Actes 8 Març

Enfrontaments comercials, geopolítics i ideològics: els maldecaps de la UE amb Trump a la Casa Blanca Brussel·les fa un balanç negatiu de les relacions transatlàntiques aquests últims quatre anys

ACN Brussel·les .- La presidència dels Estats Units en mans de Donald Trump ha estat una etapa difícil per a les relacions transatlàntiques. Quatre anys marcats pels enfrontaments comercials entre Brussel·les i Washington, així com pel seu distanciament ideològic i geopolític. Més enllà de l’escalada d’aranzels o el trencament d’acords internacionals, l’actitud impredictible i agressiva de Trump envers la Unió Europea ha generat fins i tot friccions personals amb líders com la cancellera Angela Merkel o l’expresident del Consell Europeu Donald Tusk. A una setmana de les eleccions als EUA, el balanç que pot fer Brussel·les de l’administració Trump predisposa a la majoria del club europeu a decantar-se pel seu rival, el demòcrata Joe Biden, com a favorit.

La sorprenent victòria de Donald Trump el 2016 va agafar desprevinguda la Unió Europea, que ha anat a remolc de les seves provocacions des de llavors. Quatre anys plens de disgustos.

Disputes comercials

“La Unió Europea es va formar amb la finalitat d’aprofitar-se de nosaltres en el comerç, i això és el que han fet”, sosté Trump.

La seva assertiva política comercial va començar amb la mort del fallit TTIP. El controvertit pacte transatlàntic va quedar enterrat amb l’arribada de Trump a la Casa Blanca. Va ser el primer senyal del nou enfocament de Washington.

El 2018 els EUA va anunciar aranzels del 25% i el 10% a les importacions d’acer i d’alumini de la UE. Una acció que des de Brussel·les van veure com simple “proteccionisme”. Si bé van engegar un procediment de solució de diferències a l’Organització Mundial del Comerç, la UE va aplicar represàlies amb nous aranzels a uns 200 productes nord-americans, entre ells motos, sucs o texans.

Molest per la reacció i per la intenció d’alguns estats com França o Espanya de crear una taxa digital, Trump va amenaçar d’escalar la disputa i imposar aranzels d’un 20% a la importació de cotxes europeus. Un càstig que podia afectar especialment a la indústria alemanya. No va arribar a tant.

El llavors president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, se’n va anar fins a Washington per pactar una treva. Així, el 2019 la UE i els EUA van intentar refer ponts reactivant les converses comercials. Brussel·les volia dos acords: un per eliminar aranzels en béns industrials i un altre per ajudar les empreses exportadores a certificar els requisits tècnics dels seus productes tant a la UE com als EUA.

Tanmateix, en la recta final del primer mandat de Trump el clima es va tornar a enrarir quan l’OMC va autoritzar als EUA per imposar aranzels a la UE com a resposta a les ajudes a Airbus. Recentment, l’OMC ha donat el mateix permís a la UE per les ajudes nord-americanes a Boeing. Un anunci que va arribar ja en plena campanya electoral i que, per tant, deixa obert l’últim capítol en la saga de disputes comercials a l’Atlàntic.

La sortida de l’acord climàtic i el nuclear

L’anunci de la retirada dels EUA de l’Acord de París el juny del 2017 va ser un cop moral per a la Unió Europea, que des de fa dècades intenta abanderar la lluita contra el canvi climàtic al món. La decisió de Trump d’apartar-se d’aquest pacte internacional per frenar l’escalfament climàtic va ser el preludi d’una sèrie de moviments unilaterals que distanciarien les dues potències.

El següent va ser l’estripada de l’històric acord nuclear amb l’Iran el maig del 2018. Una altra derrota per a la diplomàcia europea que havia fet un intens esforç
per travar el pacte. L’acord, assolit el 2015 entre l’Iran, els EUA, la Unió Europea, Rússia i la Xina, va permetre la suspensió del programa nuclear de Teheran, per evitar que desenvolupés armes nuclears, a canvi de l’aixecament de sancions econòmiques.

Si bé la sortida dels EUA de l’Acord de París i del nuclear han estat els moviments més atrevits de Trump, n’hi ha hagut d’altres que tampoc han agradat a la Unió Europea. Per exemple, la retirada del Consell de Drets Humans de l’ONU i de la UNESCO, l’amenaça d’abandonar l’Organització Mundial de la Salut o els atacs al Tribunal Penal Internacional de la Haia.

Discrepàncies sobre Israel

Un altre símptoma del distanciament entre la UE i els EUA en política exterior ha estat la posició de Trump sobre Israel i Palestina. El trasllat de l’ambaixada nord-americana a Jerusalem va exasperar els europeus.

Sempre amb dificultats per consensuar una política comuna respecte al conflicte arabo-israelià, la Unió Europea amb prou feines va poder reaccionar a una decisió que marcava un abans i un després en la posició dels EUA a l’Orient Pròxim.

Atiant l’euroescepticisme

En el camp ideològic, la Unió Europea ha vist com l’administració Trump ha donat ales a l’euroescepticisme posant-se del costat de líders pro-Brexit com Boris Johnson o Nigel Farage i cultivant una bona amistat amb els governs d’Hongria i Polònia.

L’empitjorament de les relacions transatlàntiques fins i tot s’ha notat en l’àmbit personal. Trump ha protagonitzat moments tensos amb líders com la cancellera Alemanya Angela Merkel o l’expresident del Consell Europeu Donald Tusk.

De Merkel va criticar el seu “error catastròfic” d’acollir refugiats i que estigui “totalment controlada per Rússia”. Uns comentaris que van desencadenar una dura carta de Tusk alertant de l’enemistat del soci preferencial de la UE. De fet, l’expresident del Consell Europeu ha estat un dels líders europeus que més ha replicat a Trump. “Amb amics com aquest, qui necessita enemics?”, es preguntava.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.