Entrevista a Maties Torrent: Podem evitar la tercera onada de la Covid-19 a Menorca? Per Itziar Lecea

La primera va arribar com un cap de fibló. La segona, predita, més prest del què es pensaven els experts. Amb el país immers en la segona onada de Covid-19 i Menorca en una situació “privilegiada” pel que fa a contagis, a les pàgines de El Iris rallam aquesta setmana amb dos experts sobre el tema. Un ja ens és conegut, el ciutadellenc i epidemiòleg Maties Torrent. S’afegeix el seu col·lega de professió, Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i exdirector general de Salut Pública durant la segona legislatura del president Zapatero. Qui assegura que Menorca és un lloc idoni per comprovar l’efectivitat de mesures per arribar a un equilibri entre l’avanç dels contagis i l’atenció d’altres malalties.

És possible evitar una tercera onada a Menorca?

Després de veure com en les darreres setmanes Menorca tornava a pujar en casos de Covid-19, Torrent matisa la situació. “És cert que tornam a pujar, però no de manera tan dràstica com ho vam fer a mitjans d’agost. A més, hem de tenir en compte que una bona part dels casos que s’han detectat en les darreres setmanes corresponen als 4 brots importants que s’han localitzat a la zona del Llevant de l’illa. I que el seguiment per part de les UVAC de tots els contactes estrets ha estat gairebé immediat”. De fet, Torrent remarca el fet que els resultats de les PCR que es fan ara mateix a l’illa, es donen en el mateix dia, “quan a altres territoris tarden tres o quatre dies a donar els resultats. Açò es primordial per poder identificar els possibles transmisors de la malaltia i tallar ràpidament les cadenes de transmissió. A més, es molt important que tots els contactes estrets d’un cas positiu quedin aïllats fins passats deu dies d’aquest contacte, quan amb una PCR ens podrem assegurar que no hagin agafat la malaltia “.

En plena segona onada de contagis, Torrent avisa d’un factor important per intentar evitar la virulència de la tercera en les pròximes setmanes. “Al virus les temperatures baixes li agraden. Per tant, ens podem esperar un augment de casos en els pròxims mesos. El que és important, llavors, és extremar les mesures de precaució per evitar propagar el virus”. En aquest sentit, Torrent posa èmfasi en l’ús de la mascareta en qualsevol àmbit, però sobretot en el familiar quan ens trobem amb persones de risc. “El virus, com sabem, li és igual si davant tenim a un amic de 20 anys o a una àvia de 90. I hem de seguir els protocols establerts de les tres emes que ja ens sabem: mascareta, higiene de mans i metres de distància. L’ús de la mascareta, però, és la primera barrera que li posam al virus, perquè al cap i a la fi és una malaltia respiratòria, que ens passam en respirar”.

A les 3M, Torrent afegeix en aquests moments el que ell anomena “mesures complementàries. Què és, bàsicament, emprar el sentit comú. Per exemple, ara que podem anar a veure als avis i àvies als geriàtrics oa casa seva, podem reduir al màxim el nombre de contactes socials una setmana abans d’anar-los a veure per a minimitzar la nostra possibilitat d’estar infectats. I si es treu una persona major d’un centre sociosanitari, sempre s’ha de posar mascareta i fer la visita en un espai a l’aire lliure o ben ventilat”. Una altra de les mesures complementàries que comenta l’epidemiòleg ciutadellenc té molta relació amb l’àmbit social. “Els darrers brots que hem detectat a Menorca han sorgit de trobades socials, on tenim tendència a relaxar les mesures. I no vol dir que tots els positius d’aquell brot fossin al mateix acte social, perquè algun contagiat pot haver estat infectat per un amic, conegut o familiar que sí que hi era. És per açò que hauríem de procurar fer grups bombolla, és a dir: restringir al màxim el nombre de persones diferents amb les que ens relaciona. Encara que seguim la norma de reunir-mos en grups de 6-10 persones, si açò ho feim amb diversos grups de persones diferents, estem igualment augmentant molt el risc. El mateix podem dir d’esdeveniments multitudinaris com casaments o comunions, on s’ajunta molta gent durant molt de temps amb menjar i beure. El que fa que es relaxin les mesures de prevenció. Encara que legalment puguin ser més persones a esdeveniments d’aquests tipus, presenten un risc molt alt de contagis i s’haurien d’evitar”.

La situació i actuació de Menorca, vista des de defora

A pesar que l’atenció amb els metges de primària ara és complicada, Ildefonso Hernández, epidemiòleg i col·lega menorquí de Torrent, remarca que “Menorca està donant exemple a la resta del territori de com s’han de fer les coses en qüestió de seguiment i rastreig. La reacció a l’hora de fer PCR en el moment en què es detecta un cas, és rapidíssima per part de les UVAC, el que permet tallar també amb rapidesa la cadena de transmissió. A més, el seguiment no es limita als contactes estrets, sinó que es fa un rastreig exhaustiu per determinar el pacient d’origen de la infecció, el que facilita molt la feina. Hi ha llocs d’Espanya on ara mateix no tenen la capacitat de fer PCR als contactes de persones que han donat positiu, i només se’ls aïlla a casa seva. I, en el millor dels casos, aquesta persona fa cas de les recomanacions i no escampa el virus. Però no sempre és així. D’aquesta manera és impossible determinar el pacient origen de la infecció i tallar la cadena de transmissió”. Aquesta mateixa setmana, Hernández posava a una entrevista feta per Pepa Bueno a la cadena SER, l’exemple de les UVAC de Menorca per la bona feina de rastreig i tall precoç de les cadenes de transmissió del virus.

