Per què ens costa tant acceptar que existeix una crisi sanitària? Per Itziar Lecea

Foto: Antxón Casrresana©

Cada persona és un món. Però açò no es té en compte a l’hora de posar mesures sanitàries per contenir una pandèmia que al món ja deixa 900 mil morts. Sumat al fet que les mesures – més o manco encertades- que es prenen des de les institucions es fan sobre la marxa, a causa de l’escenari canviant de la pandèmia, la percepció de moltes persones és de desconcert. I en alguns casos extrems, de negació de l’existència del virus. Però totes les reaccions, en especial les que neguen evidències, tenen una base psicològica molt natural de l’ésser humà: davant d’una amenaça que no es pot assumir -per les seves dimensions- mirem cap a una altra banda. D’açò en xerra el psicoanalista Ramon Riera a un article publicat per Vila Web, del qual vos en feim cinc cèntims a les pàgines de El Iris.

Ramon Riera és psiquiatre i psicoanalista, especialitzat en les reaccions emocionals humanes davant diferents situacions. De l’aprenentatge amb els seus pacients durant més de 30 anys, n’ha tret una publicació, “La connexió emocional: com es forma la nostra manera espontània i no voluntària de reaccionar emocionalment”. Per la seva experiència, el diari VilaWeb en va treure fa uns dies una entrevista on donava les claus de les reaccions emocionals que està causant la crisi de la Covid.19.

“L’espècie humana tendeix a negar la seva pròpia fragilitat senzillament perquè l’alternativa pot ser difícil de suportar”

Foto: Antxón Castresana©

Així presenten des de Vila Web les conclusions de la conversa amb Riera, qui diu que “la pandèmia ens posa en contacte a gran escala amb la vulnerabilitat, i l’espècie humana tendeix a no reconèixer la pròpia vulnerabilitat”. És com, si de cop, ens haguéssim adonat que no som capaços de controlar les nostres vides, encara que sí que puguem controlar un coet per fer-lo tornar a la terra o puguem detectar ones gravitacionals que van tenir lloc fa milions d’anys.

Riera ho resumeix en una sola paraula: amenaça. “Una amenaça va des de la mort d’un mateix o d’algú a qui estimem, a amenaces més petites. Però que si són continuades en el temps, es poden fer molt insuportables”, comenta el psiquiatre a VilaWeb. “La presència constant del sentiment d’amenaça pot ser tan inaguantable que tendim a negar-lo, especialment en una societat, per dir-ho d’alguna manera, molt malcriada, que es dedica a comprar i consumir, que s’ho passa bé i que creu que la ciència i la medicina moderna ho poden resoldre tot”, conclou.

La realitat és que hi ha persones que, de manera inconscient, han pres aquest camí. Negacionistes o no negacionistes, són moltes les persones que es veuen sobrepassades per la situació i no segueixen les normes sanitàries. Riera avisa: ‘que els polítics no ho facin bé no pot servir d’excusa per a negar l’amenaça i la realitat.’

Dissociació com a barrera de protecció davant l’amenaça

El psicoanalista ralla en aquesta entrevista d’un fenomen psicològic molt estudiat: el de la defensa per dissociació. “Que vol dir fer veure que l’amenaça no existeix, mirar cap a una altra banda. Els qui treballem amb psicoteràpia ho veiem molt amb pacients que han estat severament traumatitzats i que, per tant, han viscut o viuen sota un grau d’amenaça de maltractament tan insuportable que arriben a esborrar fets reals o parts de la realitat de la memòria, com si no existissin”.

Cap persona escapa a aquest fenomen en un moment o altre de la seva vida. El típic pensament de “a jo no em passarà mai” quan ens trobem davant de situacions complicades, com pot ser un maltractament, un accident o qualsevol altre tipus d’experiència traumàtica, també explica la tendència a la dissociació de la realitat, quan aquesta ens sobrepassa. El problema, remarca Riera, és que sí ens pots passar. Tothom pot patir un accident de trànsit. Ningú pot estar 100% segur que està lliure de patir un trauma o viure una situació difícil de pair.

Crítica sí, però des de la perspectiva de la realitat

Tothom, com a ciutadà, s’ha vist en algun moment des que va començar la pandèmia, qüestionant decisions polítiques que no agraden o que semblen incoherents amb altres mesures preses pels mateixos polítics. S’ha de tenir en compte que aquesta pandèmia és potser el fet global més traumàtic des de la Segona Guerra Mundial, per l’afectació que té arreu del planeta. Existeixen guerres, conflictes, que també són fonts de traumes per les persones que els viuen. Però un fet global, com és la pandèmia causada per la Covid-19, feia molts anys que no es vivia.

Així, han sortit veus en contra de les mesures establertes per contenir la pandèmia. Alguns, fins i tot negant l’existència de la mateixa i manifestant que tot és una farsa dels governs per dur-nos a tots cap a un “nou ordre mundial”, en el qual ens controlarien a través de la vacuna.

Davant d’aquestes veus, Riera fa una reflexió assenyada. “Tenir un esperit crític, és important. De l’esperit crític en neixen molt sovint visions interessants i innovadores. Però probablement amb la pandèmia ha aparegut un esperit crític mal dirigit. Ser crítics, creatius i lliures a l’hora de valorar allò que els dirigents fan no impedeix que complim mesures tan bàsiques com les de la distància, la neteja de mans i les màscares. Penseu que tenim molta informació, molta més que en tota la història, encara que tot plegat ens sembli una olla de grills i que certament en algun moment hi hagi hagut instruccions contradictòries. Per tant, ser crític és bo i sa, i cal ser-ho, però no ens ha de servir d’excusa per a negar la realitat.”

L’article de VilaWeb remarca el que el psicoanalista diu des d’un principi a l’entrevista: ser conscients de la pròpia vulnerabilitat, que ens ha de servir “com a cura d’humilitat. Hem de saber de reconèixer i acceptar, encara que costi, que un sol virus pot arrasar la nostra supervivència. Per tant, fer pedagogia sobre tot això, fer-la bé, ajuda molt. Penseu que som l’única bèstia que té consciència de la pròpia mortalitat. I això no és poca cosa. Tinguem-ho clar i aprofitem-ho”, conclou.

Podeu llegir l’entrevista sencera al web de vilaweb.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *