En Francesc Gener Capó té 24 anys. I el passat 27 d’octubre va rebre la notícia que era positiu per PCR en COVID-19. Els símptomes que ha presentat han estat lleus: tos els primers dies, cansament, pèrdua de gust i olfacte i sense febre. Però, a dia d’avui, encara en nota els efectes. Primer, els físics, ja que assegura que el cansament encara l’acompanya en alguns moments, i que esforços físics que abans eren no res, ara li costen. O la recuperació lenta dels sentits del gust i l’olfacte, que encara no estan del tot restablerts, un mes i mig després. Però els majors canvis, diu que els ha patit a nivell de consciència. “Ens pensam que no ens tocarà, perquè anam alerta. Que ens queda enfora. Fins que ens aplega. I llavors et qüestiones com ha pogut passar i entens el perquè de moltes mesures, com dur sempre la mascareta. No per jo, sinó pels que tenc més a prop, que són la meva família”.
Saps com vas aplegar tu el virus?
Jo faig feina a una pedrera a Ciutadella, a una nau bastant gran on només som dos i rarament coincidim o ens atracam. Per açò no solíem dur mascareta. El meu company va saber que era contacte estret d’un positiu i des de llavors, es va passar dos dies a la feina amb la mascareta posada i ben enfora, mentre estava pendent de la seva prova. En saber del seu positiu, ens va telefonar als cinc o sis companys, però jo vaig ser l’únic en ser també positiu. Supòs que perquè som el que estic més a prop d’ell. Llavors, aquella setmana, que era la del 19 d’octubre, em vaig confinar a casa per si de cas.
Com va ser el procés de passar la malaltia?
Vaig estar tancat a casa durant tot el cap de setmana amb la mascareta posada per si de cas, perquè convisc amb la meva dona. Que a més està embarassada. El diumenge 25 vaig començar a tenir tos i va ser quan ella va decidir marxar a casa dels seus pares. Em vaig començar a preocupar, perquè ella havia estat amb jo i es va “aïllar” a casa dels sogres amb la mascareta posada, per si ella estés contagiada. El dilluns 26, ja tot sol a casa, em van fer la prova PCR i en sol demà em van dir que era positiu. Sí que és cert que tenia tos i una mica de moc, però a banda d’açò només vaig notar cansament. Però dimecres i dijous sí que vaig estar pitjor. Moc, mal de cap, malestar. Però no febre. Sí que vaig perdre tant el gust com l’olfacte. I el divendres em vaig aixecar com si no hagués passat res. Sí que vaig estar confinat els 15 dies, que es van fer llargs pel fet de no poder veure la meva dona ni els sogres, que van donar afortunadament negatiu tots 3.
I el seguiment per part de la UVAC?
Em van dir que em telefonarien cada dia, però no va ser així. Em van comentar que havia d’avisar dels nous símptomes, i així ho vaig fer, que va ser quan vaig perdre gust i olfacte. El que em va semblar curiós és que gairebé em donessin l’enhorabona per avisar, perquè no és habitual. El dia 9 de novembre em van fer la prova serològica i em van dir que en sol demà podia anar a fer feina. Però fins dia 16 no vaig saber els resultats de la prova serològica, que vam veure que havia creat anticossos i, en teoria, ja no puc contagiar a ningú. Però aquesta finestra de cinc dies entre que em fan la prova i tenc els resultats, en teoria vaig poder fer vida normal. I no ho vaig acabar d’entendre. Afortunadament, no va passar res més, perquè patia per la meva dona. El que em té mosca és perquè a un esportista d’elit li fan una segona prova per poder tornar a jugar. Però a jo m’amollen sense saber tan sols els resultats del test serològic. Entenc que és una situació nova per tots, però es veuen algunes incoherències.
Quan vas saber que eres positiu, et va venir de nou o ho esperaves?
És una experiència que es veu molt enfora. Fins que et toca. Afortunadament, jo no m’ho vaig passar molt malament, però és una loteria. Perquè hi ha persones que no tenen la sort que he tingut jo. Pots ser la persona més curosa del món i que et toqui. I veure a mon pare i ma mare que em deixaven la compra a la porta i no s’atraquen, és una imatge dura.
Quins hàbits de vida has canviat des que vas passar la COVID-19?
Ara mateix estic restringint moltíssim més la vida social. Abans sopàvem amb amics. Pocs, però quedàvem. Tenim ficat dins el cap que “açò no passa aquí” o “a jo no em tocarà”. No som conscients, en general, que és un virus que no coneixem, que no sabem exactament com actua. I que els nombres per agafar-lo els tenim tots a la mà sense ser-ne conscients. El problema és que tampoc saps, quan et toca, com t’agafarà. Conec persones que l’han passat que han arribat a tenir febres de més de 40. Jo no he passat res. La conclusió és que caminam damunt d’una corda i és molt bo de fer patinar.
I quina va ser la reacció envers el teu entorn quan et van donar el diagnòstic?
En el moment en què vaig saber que era positiu, vaig enviar un missatge a la feina per prendre mesures més estrictes. Que si bé amb el meu company gairebé no ens trobam, sí que venen molts conductors de camió. Més que per jo, pens que a la feina hem d’anar alerta pels altres, perquè aquests conductors tenen entre 40 i 50 anys, i segur que també tenen els pares majors. I no fa falta que ens la juguem i que els hi toqui un nombre de coronavirus. També he deixat d’anar a sopar, si veig que hi ha molta gent. Em fa vessa. La mascareta abans la duia de manera esporàdica i ara la duc sempre, com si fos un complement més. Consider que haver passat la malaltia m’ha ajudat a agafar consciència. I crec que, en general, en ens falta a tots. I més que canviar els hàbits, com dur la mascareta o rentar-nos les mans, el que necessitam és canviar la mentalitat. Entendre que és una cosa que conviu amb noltros i que fer o no un petit gest, pot costar molt car a un ésser estimat.
Has tingut seqüeles després de contagiar-te?
Costa molt recuperar-se. A dia d’avui ja poc, però he patit de cansament un mes i mig. Quan vam tornar a sortir amb la meva dona, que ella està embarassada i de bastants mesos, jo em vaig fatigar i ella estava bé. Sempre he fet esport i anar a caminar. I les primeres setmanes em trobava esgotat. Amb el company de feina vam haver de baixar el ritme, perquè ell també es notava molt cansat. El gust i l’olfacte també està tardant. A dia d’avui, hi ha gusts que no noto gens. Fa pocs dies que em vaig menjar un coc de pernil salat i tomàtiga i només notava el gust de la tomàtiga. Em van dir que entrava dintre de la normalitat, però no és agradable. El problema no és el que tengui jo, és tot allò que encara es desconeix.