Com a portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública, Hernández explica que “els dos primers principis de la Salut Pública contemplen el fet d’arribar a tothom i ser equitativa, per una banda; i d’aplicar mesures de Salut Pública en tots els àmbits de la vida. “L’èxit individual és, en aquest cas, l’èxit col·lectiu. Per açò és tan important que cada un es faci responsable d’ell mateix i compleixi amb les mesures”. En aquest sentit, Hernández creu que “Menorca és una societat on aquests dos principis de Salut Pública es poden aplicar molt bé també gràcies al caràcter dels menorquins, perquè demostra ser una societat molt participativa en els afers socials i la solidaritat. Es té clar, en general, que la destinació és compartida. I que la salut és cosa de tots”.

Pel que fa a la tercera onada, Ildefonso Hernández troba que Menorca “és el territori perfecte per veure quines mesures són efectives per arribar a un equilibri que permeti fer vida normalitzada mentre el sistema sanitari pot atendre els casos de Covid-19 i totes les altres malalties. “La situació ideal seria arribar a un altiplà baix estable. Què vol dir açò? Vol dir que la rapidesa de la transmissió és baixa, i surten pocs casos cada cert temps o que no en surten. D’aquesta manera, els recursos que ara s’empren a Menorca, metges i infermeres d’atenció primària, podrien tornar a dedicar-se a l’atenció primària de totes les altres malalties. Però sense abaixar la guàrdia ni desfer els equips UVAC, perquè estan fent una feina molt important”.

Hernández afegeix que aquest altiplà, que ara mateix és del tot inestable a pràcticament la resta del territori, s’hauria de complementar amb accions per part de les administracions locals. “El pilar sanitari i el social s’han de ben ajustar per la tercera onada. I els ajuntaments haurien de poder ajudar en aquest sentit, amb mesures de caràcter social, econòmic i d’aïllament en cas de positiu. Però no ho haurien de fer sols. Des de el meu punt de vista, el Govern estatal hauria d’adoptar mesures econòmiques per ajudar als consistoris. I fer arribar aquestes ajudes a persones que, per por a perdre la feina o perquè la situació que viuen és de vulnerabilitat i han de triar entre pagar el lloguer o menjar, no segueixen les normes d’aïllament o ni tan sols es fan la prova PCR tot i tenir símptomes compatibles amb la Covid-19. Hauríem de tenir recursos per evitar aquest tipus de casos, que no són pocs”.

La paradoxa de tenir pocs casos i l’augment de perillositat

Foto: Antxón Castresana@

Tant Hernández com Torrent coincideixen en el fet que una baixa incidència de casos damunt d’un territori, com és el cas de Menorca, suposa un perill. “Veim que hi ha pocs casos, o cap, i ens relaxam. Deixam de veure la realitat i les mesures de seguretat passen a un segon pla”, diu Hernández. “Així, s’ha vist com el respecte per una situació que pot suposar un risc, com és fer un viatge en avió, ens fa estar més alerta i complir molt millor els protocols”, afegeix.

Torrent es mostra totalment d’acord amb la reflexió del seu company. “Ens pensam que per ajuntar-mos amb amics o familiars, no correm perill i ens llevam les mascaretes. I són els moments en què el virus es pot transmetre més fàcilment. Més, si la situació epidemiològica de la zona, com és ara Menorca, és molt més favorable que a altres territoris. Però no hem d’oblidar que el virus és present i seguirà present fins a trobar una vacuna eficaç. I, així i tot, seguirem duent mascareta uns mesos fins que tothom hagi pogut ser vacunat. El que està clar és que durant tot el 2021 seguirem amb mesures que a principis de 2020 no ens hauríem imaginat”.

Com es veu la vacuna des de Menorca?

“Crec que durant el primer semestre de 2021 podrem tenir una vacuna que es pugui administrar als grups de població de més risc”, comenta Torrent. “N’hi ha que estan molt avançades, com la d’Oxford, de la qual a Espanya ja se n’han comprat milers de dosis. Aquesta vacuna està en la tercera fase. I, si tot va bé, podria estar llesta i amb totes les garanties cap a final d’any o els primers mesos de l’any que ve“.

Tanmateix, Torrent posa èmfasi en altres vies per poder conviure amb el virus fins a tornar a la “normalitat”. “Els testos d’antígens, dels quals se’n van començar a rallar cap al mes d’abril, s’estan millorant molt. És cert que al principi eren bastant fal·libles. Però els darrers models han augmentat el tant per cent de fiabilitat. Crec que pot ser una bona mesura per poder, de cara a l’estiu que ve, tenir una temporada més normalitzada. Un test d’antígens és molt barat i ràpid i és una mesura que es podria aplicar als aeroports per tal de fomentar una mobilitat més segura. Fer PCR a un aeroport és quelcom inviable, per la logística que comporta. Però els testos d’antígens, encara que no són perfectes, podrien representar una millora com a mesura de prevenció quan a mobilitat, sempre essent conscients de què el risc mai serà zero”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *