El Govern inicia les tasques d’exhumació de la fossa del cementeri vell d’Eivissa L'equip d'arqueòlegs d'ATICS iniciarà les tasques d'excavació el 16 de setembre per intentar identificar fins a 70 víctimes de la repressió franquista

El dimecres 16 de setembre s’inicien les tasques d’exhumació previstes al cementeri vell d’Eivissa, al barri de ses Figueretes, la segona intervenció que es desenvolupa en aquest cementeri per intentar identificar fins a 70 víctimes de la repressió franquista.

Aquesta intervenció, que s’allargarà fins al dia 2 d’octubre, està inclosa en el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.

Així ho han anunciat avui el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, durant un acte informatiu per a familiars celebrat a Eivissa, al qual han assistit el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el batle d’Eivissa, Rafel Ruiz; el president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, Luis Ruiz, i l’arqueòloga Almudena García-Rubio, directora tècnica de l’excavació.

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha destacat que “la implicació de les famílies de les víctimes a Eivissa en el procés d’investigació és cabdal. Sense aquestes famílies, la seva lluita i empenta, les institucions no estarien avui obrint les fosses de la repressió feixista. L’objectiu principal és trobar les víctimes, identificar-les i retornar les restes als seus éssers estimats, i el Govern Balear no escatima esforços per avançar, amb prudència però amb esperança, cap al seu compliment”.

L’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, ha manifestat que “continuar i persistir amb els treballs de Memòria Democràtica és un dret dels familiars de les víctimes del franquisme. Només continuant amb la tasca d’obrir fosses, identificar a les víctimes i poder-ho comunicar a les seves famílies, aconseguirem veritat, justícia i reparació. Vull aprofitar per agrair la tasca que ha fet durant anys el Fòrum per la Memòria Històrica, documentant-se, contactant amb famílies, recollint testimonis, gràcies també a la seva feina som aquí. I també aprofit per donar les gràcies a totes les famílies que no han deixat de lluitar per restaurar la dignitat i la memòria de les víctimes de la repressió franquista”.

Proposta d’intervenció

El Projecte d’intervenció al cementeri de ses Figueretes, presentat per ATICS a la Comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, inclou tasques d’exhumació a quatre zones de la fossa comuna esquerra, a un lateral del corredor central de l’entrada principal del cementeri, després d’haver quedat descartades altres àrees ja sondejades l’any 2018 en actuacions emmarcades en el I Pla de Fosses.

Així ho ha explicat la directora tècnica, Almudena García-Rubio, als familiars, qui ha assenyalat que l’estudi de la repressió franquista a Eivissa es compleix, ja que es tracta de morts extrajudicials i no hi ha gairebé cap rastre documental dels fets.

Pràcticament la totalitat de les 70 persones assassinades entre el mes de setembre de 1936 i juny de 1937 a Eivissa varen ser inscrites als registres civils sense referir la causa de la mort (excepte un cas).

Aquests assassinats no varen ser investigats, no varen ser recollits per la premsa de l’època i tampoc apareixen al llibre d’actes del cementeri, que no té cap entrada des de mitjans de l’any 1936 i fins a l’any 1941.

Per tant, els investigadors han reconstruït els fets amb testimonis orals i la documentació del registre civil i d’acord amb aquestes investigacions s’han dissenyat les excavacions.

L’equip tècnic que durà a terme aquesta actuació arqueològica està format per arqueòlegs tècnics, antropòlegs i forenses, així com per un equip de topografia de l’empresa ATICS, SL, adjudicatària del Pla de Fosses 2019-2020 del Govern de les Illes Balears.

A l’illa d’Eivissa, la coordinació de les tasques és a càrrec del president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, Luis Ruiz, mentre que l’arqueòloga Almudena García-Rubio s’encarrega de la direcció tècnica.

L’exhumació del cementeri de ses Figueretes es posa en marxa després que la Sociedad de Ciencias Aranzadi elaboràs un estudi de viabilitat que va permetre incloure aquest indret en el segon Pla de Fosses que impulsa el Govern de les Illes Balears, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern.

El mes de novembre de 2018, Aranzadi va desenvolupar la primera intervenció a ses Figueretes. L’actuació es va dur a terme en les tres zones del cementeri on, segons els testimonis orals, es varen afusellar i enterrar les víctimes (al corredor central; al cementeri no catòlic i a les fosses comunes laterals).

Només a la fossa comuna lateral esquerra, on ara es desenvoluparà la segona intervenció, els sondeigs varen ser positius. Es varen trobar les restes parcials de dues persones que, per les seves característiques, podrien ser víctimes de la repressió franquista.

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Mostra de Cuina Menorquina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *