Experts en salut comunitària posen el focus en la resposta ciutadana a la pandèmia i reclamen “repensar” l’Atenció Primària 31 Edició de l'Escola de Salut Pública de Menorca: COVID-19

Parlar de salut comunitària en temps de pandèmia és parlar de xarxes socials i veïnals, de barris, de solidaritat, compromís i cooperació, de desigualtats i vulnerabilitat … Són algunes de les idees que van sortir a la taula rodona de l’Escola de Salut Pública de Menorca amb especialistes en salut comunitària.

Una trobada a què va assistir a una sessió en línia Rafael Cofiño, director general de Salut Pública d’Astúries i editor del bloc Salut Comunitària, Jara Cubillo, metgessa de família i comunitària, que va participar en el projecte Mapeando Carabanchel, i Daniel García, metge al centre de Salut Vicente Soldevilla, a Pont de Vallecas. Moderat per Mariano Hernán, professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública.

Tots ells han posat èmfasi en la resposta donada per la ciutadania a la pandèmia i a les mesures adoptades i la “posada en marxa de xarxes entre la població, diverses, inclusives i flexibles”, va destacar Jara Cubillo. Aquesta va ser una idea clau en les dues hores que va durar la taula rodona, la participació, suport veïnal i de barri o en els pobles per atendre les necessitats que han anat sorgint.

Durant el confinament es parlava molt de “no deixar ningú enrere”, potenciant la imatge de persones que es quedaven sense recursos, sense tenir en compte la capacitat de la gent d’auto-organitzar-se o intentar construir un altre diàleg amb la ciutadania. “Les xarxes han aconseguit donar de menjar als seus veïns”, recordava Daniel García.

En aquest sentit, van destacar com entre la por i la vulnerabilitat s’han aconseguit teixir estructures per compartir, participar i respondre a la població dels barris més desfavorits.

“La pandèmia ha suposat una sobrecàrrega de el sistema en tots els nivells -va dir Rafa Cofiño- una prova d’estrès a nivell social, d’estructures sanitàries i també en salut comunitària”.

Una sobrecàrrega que ha portat a el límit el sistema sanitari i que ha posat de manifest la situació que, des de fa anys, viu l’Atenció Primària, els centres de salut. Tots ells van coincidir en la necessitat de “repensar” el model, però també van subratllar que per canviar cal incloure major dotació pressupostària i recursos. A més, es va parlar de construir el model comptant amb la ciutadania, obrint la participació i l’escolta activa, no fer-ho d’esquena a la societat.

El model asturià en la pandèmia
La pandèmia de Covid-19 ha tingut a Astúries menys incidència, menys morbiditat i menys mortalitat. Diu el seu director general de Salut Pública que els agrada “ser extremadament prudents” i “evitar discursos triomfalistes”, però la veritat és que han aconseguit contenir el virus mentre les xifres creixien a la resta de comunitats autònomes. Segons explicava ahir Rafael Cofiño, “treballem al mateix ritme i intensitat des de l’inici de la pandèmia fins ara” i de la gestió realitzada va destacar el paper “fort i predominant” de l’Atenció Primària i una Direcció General dedicada de manera exclusiva a la Covid -19, al costat de la vigilància reforçada en les residències de gent gran, amb implicació de tots els sectors sanitaris. Així mateix, apunta que han comptat amb una resposta ciutadana “molt positiva” i un teixit sanitari, de xarxa assistencial, “fort, que ha facilitat que les coses funcionessin bé dins de la situació”.

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *