Enyorança de Mallorca

Divendres passat vaig passar unes hores a Mallorca que per una banda es van fer curtes i per altra llargues, perquè la situació sanitària et fa anar alerta i totes les precaucions sempre seran poques.

He tornat a passejar entre les paradetes del Mercat de l’Olivar plenes dels colors de les seves fruites i verdures, les seves carns que anunciaven la proximitat de les festes, i la peixateria sempre ben assortida… però no hi havia aquella gentada de sempre, i aquells bars on m’agradava anar a fer un variat estaven pràcticament buits, com ho estaven alguns carrers i massa comerços que havien tancat el seu negoci per mor d’aquesta maleïda covid-19.

De l’Olivar em vaig emportar, però, una sobrassada, botifarrons, paté mallorquí, burballes, pa de sopes, fruites confitades per a fer els torrons casolans, i més que m’hagués enduit a Menorca si en tost d’anar a Mallorca en avió, ho hagués fet –com sempre feia- amb cotxe des de Ciutadella a Alcúdia i des d’allà cap a Palma.

Vaig passar pel Forn del Teatre que és ara el fornet de la Soca de l’amic Tomeu Arbona per a comprar unes panades dolces i els seus cocarrois,  com també el seu pa moreno per acompanyar embotits i formatges, i veure tancat el seu altra establiment de Can Corbella, però amb el seu Betlem reivindicatiu del producte local.

Em vaig quedar amb les ganes, però, d’anar al Cor, barra i taula, den Santi Taura –enhorabona Santi per l’Estrella Michellin- a fer un variat, o anar a dinar al Cuit de l’amic Miquel Calent, o tastar les creacions de Maca de Castro a l’Andana, més de retornar als meus restaurants de culte com el Vandal de Bernabé Caravota, o agafar cotxe i anar fins a Orient a provar la porcella feta al forn de llenya, o els arrossos bruts del celler de Randa o les paelles cegues d’Es 4 vents.

Em fa ganes de passejar entre les paradetes del mercat dels diumenges de Santa Maria, anar a fer un frit a Sineu, o anar fins a Selva per a gaudir de la gran cuina de Ca na Toneta amb na Maria Solivellas al capdavant, o tornar una vegada més i una darrera l’altra a Can Calent de Campos i menjar els seus arrossos, la seva porcella o el seu exquisit floquet.

Enyorances també de Sóller, del seu port, com també d’aquelles carreteres de corbes infinites que et porten als colors de la Serra de Tramuntana, les olors dels tarongers i llimoners de Biniaraix, o anar fins a la tafona de Can Det, on l’amic Guillem Deyà elabora el millor oli de Mallorca o gaudir de les vistes des dels Bens d’Avall i de la cuina, ara també amb estrella de Benet Vicens i el seu fill Jaume.

Tenc ganes de perder-me pels carrerons de Fornalutx i de pujar els escalons del Calvari de Pollensa, de menjar escaldums i peix al forn a la mallorquina, de viure aquell batibull de gent que omplia fires com la de Sineu, o el mercat de Santanyí, o aquella assignatura pendent de retrobar els parents de Felanitx, aquells descendents den Miquel Monjo, conco de la meva àvia que es va casar amb sa tia Gabriela i van estar al far de Porto Colom.

Em queden molts de pendents a la llibreta gastronòmica: Brut, La Fortaleza, El Olivo, Dins,  Andana, Cor, Adrian Quetglas, Can Boqueta, Miceli…

Esperem que aquest mal somni s’acabi prest i tornem, no a la nova normalitat que patim ara, sinó a que tot torni a ser el més semblant del que era la nostra vida, la nostra manera de ser, el nostre dia a dia, abans de la pandèmia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Balearia #MeVoySeguro