Actes 8 Març

Fratelli tutti, nova encíclica del Papa Francesc  Per Bosco Faner Bagur

El text de l’encíclica Fratelli tutti (Germans tots) va ser signat a Assís, el dissabte 3 d’octubre. Aquesta carta magistral segueix les anteriors signades pel Papa Francesc: Lumen Fidei, sobre la fe, publicada el 29 de juny del 2013, i Laudato si, sobre la cura de la casa comuna, publicada el 24 de maig del 2015. A la Laudato si, el Papa ja recorda que la terra no pertany als pobles més rics, és de tots els habitants de la terra.

            Us assenyal algunes de les reflexions que m’han provocat la seva lectura:

  1. La fraternitat i l’amistat social han de ser les noves regles de joc. No hi pot haver persones humanes de segona categoria. És necessària una nova i universal solidaritat i un nou diàleg basat en la fraternitat.
  2. Estem front una proposta que ens exigeix a tots, individus, grups socials, empreses multinacionals i estats, una revisió a fons d’actituds mentals i nous esquemes de vida i de convivència. És una utopia? Més bé és una necessitat imperiosa en un món globalitzat que ens fa més propers però no més germans. En un món massificat són molts els qui viuen descartats.
  3. Expressions com: democràcia, llibertat, justícia, unitat… són desfigurades a causa de ser utilitzades com instrument de dominació. Ens toca elegir: Ens inclinarem per curar les ferides de tants? Els deixarem tirats cercant refugi front la violència?
  4. Què succeeix sense una voluntat política de fraternitat: educació per al diàleg, per al descobriment de la reciprocitat…? La pregunta dels polítics no ha de ser: Quants em van votar…? La pregunta ha de ser: Quin amor he posat en el meu treball, què he fet a favor del poble, quanta pau social he sembrat…?
  5. No és estrany que alguns dels seus temes provoquin resistència en sectors lligats al tradicionalisme o al neoliberalisme. Així: a)Front el dret de propietat privada hi ha el més important i anterior principi de la subordinació de tota propietat al destí universal dels béns de la terra. b) Avui ja no es pot sostenir l’idea d’una guerra justa. No podem pensar en la guerra com una solució. Les armes nuclears, químiques i biològiques, les noves tecnologies fan que avui fàcilment una guerra provoqui efectes -a curt o a llarg terme- pitjors que el mal que es pretén erradicar. c) La pena de mort avui és inadmissible. Qualsevol persona humana té una dignitat inalienable. d) Els béns d’un territori no poden ser negats a una persona que vengui d’un altre país si en realitat el món és de tots.
  6. Hem crescut en molts d’aspectes, però som analfabets en acompanyar, cuidar i sostenir als més fràgils i dèbils. És important que la catequesi i la predicació incloguin directament el sentit social de l’existència, la dimensió fraterna de l’espiritualitat, la convicció sobre la inalienable dignitat de cada persona i les motivacions per estimar i acollir tothom.
  7. L’ésser humà necessita la presència de la transcendència com l’absolut en el qual la fraternitat universal acull un valor definitiu, més enllà de tota relativització.

Aquesta encíclica serà consultada i citada com algunes d’altres que també han tractat, des d’una òptica cristiana, els grans problemes del seu temps: Rerum Novarum (Lleó XIII), Pacem in terris (Joan XXIII), Populorum Progressió (Pau VI), Centessimus Annus (Joan Pau II).

Procurem tenir-la a les mans i reflexionar-la detingudament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.