Aquesta setmana publicam, a la nostra secció en paper, una entrevista amb la ciutadellenca Ruth Mateu, qui fou Consellera de Cultura Transparència, Esports i Joventut del Govern entre l’abril del 2016 i el març de 2017 en què va dimitir. Després de tres anys d’instruccions judicials vàries, primer va ser Fiscalia i després s’hi sumà el Partit Popular, per l’anomenat Cas Contractes, en que es denunciava un suposat tracte de favor de la Conselleria de Mateu amb un consultor que havia estat el responsable de la campanya electoral de Més per Mallorca; després de tot aquest anar i venir judicial, dèiem, tot ha acabat en l’absoluta innocència dels encausats. Han estat tres anys de processos judicials en els que el nom de Ruth Mateu, i d’alguns dels seus col·laboradors, ha estat exposat a la més ferotge crítica que se li pot fer a un polític honrat: la falta d’ètica.
Mateu veié com la paraula corrupció es lligava al seu nom públicament, amb la connivència d’alguns, els atacs d’altres, la defensa d’uns pocs i el silenci de molts. El bagatge de na Ruth Mateu, impecable abans i ara, tant en el món professional com en el polític, es va veure enterbolit per una jugada mestra política que pretenia fer caure la menorquina de la primera línia de foc. Com ella mateixa reconeix a El Iris “feia nosa en aquell Consell de Govern”. Idò sí, na Ruth va deixar el Govern perquè el seu nom no fes mal a les sigles polítiques que representava a l’executiu. Tot i sabent des un principi que el resultat seria el què ha estat, la seva ètica la va empènyer a entregar el seu cap i defensar la veritat i el seu honor des d’altres trinxeres. Aquest cas ens hauria de fer reflexionar a tots, principalment als partits polítics, tots, que emparen un sistema no sempre just, un sistema dissenyat perquè els més poderosos tenguin avantatge damunt els altres. També hauríem de reflexionar els mitjans de comunicació que a vegades ens apuntam a una guerra, encara que no sigui la nostra, a canvi de vés a saber quins obscurs interessos. El temps, però, i la veritat, solen posar a cada un al seu lloc; I aquells que van gaudir de veure el cap de na Ruth Mateu rodolar per les escales del Parlament fins arribar a la porta del Jutjat, avui l’han de veure, carregat de dignitat i amb el somriure ben ampla, representant els valors de la ètica i de la política ben entesa.
