La banca espanyola es juga fins a 60.000 MEUR al Suprem per les hipoteques amb IRPH

Imatge d’arxiu de les oficines de Caixabank

ACN Barcelona .- El Tribunal Suprem es pronunciarà demà sobre les hipoteques amb l’índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH), una clàusula que les associacions de consumidors consideren abusiva i que afectaria al voltant d’un milió d’usuaris a tot l’Estat. Catalunya, amb un 16% dels casos, és la segona comunitat on es concentren més hipoteques d’aquest tipus, segons dades d’Asufin. El veredicte del Suprem arribarà set mesos després que la justícia europea posés en dubte la transparència d’aquest índex i deixés en mans dels tribunals espanyols la decisió final. En cas que la sentència del Suprem fos favorable als consumidors, el sector bancari s’exposaria a unes pèrdues de fins a 60.000 MEUR, segons els càlculs del Banc d’Espanya.

Altres entitats com Barclays rebaixen l’impacte a 3.600 MEUR, mentre que Goldman Sachs el situa en 40.000, en línia amb els càlculs elaborats per l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin), de 37.500 MEUR. Malgrat l’àmplia forquilla, les diferents veus consultades per l’ACN afirmen que el cas de les hipoteques referenciades amb l’IRPH és el més rellevant dins el sector bancari des de les clàusules sòl.

Per què és tan important la decisió del Tribunal Suprem?

La decisió del Tribunal Suprem unificarà finalment tots els criteris a tenir en compte a l’hora de jutjar si una clàusula IRPH té caràcter abusiu. L’any 2017, el Suprem ja es va pronunciar sobre aquesta qüestió, tot decretant que tenir una hipoteca referenciada amb IRPH no suposava falta de transparència o abús. Malgrat el seu pronunciament, el cas va arribar a la justícia europea després que un jutjat de Barcelona elevés una qüestió prejudicial sobre l’índex al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

L’advocat del Col·lectiu Ronda, Òscar Serrano, al seu despatx.

El TJUE, que va emetre la seva sentència el passat 3 de març, va decretar que fos novament la justícia espanyola –és a dir, el Tribunal Suprem- qui decidís sobre la transparència de l’índex. “Fins ara ens havíem trobat jutges que prenien com a referència la sentència del TJUE, mentre que d’altres s’aferraven a l’antiga doctrina del Suprem; davant aquesta disparitat, la decisió del Suprem marcarà el camí a seguir”, comenta l’advocat del Col·lectiu Ronda, Òscar Serrano.

Per altra banda, el mateix tribunal també determinarà com s’haurà de resoldre el préstec hipotecari si les sentències són favorables als consumidors. “En aquells casos que s’hagi de resoldre el préstec hipotecari, això implicarà una devolució del capital i dels interessos”, explica Serrano. “Ara bé, si aquesta acció deriva en un greuge pel consumidor, aleshores s’ha d’aplicar una excepció, i això implica substituir l’IRPH per un altre índex”, afegeix. Segons l’advocat del Col·lectiu Ronda, és en aquest punt on el TJUE no va ser concret i on el Suprem té més marge per fallar a favor del consumidor o bé a favor dels bancs. “El Suprem pot optar per substituir l’IRPH per l’Euríbor en benefici dels usuaris i canviar-lo per l’IRPH entitats, que és més elevat”, diu.

La presidenta d’ASUFIN, Patrícia Suárez

Per la presidenta d’Asufin, Patricia Suárez, una decisió favorable a la banca acabarà portant les hipoteques IRPH novament a la justícia europea. “Si el Suprem només dicta sentències pensant en el bé de la política econòmica i no en els drets dels consumidors, ens trobarem en el dia de la marmota; hi haurà noves qüestions prejudicials i els casos tornaran a arribar a Europa”, assegura.

Què és l’IRPH?

