Brussel·les ignora les denúncies del Govern de la Generalitat i entitats pel conflicte català en l’informe de l’estat de dret a Espanya La CE diu que no apareix a l'auditoria sobre el sistema judicial perquè és una avaluació de "problemes sistèmics"

ACN Brussel·les .- Brussel·les ha ignorat en l’informe sobre l’estat de dret d’Espanya les denúncies del Govern català i de set entitats civils sobre vulneracions de drets relacionades amb el conflicte català i els presos. La Comissió Europea va recollir les seves opinions en una consulta pública amb actors rellevants per l’informe, però no les menciona a l’auditoria. Preguntada per l’absència de l’afer català, la Comissió Europea ha defensat que es tracta d’una avaluació dels problemes “sistèmics” d’estat de dret i que no comenten “casos individuals”. “És un afer intern d’Espanya i la Comissió respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”, ha afirmat l’eurocomissari de Justícia Didier Reynders.

Fonts comunitàries reconeixien poc després que l’auditoria sí que inclou situacions puntuals que “val la pena ressaltar” si consideren que poden desembocar en “problemes més grans” al país en qüestió.

A més de les contribucions dels estats i institucions internacionals com el Consell d’Europa, la CE va rebre l’opinió d’una vintena d’entitats civils i sis d’anònimes respecte a la situació del sistema judicial, la corrupció i la llibertat de premsa a l’estat espanyol. Entre aquestes, hi ha les del Síndic de Greuges, Òmnium, l’ANC, Contrapoder, el Col·lectiu Praga o l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans que alerten a l’executiu europeu sobre la situació dels presos independentistes. A més, entitats com Plataforma per la Llengua o Media.cat expressen preocupacions sobre la llibertat d’expressió i la llengua en el marc del procés.

L’opinió del Govern

En la seva participació en la consulta pública, l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat va alertar a la Comissió Europea sobre la situació de la presó preventiva a Espanya o les condemnes pel delicte de sedició. A més, va demanar que es revisi “la imparcialitat i la neutralitat política en el sistema judicial espanyol”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.