En general, les barques petites divideixen l’any en dues parts: el temps de la llagosta – del primer d’abril al 31 d’agost- i el del palangre o tresmall la resta de l’any, si bé de cada vegada són més els que no surten a pescar els mesos d’hivern, perquè els costos de manteniment, petroli, autònoms i impostos són superiors al jornal que farien.
Normalment els llaüts i els bots es solen dedicar encara -els que fan feina a l’hivern- a la pesca de molls, sípies…, amb les xerxes tresmallades.
Antigament els pescadors que treballaven en aquests tipus d’embarcacions de Sant Miquel (29 de setembre) a Nadal pescaven serrans amb palangres i no fa tants anys, i possiblement encara n’hi queden, de pescadors des Castell que es dedicaven a la pesca de raors a Cales Coves des de Sant Jaume, que és quan s’obria l’antiga veda -ara han d’esperar al setembre- fins a finals d’octubre.
Als mesos d’hivern els pescadors del port de Maó es dedicaven a la pesca interior i al marisqueig, especialment corns.
A Fornells, en temps d’emprimer quan els pescadors agafaven una mola de mores les assecaven, com el bacallà, per a fer provisió per a l’hivern. Les capturaven a l’estiu, les xapaven per l’esquena i després de salpreses les assecàven al sol, com encara fan els pescadors de Formentera amb el preuat peix sec. Les mores es dessalaven a l’hivern i s’en feia panadera o un aguiat.
També hi havia pescadors que compaginaven el seu ofici amb el de pagès o hortelà a l’hivern, o bé per a treure un jornal extra anàven a collir esclata-sangs, tàperes, fonoll marí, fer reina, fer puu, i alguns, des de fa 30 anys endarrera feien feina de manobre o s’embarcaven a les barques de bou que feien feina a l’hivern.
