El deute hipotecari a Espanya creixerà fins a un 40% i podria superar els 150.000 milions d’euros El Banc Central Europeu calcula que al voltant de 72.000 milions d'euros en préstecs garantits entraran en situació d'impagament en els pròxims mesos.

Liquiditat i accés al crèdit són dues paraules clau per a la sortida de la crisi provocada pel coronavirus. Però també suposen un escenari de risc ja que, per una qüestió estadística, a més crèdit al mercat, major risc d’impagaments “. Així ho assegura Miguel Arimont Lincoln, fundador i CEO de LEM Loan eMarket, primer Marketplace de deute hipotecari d’Europa.

Sabent de la importància que representa l’accés al crèdit, les mesures públiques han estat orientades a evitar que la liquiditat s’esgoti. Això va suposar que unes 700.000 empreses poguessin accedir a crèdits ICO i milers de famílies a les moratòries de crèdit.

“En aquest escenari, la tercera paraula clau -llavors- és recuperació econòmica. Si no hi hagués un repunt relativament ràpid de l’economia, l’augment de la morositat és un fet “, valora Arimont Lincoln. Per aquest motiu i en aquestes circumstàncies, l’economista i expert en sector financer assegura que el mercat de deute està previst que es dispari “entre un 30 i un 40%”, fet que suposa que passarà dels 84.400 milions d’euros actuals a entre 120.000 i 150.000 milions d’euros.

El Banc Central Europeu (BCE) augura que, fins al 2022, uns 72.000 milions d’euros en préstecs garantits entrin en mora. Els sis principals bancs espanyols (Santander, Bankia, Sabadell, BBVA, Bankinter i Caixabank) han anunciat un aprovisionament de 11.000 milions d’euros, per afrontar aquesta situació de potencial morositat que podria produir-se entre l’últim trimestre del 2020 i primer semestre de 2021.

“A les entitats bancàries lògicament els preocupa que pugui disparar-se la morositat i per això realitzen aprovisionaments d’acord amb la normativa establerta pel BCE arran de l’última crisi immobiliària de l’any 2007”, analitza Arimont Lincoln, de LEM Loan eMarket.

El directiu explica que les entitats calculen aquests aprovisionaments “d’acord amb les carteres de crèdit que tinguin en el mercat i les característiques dels forquilles”, tot i que remarca que “en aquest escenari tan inèdit resulta complicat fer prediccions segures de futur”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.