En el cas que el Constitucional no reconegués el seu dret de protesta, llavors podrien recórrer a Estrasburg, que no s’ha pronunciat sobre el fons del cas.
El Tribunal Suprem va revocar el 2015 l’absolució dels ‘indignats’ jutjats per l’Audiència Nacional per les protestes que el juny de 2011 van bloquejar el Parlament i va imposar una pena de tres anys de presó a vuit d’ells per un delicte contra les altes institucions de l’Estat.
El Suprem va aplicar l’article 498 del codi penal que preveu penes d’entre tres i cinc anys de presó per aquells que utilitzin “força, violència, intimidació o amenaces greus per impedir a un membre del Congrés, el Senat o un parlament d’una CCAA per assistir a les seves reunions”.
Desestimació d’una petició d’empara
Després que el Constitucional desestimés el seu recurs d’empara per no justificar la importància constitucional del cas, la defensa d’Olga Alvarez Juan va portar el cas a Estrasburg per denunciar la vulneració del dret a un judici just i el dret de protesta.
En la seva decisió d’aquest dijous, el TEDH recorda que el requisit d’esgotament de recursos interns per poder admetre una petició d’empara no només implica presentar les queixes pertinents als tribunals estatals, sinó fer-ho correctament tant pel que fa als “terminis, les formes i el fons”. Per això, ha desestimat la sol·licitud d’empara d’Alvarez Juan.
Cas pendent al Constitucional
El rebuig d’Estrasburg a aquesta petició no impedeix que el fons del cas arribi en un futur al tribunal europeu.
El Tribunal Constitucional sí que va admetre a tràmit els recursos d’empara de quatre condemnats pels mateixos fets. Per tant, el TC encara s’ha de pronunciar sobre aquest cas i, en funció del que digui, els afectats podran apel·lar a Estrasburg.
