El porc de sant Miquel a Nadal

Era costum a la pagesia menorquina el matar un porc un poc passat Tots Sants, al que donaven el nom de “porc de sant Miquel a Nadal”. Així, amb un poc de xulla fresca, com que encara quedaven molts solcs a fer, es suposava que els missatges llauraven de més bona gana, però de fet eren les provisions de sèu que s’acabaven i madona n’havia de menester per a fregir i cuinar. Aquest porc l’agafaven de bulto major, és a dir, que no n’havien de donar compte al senyor. Normalment el tancaven a l’estiu, just en haver acabat de batre, i el començaven a engreixar de baleigs de les eres, de clovelles i, en començar a llaurar, de farina d’ordi mesclada amb figues de moro capolades.

faves

A finals de novembre, per devers Santa Catalina, començaven a sembrar l’ordi i la civada. També una tanca de faves. A Menorca, la feina de sembrar faves normalment la feien els homes, però a vegades per avançar hi feien anar una criada o la filla de la casa darrera el llaurador. En aquests casos miraven molt prim que aquella dona no estigués en període de menstruació, perquè era creença ben arrelada que, en aquests casos les faves malneixien. El mateix es creia a l’hora de sembrar o conrear determinats ramells o en el porquejar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca