Mor l’actor Hermann Bonnín als 84 anys Tenia la seva segona residència al Carrer que no Passa, de Ciutadella

Divendres passat moria l’actor i director de teatre i cinema català, Hermann Bonnin, a l’edat de 84 anys. Bonnin tenia la seva segona residència des dels anys 80 al Carrer que no Passa, de Ciutadella, on estiuejava cada any en companyia de la seva parella Sabine Dufrenoy, i també des de petita la seva filla, la també actriu, Naussica Bonnin.

Lligat a la nostra illa va ser peça clau pel rodatge de la pel·lícula “Els papers d’Aspern” i fa un parell d’anys un viedeoclip per a concienciar sobre la problemàtica dels plàstics a la mar. També va estar molt ben relacionat amb el Premi Born de Teatre, on va participar com a membre del jurat.

La Wikipèdia ens descriu la figura i trajectòria de Bonnín.

Hermann Bonnín i Llinàs (Barcelona, 13 de novembre de 193525 de setembre de 2020)[1] va ser un director de teatre, actor i professor d’art dramàtic català. Era fill d’Isaac Bonnín i Camarasa i de Francesca Llinàs i Simó.[2] Va estar casat amb l’actriu Sílvia Tortosa i posteriorment amb l’estudiosa teatral i traductora Sabine Dufrenoy i era pare de l’actriu Nausicaa Bonnín.[3]

Del 1967 al 1977 fou director de l’Escuela Superior de Arte Dramático del Teatro Real de Madrid. Antic alumne de l’Institut del Teatre, del 1971 al 1981 en fou director i contribuí a la seva revitalització i configuració actual. També fou director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya de 1982 a 1988. El 1998 va fundar, en unió del màgic Hausson, el Brossa Espai Escènicde Barcelona, que ambdós tothora dirigeixen i que el 2010 es reconvertí en La Seca-Espai Brossa. De 1985 a 1997 fou membre del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d’Espanya. Va presidir l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1997 al 2005.[3] Va fer d’actor de cinema i de teatre i també va participar en la sèrie Laberint d’ombres (1998) de TV3. El 2003 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Escèniques.

Era numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i patró de la Fundació Joan Brossa.

Trajectòria professional

Filmografia (com a actor)

Filmografia (com a director)

Teatre (com a actor)

Teatre (com a director)

Llibres

  • Adrià Gual i l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (1913-1923) (1974)

Premis i reconeixements[3]

  • Premi ADB a la millor trajectòria artística (1981)
  • Premi Nacional de Cinematografia i Vídeo pel curtmetratge Refugiats i fugitius (1994)
  • Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre (2003)
  • Premi Nacional de Cultura (2013).
  • Acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2019)
Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *