Sant Pau utilitza per primer cop a l’Estat un nou dispositiu per tractar pacients amb insuficiència mitral severa És un transcatèter que millora l'evolució dels malalts d'una patologia que afecta el 2% de la població

Pla general, a través de la vitrina de la finestreta, de l’equip mèdic de Sant Pau implantant un dispositiu Pascal a un pacient.

ACN Barcelona .- L’hospital Sant Pau ha utilitzat per primer cop a l’Estat un nou dispositiu per tractar pacients amb insuficiència mitral severa, una patologia causada per un defecte en el tancament de la vàlvula mitral del cor. Es tracta d’un transcatèter que es col·loca al cor del pacient amb una intervenció mínimament invasiva i que millora el pronòstic, l’evolució i la qualitat de vida del malalt. Les persones que pateixen la patologia es cansen i s’ofeguen a causa de la sang que retorna cap als pulmons pel mal tancament de la vàlvula. La insuficiència mitral severa afecta el 2% de la població general i fins al 10% de les persones majors de 75 anys i fins ara s’associava a un mal pronòstic: fins a un 50% de mortalitat cinc anys després del diagnòstic.

Només una minoria dels afectats -entre el 10 i el 15%- s’operen, ja que en la majoria de pacients el risc és massa alt. Així, la nova tècnica permet una via alternativa a la cirurgia mitjançant la instal·lació d’un dispositiu que regula el tancament de la vàlvula i possibilita tornar a fer vida normal.

El doctor Antonio Serra, director de la Unitat d’Hemodinàmica de Sant Pau, explica en declaracions a l’ACN que el dispositiu, anomenat Pascal, és “com una pinça de la roba”: “Té una part central i dues pales que es tanquen”. “A través duna punxada a la vena femoral entrem per la vena i arribem fins a la mitral per agafar els dos vels i tancar el dispositiu”, comenta.

Això suposa “una millora espectacular dels símptomes”. “Són pacients que tornen a fer una vida normal”, diu sobre el cas de persones que ara poden caminar sense cansar-se i tornar a jugar amb els seus fills aixecant-los en braços.

“Què passava fins ara? Que no tenien cap mena de solució”, diu sobre la gran majoria de pacients que no podien operar-se i que havien de seguir un tractament mèdic. A més, remarca que s’ha demostrat que amb el transcatèter es redueix un 38% la mortalitat al cap de l’any, en comparació amb el tractament mèdic convencional.

A banda, remarca de forma positiva, hi ha una reducció “franca i important” del grau d’insuficiència en un 95% dels malalts, el risc d’intervenció és “molt baix” i en 48 hores són a casa.

Fins ara i des de fa prop d’una dècada existia un dispositiu similar, el MitraClip, però segons Serra el nou dispositiu que fa servir ara el Sant Pau és una mena d”evolució” basada en el mateix concepte però millor.

De fet, l’experiència en la col·locació d’aquesta mena de dispositius és el que ha permès al Sant Pau ser el primer centre hospitalari de l’Estat en implantar el Pascal. En concret, al gener ja n’havia implantat dos i des de llavors ja en són dotze.

Intervenció mínimament invasiva

La reparació transcatèter de la vàlvula mitral no requereix parar el cor o fer cap incisió en el tòrax: el procediment es fa a través d’una petita incisió a l’engonal per on s’insereix un tub per arribar al costat esquerre del cor i poder així reparar la vàlvula mitral. Un cop col·locat el catèter en la posició correcta, la reparació es realitza mitjançant la implantació del dispositiu que aproxima les valves de la vàlvula mitral per reparar la seva funció, i que conté un separador que també redueix el reflux de sang.

Anteriorment aquests pacients ingressaven en repetides ocasions a l’hospital per descompensacions de la seva malaltia i tenien una greu limitació funcional degut als greus símptomes de la insuficiència mitral severa. Els tractaments amb fàrmacs, d’altra banda, no permetien una millora tan clara com el nou dispositiu.

El cas de l’Antonio

Un dels pacients que ha pogut experimentar la millora de la qualitat de vida gràcies al dispositiu Pascal és l’Antonio Artau. Quan feia més de mig any que l’havien diagnosticat amb insuficiència mitral, van decidir operar-lo però en examinar el seu cas van descartar-ho perquè hi havia riscos. Per contra, complia els requisits anatòmics perquè li posessin el transcatèter via femoral.

Prop de dos mesos més tard, el 21 de novembre del 2019, l’Antonio tornava a trepitjar l’hospital perquè li col·loquessin el nou dispositiu al cor. Des de llavors, diu en declaracions a l’ACN, li ha anat “força bé” i ha notat “millores”. “Abans quan arribava a casa estava cansat i ara veig que va millor”, apunta. Segons relata, potser abans anava “amb més cura” a l’hora de fer esforços mentre que ara es veu confiat per, per exemple, pujar la porta del garatge.

A més, recorda que la intervenció va ser molt ràpida i no va provocar-li cap dolor. “Va anar molt ràpid i molt bé”.

“Potser fins i tot estic més fort que abans”, fa broma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.