Les taules, portes al món diví talaiòtic Per Itziar Lecea

Els arqueòlegs Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo són els autors d’un estudi que planteja una nova hipòtesi sobre el significat de les taules, els elements més únics que tenim a Menorca. I aquesta, que ha estat publicada fa pocs dies a la revista especialitzada Complutum, que edita la Universidad Complutense de Madrid, conclou que les taules podrien ser portes al món diví dels talaiòtics. Feia anys que cap equip d’investigació no plantejava una hipòtesi sobre aquests elements de l’època talaiòtica. I mai s’havia fet, com ha aconseguit aquest equip, amb un estudi científic amb dades que avalen la idea original d’Antoni Ferrer.

El món diví i el profà, en totes les cultures del món, són dues esferes separades pel món físic. I entre les quals només els déus poden jugar, precisament, a ser déus, i anar d’una a l’altra. És per aquest motiu que la taula, massissa i forta, es planteja en aquesta nova hipòtesi com una porta. Un llindar que només permet el pas als éssers provinents del món simbòlic, car els humans, fets de carn i ossos, no tenen la capacitat de traspassar la pedra, arribar al lloc sagrat dels déus. Durant tres anys, i de manera desinteressada, Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo han treballat en aquesta hipòtesi, recollint dades i realitzant un estudi estadístic que els ajudés a plantejar la seva idea des d’un caire científic.

D’on va sorgir la idea per crear aquesta nova hipòtesi?

Antoni: La idea va sortir a partir de l’excavació de l’edifici sud de Cornia, anterior als recintes de taula (data aproximadament del 1000 aC, mentre que les taules apareixen cap al 500 aC). El que vaig veure en aquell moment és que l’edifici en si té molts trets en comú amb els recintes de taula: les dimensions, els tipus de parament, la forma de la façana, etc. Però a dintre, hi havia elements que també s’ubicaven al mateix lloc, com és la llar de foc, que queda a mà dreta de l’entrada. I, en el lloc on hi ha la taula als recintes de taula, a l’edifici sud de Cornia hi havia una porta. Va ser en aquell moment en què vaig pensar que hi podria haver una relació entre les portes i les taules. Seguidament, vam observar els cercles, les cases del talaiòtic final, que són contemporanis als recintes de taula. I vam veure que es repetia aquest patró: a més de la posició de la llar de foc, la ubicació de la porta de la cambra nord, que és la més important de les cases, coincideix amb la ubicació de les taules a dintre dels recintes.

És la primera vegada que una hipòtesi sobre el significat de les taules es fonamenta sobre una feina científica?

Gerard: Vam cercar una manera de demostrar, amb dades, la idea de la taula com a porta. El que hem fet ha estat cercar diferents paràmetres mètrics, tant de les taules, com de les portes, que ens permetin veure que realment hi ha una semblança física. El primer repte que ens vam trobar va ser que les taules són molt més grans que les portes, pel que vam extreure uns índexs de proporcionalitat per veure que existia aquest paral·lelisme. L’estudi estadístic contempla elements individuals, com és l’alçada o l’amplada de taules i portes. I també en fa una comparació en conjunt del recinte i la casa, del qual en treim la conclusió que ambdós espais podrien tenir unes proporcions molt semblants. Per tant, l’estadística va reforçar la hipòtesi plantejada per n’Antoni.

El fet que més reforça aquesta idea són les proporcions observades entre portes i taules. Com més alta és la taula, també és més ampla. I les portes de les cases creixen també en el mateix sentit i amb les mateixes proporcions.

Si bé és cert que les dades que hem tret són poques, perquè taules senceres només en tenim sis, les dades plantejades són totes les que podem tenir del que ha quedat d’aquella època.

Irene: En el moment de fer la feina de camp per tornar a mesurar tant taules com portes, vam agafar el màxim de dades que vam poder. És la primera vegada que es planteja una hipòtesi estalonada amb un mètode científic, pel que hem tret tot el suc possible de l’estudi estadístic.

La taula és llavors una porta simbòlica al món diví. És la primera vegada que es ralla d’aquesta idea?

Cristina: Dintre de l’estudi també hem fet el paral·lelisme de la taula amb les falses portes, que és el que proposem que eren les taules. Les falses portes són presents a moltes altres cultures en moments molt diversos de la història, en contextos geogràfics i cronològics molt diferents, com les egípcies, que s’empraven en un context funerari. També a l’antiga Roma apareixen aquestes falses portes en un àmbit domèstic, pintades a les cases i com a referència a un portal que arriba al més enllà. El portal a un lloc inaccessible per la humanitat és gairebé una idea innata, que és recurrent durant la història.

De l’estudi estadístic, heu comentat que n’heu extret dades més enllà de la taula. Què heu vist?

Irene: A banda de les similituds entre taula i porta, també hem trobat paral·lelismes entre els recintes de taula i les cases. El que hem fet és una comparació entre la casa dels déus i les cases domèstiques. El que veim són moltes semblances entre les dues estructures. Per exemple: la taula es troba al mateix lloc que la porta de les cases que dona accés a l’àmbit nord, que és l’espai cobert més gran. I al qual li donaven certa importància, del qual s’interpreta que seria un espai de reunió. Als recintes de taula, l’espai corresponent -que és el que queda darrere la taula- és un espai molt més tancat, més secret, al qual segurament no hi podria accedir tothom. A banda, tenim la llar de foc ubicada exactament al mateix punt, a mà dreta entrant i quedant la taula al davant. Aquest patró es repeteix als cercles o cases i també a l’edifici sud de Cornia Nou, que seria el precedent d’aquestes estructures.

Trobau que aquesta nova hipòtesi és definitiva sobre el simbolisme de la taula?

Cristina: Seguim activament implicats en l’expansió del coneixement dels recintes de taula, amb l’excavació de Sa Cudia Cremada i Torralba. Hi queda molt per fer.

Antoni: Les dades que aportam amb aquest estudi, com totes les hipòtesis, es poden refutar o reforçar, si en un futur ens trobam amb elements que ens donin una idea que plantegi una explicació diferent de la que hem plantejat a l’estudi. En aquests moments, creim que la hipòtesi de l’estudi que hem fet, explica molt bé la realitat observable que tenim fins ara sobre els recintes de taula. Les taules sempre han despertat la curiositat dels humans. De fet, és el primer element talaiòtic del qual en tenim documentació escrita. Però, certament, hi queda molta feina per fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *