Imaginació i compromís per enfrontar la por, la inseguretat, la incertesa i la frustració generades per la covid, i la pandèmia com oportunitat per repensar la manera d’acompanyar a la gent gran en la darrera etapa de la vida. Aquestes serien les principals conclusions de la taula rodona “La gent gran al cor del poble”, celebrada dissabte matí al Pla de la Creu de Sant Lluís amb la moderació de Margalida Masferrer.
Mig centenar de persones han volgut assistir a la primera de las trobades d’un cicle impulsat per l’Agenda Local 21 que s’ha obert amb la intervenció de Jèssica Ametller qui ha reconegut que aquest any ha estat, i és, “un temps d’emocions i sentiments que estan en lluita”, en el que ha viscut amb tristesa la sort de “criminalització” que van patir els geriàtrics, sobretot, en la primera onada de la pandèmia.
Per a la gerent de la Residència Geriàtrica i Centre de Dia Sant Lluís, un cop superats els primers moments, els esforços van centrar-se en esbrinar què es podia fer diferent per a aconseguir que els residents visquessin la situació sentint-se com més a casa millor, procurant no sols la seguretat sanitària, sinó també la qualitat de vida, aspiració aquesta sovint oblidada quan es parla de la gent gran.
Per aquest motiu, usant la imaginació i amb el recolzament de la gent del poble, es van introduir canvis estructurals al centre, i es va incidir més en la relació amb les famílies i la potenciació de les unitats de convivència, aprofundint en la filosofia de l’atenció centrada en la persona que aplica el centre lluïsser, ha explicat Ametller.
La seva companya, Llúcia Seguí, auxiliar d’infermeria de la Residència Geriàtrica i Centre de Dia Sant Lluís, l’ha recolzat en explicar com després d’un moment inicial de por, incertesa i desconfiança, va haver un “canvi de mentalitat”, per tal de transmetre confiança i una actitud positiva, “perquè l’actitud és el que tu transmets a les altres persones”, ha assenyalat.
També han intervingut Victòria Torrent i Carmen González. La primera, resident al geriàtric, qui ha explicat que ha viscut aquesta situació amb “resignació, harmonia i germanor”, fent coses, com ara passejar, canviant d’espais. Victòria no dubta a afirmar que havia estat “tan bé” durant la pandèmia, malgrat la qual cosa va reconèixer que el primer dia que va poder sortir va pensar “som lliure”, una confessió que arrencà les rialles dels assistents.
La segona, excoordinadora de Creu Roja, qui va haver de superar la “frustració per no poder fer la tasca que havíem fet sempre” i cercar noves fórmules per a estar a prop de les persones que solen atendre. “Van fer moltes trucades telefòniques, no és igual, però així sabien que estàvem pensant en ells”, exemplificà.
Les seves intervencions han trobat el complement perfecte amb les preguntes i les opinions del públic, que han deixat palesa la preocupació per com volem que siguin els darrers anys de vida dels nostres majors, i la necessitat de continuar el debat en aquest sentit i començar a apostar més per models com el de l’atenció centrada en la persona, per tal d’avançar amb una vellesa més plena.
