Els dubtes d’un jutjat de Barcelona
Fins ara el Tribunal Suprem defensava que per comprovar si existeix un acomiadament col·lectiu només computen les extincions de contracte produïdes en els 90 dies anteriors a la data de l’acomiadament del treballador que ha presentat la demanda judicial en qüestió. Només en cas d’actuació fraudulenta de l’empresari es pot tenir en compte el període posterior.
Tot i això, un jutjat de Barcelona es preguntava si aquesta interpretació pot implicar la pèrdua dels drets que concedeix la directiva europea sobre acomiadaments col·lectius perquè només es calcula el període de referència “cap enrere i no cap endavant”.
De fet, el jutge de Barcelona considera que no hi ha motius per impedir que es tingui en compte el període de referència “en tota la seva extensió”. És a dir, per exemple que es puguin computar els acomiadaments dels 60 dies anteriors a l’acomiadament del treballador afectat i també els que es van produir 30 dies després.
Arguments del TJUE
El TJUE ha donat ara la raó al jutge de Barcelona perquè la directiva en qüestió no menciona en cap moment que s’hagi d’aplicar un límit temporal exclusivament anterior o posterior a l’acomiadament impugnat per determinar si existeix un acomiadament col·lectiu.
Per això, els magistrats europeus demanen a Espanya que canviï el mètode de càlcul actual i que examini el període durant el qual s’hagi produït un major nombre d’acomiadaments, sigui abans o després.