Els drets lingüístics, protagonistes de l’acte central del Dia Europeu de les Llengües El doctor i professor de la UIB Antoni Llabrés hi ha pronunciat una conferència sobre la matèria.

L’acte central del Govern per celebrar el Dia Europeu de les Llengües ha tengut lloc avui horabaixa al Parlament de les Illes Balears. El doctor i professor titular de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears, Antoni Llabrés, ha estat l’encarregat de la conferència «Règim jurídic del plurilingüisme i drets lingüístics».

A l’acte, que s’ha pogut seguir en directe per internet, també hi han intervingut el president del Parlament, Vicenç Thomas; el conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, i el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens. Hi han assistit també la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i la secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, i la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior.

Thomas ha celebrat que l’acte es dugui a terme al Parlament, “un lloc on la paraula és la principal eina de treball i on es fa feina per preservar els drets lingüístics de tothom”. El conseller March ha assenyalat “la immensa fortuna d’estar a una comunitat amb dues llengües oficials, des del punt de vista de l’extraordinària riquesa cultural que es deriva de la diversitat lingüística” i ha afegit que  “cal treballar per a impulsar la sosteniblitat de la nostra llengua en tots els àmbits”.

Per la seva banda, el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens, ha conduit l’acte i ha recordat que des de l’any 2001 el Consell d’Europa i la Unió Europea decidiren celebrar “la diversitat lingüística i promoure l’aprenentatge de llengües”. “Al vell continent i sota el lema Units en la diversitat, els ciutadans europeus comparteixen una realitat cultural i lingüística plural. De la preservació de les llengües en depèn la vitalitat de les cultures i l’immens patrimoni que això suposa per a la humanitat”, ha afegit.

Antoni Llabrés, en la seva intervenció, ha destacat que, en les darreres dècades, “s’han produït avenços indubtables en la posició del català a les Illes Balears”. No obstant això, el professor de la UIB ha lamentat que “el dret d’opció lingüística del ciutadà no sempre és respectat” i ha citat tres àmbits en què passa això: la sanitat pública, les forces i cossos de seguretat estatals i l’Administració de justícia.

El jurista ha fet incís en què vulnerar els drets lingüístics “pot implicar una conculació del principi d’igualtat” i que “la llengua cada vegada es troba més present com a ítem a tenir en compte en la normativa antidiscriminatòria”. En aquest sentit, ha fet referència a la futura Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics que té previst posar en marxa el Govern pròximament.

Una setmana d’actes 

Aquest acte central forma part de la programació del Dia Europeu de les Llengües, que es duu a terme durant tota la setmana arreu de l’arxipèlag. Els objectius d’aquesta celebració són reivindicar la riquesa i la diversitat lingüístiques i fomentar l’aprenentatge de llengües arreu del continent. El Consell de Govern aprovà aquest dilluns una declaració institucional per renovar el compromís amb aquests valors i amb la llengua catalana en el marc del Dia Europeu de les Llengües. A la declaració, es feia valer la llengua pròpia de les Illes Balears com a aportació al patrimoni lingüístic europeu; també es recordava que el multilingüisme present a societats com la nostra és una riquesa per al conjunt de la població.

La celebració s’ha impulsat des de la Direcció General de Relacions Exteriors i la Direcció General de Política Lingüística. S’hi han sumat els consells insulars, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), l’Ajuntament de Palma i la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD).

 

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *