En la matinada d’avui dissabte 24 d’octubre a diumenge 25, es produirà un nou canvi d’hora a Espanya, el segon i definitiu de l’any. D’aquesta manera, a partir de les tres de la matinada, hem endarrerir una hora els nostres rellotges. I així, a les 03:00 tornaran a ser les 02:00. L’horari d’hivern és part de la dinàmica habitual per la qual ajustem els rellotges per adequar els horaris a un major estalvi energètic i aprofitament de les hores de llum fins al març.
Els canvis d’hora es produeixen dues vegades a l’any, una al març i una altra ara, a l’octubre. La directiva comunitària 2000/84 / CE és la responsable que es produeixi aquesta variació a Europa i la raó per la qual automàticament s’avancen o s’endarrereixen les hores dels nostres dispositius mòbils. L’efecte més immediat de l’horari d’hivern a les nostres vides es notarà en les hores de llum, i és que a partir d’aquest diumenge, clarejarà i enfosquirà abans.
Cap al canvi d’horari definitiu?
El 2018 la Unió Europea es va plantejar eliminar el canvi horari estacional el 2019, una iniciativa que finalment es va ajornar a 2021. La proposta comunitària venia avalada per una enquesta europea realitzada a 4,6 milions de ciutadans, un 84% dels quals es manifestava a favor d’abolir aquest canvi semestral.
El Parlament Europeu va aprovar reclamar la fi de el canvi d’hora el 2021, però, aquesta decisió necessita el vistiplau dels Estats i a dia d’avui, octubre de 2020, la situació roman sense canvis. Així, Espanya manté, per ara, el seu fus horari actual i els canvis d’hora vigents des de fa més de quatre dècades: el fus alemany -el règim franquista va alinear l’hora amb la de l’Alemanya nazi-. Aquest horari, l’hora central europea, és el mateix que segueixen també França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, entre d’altres països. En termes generals, tots les experts en el tema aposten per eliminar l’alternança en el rellotge i definir un únic horari per tot l’any. Les discrepàncies rauen en quin dels dos horaris interessa més mantenir: el d’estiu o el d’hivern?
A favor de l’horari d’estiu
Qui aposta per mantenir l’horari d’estiu, valora el poder tenir els capvespres més llargs durant tot l’any. Així, les Balears podríem tornar al fus del meridià de Greenwich, que Espanya va abandonar el 1940 per ordre de Franco. Per tant, en aquest cas, l’estat espanyol compartiria horari amb el Regne Unit. Amb l’horari d’estiu l’inici de la jornada laboral i entrada a les escoles seria a les fosques. Sense el canvi d’hora i amb l’horari d’estiu com a referència, a l’hivern, a les vuit del matí serien les sis hora solar. El dia, però, guanyaria per darrere, ja que el sol no es pondria mai abans de les 18:15h. Si es manté sempre l’horari d’estiu, en ple solstici d’hivern el sol a Balears no sortiria fins a una mica més tard de les 9 del matí.
A favor de l’horari d’hivern
El Consell Assesor per la Reforma Horària en un informe encarregat després que s’obrís el debat en el marc de la Unió Europea, recomana com a conclusió mantenir l’horari d’hivern tot l’any. En l’informe, el Consell dona per tant suport a eliminar l’alternança al rellotge i aconsella optar per l’hora d’hivern, perquè en horari d’estiu al matí no es fa clar fins a les 9.15h. “Més llum al vespre i poca al matí pot produir més alteracions del son, més discrepància horària, especialment en persones que ja tenen el ritme de son endarrerit, i privació de son”, diu l’informe. L’horari d’estiu tampoc quadra amb les jornades laborals ni les dinàmiques escolars i “afavoreix la tendència vespertina” dels joves, segons el dictamen.
Salut versus estalvi energètic
El Consell Assessor alerta en aquest sentit també que el canvi d’horari cada mig any se suma a la diferència entre l’hora oficial i l’hora solar, una “distorsió” derivada del fus horari. Més hores de llum al vespre a partir de la primavera, avisen, poden provocar “efectes perjudicials per a la salut, com ara alteracions de son, cansament i més risc d’accidents cardiovasculars”. A més, l’estudi recorda que tampoc hi ha constància de dades que “acreditin els beneficis econòmics que pugui tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari”, o que aquests “puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut del canvi”.
