L’acord pres la setmana passada entre el Govern central i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en que es demana als ajuntaments que “deixin de manera voluntària” els seus estalvis a l’Estat ha aixecat gran polseguera al sí de la majoria de consistoris espanyols. Després d’anys de mantenir les caixes tancades perquè el Govern no deixava fer despeses ni inversions, ni contractar personal, ara, que és quan més necessitam dinamitzar les economies locals degut a la greu crisi econòmica i social que patim – i que ens ve a damunt a partir de l’octubre – ens diuen que els ajuntaments han de “deixar” (“prestar”) els romanents de tresoreria a l’Estat. Els estalvis aconseguits gràcies als impostos i taxes que anualment pagam la majoria de ciutadans ara són reclamats per Hisenda per fer front a la crisi de la Covid-19. Una crisi que cada població d’aquest país patirà de manera diferent i que té tot el dret de gestionar des del propi ajuntament que és qui coneix, molt millor que Hisenda, evidentment, les necessitats pròpies dels seus conciutadans.
Són molts els consistoris que han aixecat la veu en contra d’aquest acord i s’oposen a deixar perdre els estalvis sense saber exactament quina quota de retorn tindrà aquest gest, és a dir, com revertiria a la població si deixessin aquests doblers a l’estat. En el cas de l’ajuntament mallorquí de Deià on hi ha dos partits representats al consistori (Agrupació DEIÀ i el PI) han decidit gastar-se el romanent de tresoreria (2.300.000 euros) en la compra d’un edifici històric del poble per dedicar-lo a usos municipals i públics i a donar ajudes al comerç local. Aquest acord de plenari infringeix la regla de despesa fixada per la Llei Montoro i el proper exercici l’ajuntament haurà de presentar a l’Estat un pla econòmic-financer on hi haurà d’aplicar retallades. Tot i així, aquest gest d’insubmissió és un cop d’efecte important per reivindicar l’autonomia dels consistoris i mostrar el compromís dels batles i batleses amb els seus conciutadans. Els doblers dels ajuntaments són de cada poble, i en el poble han de repercutir, en els ciutadans i en l’economia local.
