Fer anys és un privilegi   J. Bosco Faner Bagur

Sent avui la necessitat de reflexionar sobre la importància de celebrar anys. I m’interessa, després d’haver llegit el report a El Iris de la setmana passada d’Itziar Lecea fent  referència als cuidadors de persones  a partir del curs impartit per Carolina Torres, i, a més, després d’haver vist a Guida Monjo Marqués, que suma ja 104 anys, guanyadora del sorteig que aquesta mateixa Revista fa cada setmana. Fer anys, certament, és un privilegi negat a molts.

Avui em faig dues preguntes. La primera: Com ens hem de relacionar amb qui pateix a causa de fer-se gran? Per pròpia experiència -visit no poques persones grans cada setmana- faig cas de la saviesa que hi ha en les paraules de Carolina Torres dirigides als cuidadors: Han de ser conscients que el que senten, afecta molt directament als pacients… Si en començar la jornada, arriben amb un somriure i estan tranquils, la persona que rep les seves cures, notarà aquesta alegria i tranquil·litat, el que l’ajudarà a sentir-se millor durant el temps que comparteix amb el seu cuidador. Aquestes paraules dirigides als cuidadors les hem d’acollir, també, tots els qui optam per acompanyar persones grans o que pateixen diverses infermetats.

La segona pregunta que em faig és:  Què hem de tenir present tots aquells que, gaudint cada any la possibilitat de sumar un any més veiem com es va despoblant el nostre cap, com es van tornant blancs els pocs cabells que ens queden i com, cada vegada més, les arrugues es van fent present arreu del nostre cos?

Fer anys és un art i un privilegi. Les arrugues ens  recorden espais personals de somriures i de sorpreses. Quantes experiències acumula una cara arrugada! Sumar anys és poder seguir compartint moments amb aquelles persones que més estimam i és fruir la possibilitat d’ajudar a construir un món millor. Quan els solcs comencen a guaitar per tot el nostre cos ens avisen de com n’és d’efímera la nostra vida i com l’hem de viure a cor obert i amb intensitat positiva. Com pot ser que entristeixi a alguns, amagant els anys, tenir l’oportunitat de complir-ne un més? Pot ser sigui per la por de que, tornant majors, anam perdent capacitats i açò ens pot crear una experiència no agradable. Tot i així,  tornar majors és senzillament haver superat les diferents etapes de la vida. Cada dia ens aporta 1440 minuts de noves opcions i de pensaments  i sentiments meravellosos. Cada any que celebram és una nova oportunitat per atresorar més saviesa. La vida és com una copa plena de sospirs, d’aprenentatges, de plaers i sofriments. Per açò mateix és meravellosa.  Posem vida als anys!  Procurem que la nostra vida tengui sempre sentit.

Diferents estudis apunten que el factor més determinant en el procés d’acumular anys és la nostra actitud. Més enllà dels components físics (malalties) i socials (el nivell econòmic, el lloc de residència), és la nostra manera de viure la vida el que determina com assumim el nostre fer-nos majors. El secret d’envellir bé, diuen els psicòlegs, es basa a seguir tres consells. El primer, tenir cura de la nostra salut (menjar bé, fer exercici, descansar). El segon, mantenir vincles (amics, família) i contribuir al món que ens envolta (participant en alguna associació, fent-nos voluntaris). I el tercer, mantenir vives (o descobrir) les nostres habilitats, manuals, intel·lectuals… Qui viu el secret d’acumular anys ens aporta no pocs motius de donar-li gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *