El tem, així es diu a la farigola (Thymus vulgaris) a Menorca, era cultivat a totes les pasteres de les cases menorquines com a planta per a condimentar brous i altres cuinons, especialment plats de carn de conill o de pollastre.
El te de fulles s’emprava per a la tos i els refredats, el mal de panxa, les infeccions, la conjuntivitis, les ferides i els cucs intestinals.
El bany de te de tem s’emprava per als èczemes, les infeccions d’ulls, les llagues de boca, el mal de coll i l’escanyor.
Antigament, es feia servir molt l’aigua timolada o aigua de cop, per a combatre els cops i desinfectar les ferides.
El tem, com hem dit és un dels compoments bàsics dels brous, que ajuden a recuperar les forces dels malalts.