L’IRPH és un dels indicadors que s’utilitzen per calcular el tipus d’interès de les hipoteques a tipus variable i que va ser comercialitzat durant la dècada del 2000. Llavors, quan l’Euríbor estava a nivells força més alts que ara, l’IRPH es venia com un índex més estable. En realitat, però, no era exactament així. “L’índex era més estable pels bancs, però no pels consumidors”, apunta Serrano. “L’IRPH ha resultat ser un índex més car perquè mai va anar acompanyat d’un diferencial negatiu; en escenaris de pujada, l’IRPH creixia en línia amb l’Euríbor, però en escenaris de baixada, l’IRPH baixava a menor ritme”, afegeix l’advocat.

A la pràctica, això s’ha traduït en importants sobrecostos pels clients afectats. Segons els càlculs elaborats per Asufin, els usuaris que tenien la seva hipoteca referenciada amb l’IRPH pagaven, de mitjana, 165,1 euros extres al mes respecte a aquells que tenien una hipoteca amb Euribor +0,5%. Segons la mateixa associació, els consumidors que van contractar aquest producte van pagar al voltant de 25.000 euros de més al llarg de la seva hipoteca. Des del Col·lectiu Ronda apunten que la xifra és més elevada, situant-la entre 30.000 i 35.000 euros, tot i que afirmen que s’han trobat amb casos on la quantitat era encara més alta.

A tot això, defensen que la comercialització d’hipoteques referenciades amb l’IRPH es va dur a terme sense cap mena de transparència. “Els bancs tenen molt difícil explicar i demostrar documentalment que van actuar correctament”, assegura la presidenta d’Asufin, Patricia Suárez.

Afectació al sector bancari

Segons les dades remeses pels diferents bancs a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), CaixaBank és l’entitat que acumula més préstecs hipotecaris amb IPRH. En concret, el grup presidit per Jordi Gual va tancar l’exercici 2019 amb hipoteques referenciades amb IRPH per un import de 6.060 MEUR. A continuació es troba el Santander, amb 4.300 MEUR, seguit del BBVA, amb 2.800 MEUR. Finalment apareixen Bankia i el Sabadell, amb 1.300 MEUR i 750 MEUR, respectivament.

Consultada per l’ACN, l’Associació Espanyola de Banca (AEB) prefereix no fer valoracions fins que surti la sentència i es remet al comunicat que va presentar el passat mes de març, just després de conèixer la sentència del TJUE. En aquell escrit, la patronal defensava que la publicació de la circular del Banc d’Espanya deixava suficientment clara la fórmula de càlcul de l’IRPH i subratllava que l’índex era “transparent”. Per altra banda, l’AEB recorda que el Suprem ja es va pronunciar a favor de l’índex en una sentència de 2017, abans que la qüestió arribés a la justícia europea.

En la mateixa línia s’expressa la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), que recorda que l’IRPH és un índex oficial “determinat normativament i elaborat pel Banc d’Espanya”. Alhora, també recorda la sentència emesa pel Suprem l’any 2017 i confia que el tribunal mantindrà el seu criteri. “El sector hipotecari és molt rellevant a l’Estat pel funcionament del sector immobiliar, i l’estabilitat del seu funcionament dóna garanties als diferents operadors”, afegeix.

Els consumidors, a l’espera

Exterior d’una oficina del Banc Sabadell situada al carrer de l’Arquitecte Sert de Barcelona.

A l’espera de la sentència del Suprem i arran de la crisi de la covid-19, bona part de les reclamacions es troben en punt mort. De fet, la mateixa decisió del Suprem arribarà amb cert retard. El tribunal havia d’emetre un veredicte el passat 30 de setembre, però es va ajornar perquè el president de la sala primera va optar per autoconfinar-se després de comunicar que havia estat en contacte estret amb un positiu en coronavirus.

Malgrat la poca activitat judicial, les diferents associacions recomanen als consumidors que segueixin revisant els rebuts de la hipoteca per saber si tenen contractat un préstec amb IRPH. “Si els tipus d’interès que has pagat durant els últims anys no han baixat tot i ser variable, possiblement tens una hipoteca amb IRPH”, alerta Suárez. Des d’Asufin asseguren que els clients acostumen a tenir les de guanyar i recomanen contactar amb les diferents associacions per presentar demandes contra els bancs. Segons les dades de l’agrupació, més del 90% de les sentències analitzades a l’Estat són favorables al consumidor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *