent pendent del mòbil, que no interacciona amb l’entorn i amb qui no vibrem similar ho canvia tot.

Us podeu creure que hi ha persones que es mengen les hamburgueses i els entrepans a l’inrevés? El meu germà i jo ens en fem creus. Sí, sí, gent que agafa les hamburgueses amb la part de dalt -la de les llavors- mirant al plat. Són petits detalls, igual us semblarem perepunyetes, i que en fem un gra massa, però on realment vull arribar és a totes les diferents maneres de fer les coses. I a la intenció que hi posem: si hi posem tota la nostra atenció i voluntat, per tal que sigui un moment perfecte.

Una volteta pel Passeig Marítim de Cap d’Artruix amb Mallorca de fons, en bona companyia i sense presses, amb la brisa de la tarda, quan el sol ja està baixet. Seure a les roques i veure marxar el sol i sentir agraïment per un altre dia viscut. Arribar a casa, obrir la nevera i fer una amanida per sopar tot prenent un got de gaspatxo fresquet. Sentir renou de gots i plats a casa dels veïns i tenir una sensació reconfortant. Acabar el dia mirant la lluna i les estrelles tot cercant una a la que demanar allò que desitgem.

Coses senzilles fetes de manera conscient i present. Voler fer-les i ser-hi.

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *