El Grup Filatèlic i Numismàtic de Ciutadella compleix 25 anys. Una fita que el club del Cercle Artístic ha volgut il·lustrar amb un llibre que recull la història d’aquest primer quart de segle d’existència i que ha estat editat per Setmanaris i Revistes SL. Aquesta setmana vos en contam alguns “espòilers” que ens han arribat arran d’una trobada amb l’actual presidenta i autora del llibre, Cati Jover, i alguns dels membres del grup, que recullen com or cada una de les actes que es van escriure des del primer dia en què van posar en comú l’afició pel col·leccionisme.
A les 19:30 d’aquest divendres, el Grup Filatèlic i Numismàtic de Ciutadella presenta els seus primers 25 anys d’història, recollits en un llibre. L’actual presidenta, na Cati Jover, n’és l’autora. Però la història l’han escrit, al llarg dels anys, les persones que en formen o han format part d’aquest col·lectiu. En José María Pons Serra, en Martí Coll, Paulí Amorós, André Cousin i Joan Pons Huguet acompanyen a Jover en la presentació del llibre que fem a la Sala Jeroni Marquès, uns dies abans de l’oficial.
Fent memòria
“Aquí va ser on vam obrir la primera acta del grup”, comenta José María Pons, qui guarda com un tresor el llibre verd on es va recollir la primera trobada del grup. Des de llavors, han aconseguit diferents fites, algunes que vos explicarem aquí. D’altres, que haureu de descobrir llegint el llibret o assistint a la presentació d’aquest divendres, que es podrà veure en directe a través del canal de Facebook del Cercle Artístic.
“El motiu de fer aquest llibre és tan senzill com el fet de celebrar el 25è aniversari. M’ha tocat escriure a jo, però m’he guiat molt amb el material d’en José María, que és un home molt meticulós i té molt de material”, comenta Jover. “També hem volgut posar una breu introducció de la filatèlia a Ciutadella abans de la creació del grup, l’any 1995. La primera exposició de la qual en tenim constància és de l’any 1953”. D’aquella mostra, en destaquen els sobres que va confeccionar el pintor Torrent, un distintiu de la filatèlia que es repeteix en el temps: a través dels segells, coneixem la història, la societat, l’art d’una època o un lloc.
La primera gran fita del grup va ser l’emissió del segell de Sa Naveta des Tudons, l’any 1996. “En aquell moment jo no era dins la junta, però em va tocar ensobrar”, comenta na Cati, qui recorda com aquell any, el Servicio Filatélico de Madrid va programar una sèrie de segells amb motius dedicats a l’arqueologia i va ser quan van poder entrar el monument talaiòtic. “Record que em va tocar anar a Madrid a demanar que incloguessin la naveta a la col·lecció, recorda Joan Pons Huguet. “A vegades, no és només qüestió que l’element que presentes sigui prou interessant, com és el cas. Si no de tenir valor i coneguts per endinsar-te a dintre d’aquest món, on és molt complicat que publiquin un element concret a petició”. Per aconseguir aquest segell, es van preparar durant dos o tres anys. “Has de pensar que un segell com el de Sa Naveta volta el món i no et costa res. És una promoció molt gran, però difícil d’aconseguir”, comenta en Joan.
Demanar un segell
Però, com s’aconsegueix que la Naveta des Tudons doni la volta al món? “El primer que s’ha de fer és escriure una carta formal a Correus i fer la petició. Després hi ha molta feina de documentació, on intentes recopilar totes les dades possibles sobre l’element i tenir prou arguments perquè triïn el teu segell i no un altre. El suport de les institucions públiques també és important. I la història que es conta amb el segell, és primordial. En aquest sentit, l’historiador Florenci Sastre ens ha ajudat molt”, comenta na Cati.
Durant els 25 anys d’història, a banda del segell de la Naveta, el Grup Filatèlic i Numismàtic ha vist realitzar somnis com el segell de la família Ulises, de l’historietista Marino Benejam. O el caixer fadrí portant la bandera, com a símbol de les festes de Sant Joan. D’aquest, recorda Joan Pons Huguet, que va “aprofitar en el moment en què van venir de Madrid a la inauguració del nou edifici de Correus, l’any 1999. Per la commemoració també es va fer el segell del nou edifici. Però teníem en marxa la idea de fer-ne un de Sant Joan, dintre d’una col·lecció de festes patronals. Així que vaig aprofitar el moment per fer la petició al ministre de Foment i al director de Correus, que van assistir a la inauguració”. Un any després, el 22 de juny, es va presentar a l’Ajuntament el segell de Sant Joan, del qual se’n van fer més d’un milió i mig d’exemplars.
Però si hi ha una fita que pel grup és molt remarcable, és la del segell que representa la reincorporació de Menorca a la Corona Espanyola. “Pel bicentenari de tornada de Menorca a Espanya, vam aconseguir segell i també moneda”, comenta na Cati. “En aquell moment, ens vam posar d’acord amb els grups de Maó i Alaior. I de forma conjunta, vam demanar el suport a la Casa Reial. També vam fer un acte institucional a La Mola. Va ser una feina conjunta i important”.
El futur incert de la filatèlia
Si bé les monedes encara són objectes d’ús quotidià, els segells circulen bastant poc. Per açò, es podria dir que ser col·leccionista d’aquests objectes és un mèrit que té data de caducitat. “En aquests moments som una quarantena a dintre del grup”, comenta la presidenta. Però la feina que fan, a banda d’aconseguir els segells que formen part de les col·leccions de Correus i els propis -dels quals se’n fan tirades petites, a petició d’un grup- és la de mantenir viu un esperit de contar la història a través d’objectes. “Estem oberts a tots tipus de col·leccions, no només ens tancam als segells i les monedes. Per exemple, una de les darreres exposicions que vam fer, va ser sobre la dona i els objectes que la representen”, comenta Paulí Amorós. “N’André també guarda sobres de sucre”, diu na Cati.
Coneixedors del futur més que negre que els espera als segells, mantenir viu l’esperit del col·leccionisme és l’objectiu d’aquest grup, qui presenta amb orgull cada una de les exposicions que els permet obrir més enllà de les portes de casa seva una afició que comença amb segells i que s’estén fins a l’infinit amb objectes tan dispars com sabates o xapes de xampany.
