Aquets dies moltes cases llueixen un símbol nadalenc ben especial: l’arbre de Nadal. Però, sabem d’on surt la tradició d’adornar un arbre per aquestes dates? Ha estat sempre igual?…
Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates properes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Com ho feien? Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín. Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Bonifaci de Fulda
Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrabassar d’arrel un arbre que representava les creences antigues de déus pagans i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats. De fet, una altra llegenda concreta més aquest fet i explica que quan Bonifaci va anar a evangelitzar els pobles alemanys es va trobar amb el sacrifici d’un fillet davall un roure que els germànics consideraven sagrat. Bonifaci va talar el roure i, després de llegir l’Evangeli, va oferir als veïns un avet com a símbol de pau. Es conta que Sant Bonifaci va aprofitar això per dir: “ Ecce arbor Domini; vocate illum abies Yhesu (Heus aquí l’arbre del Senyor. Anomeneu-lo Arbre de l’infant Jesús)”.
A partir de llavors, es van començar a talar avets i penjar-los cap per avall dels sostres perquè se sabés que era un símbol del cristianisme. Finalment, això es va canviar i es va optar per posar l’arbre en posició vertical, amb la seva punta assenyalant el cel. Una altra teoria ens du a Estònia a mitjan segle XV. Es diu que un grup de persones van calar un arbre que presidia la plaça principal de la localitat. Això va començar amb el costum d’il·luminar avets coincidint amb aquestes dates.
Simbologia i ornaments
La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la santíssima trinitat. Així mateix va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es van transformar en esferes, dolços i altres ornaments.
Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia. Tot i així, la tradició va obtenir tal impacte que va anar més enllà de les creences religioses convertint-se en tot un èxit.Com totes les modes, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de Nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població, d’escassos recursos, es conformava amb observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.
El primer arbre nadalenc públic es va col·locar el 1878 al mercat de Nadal del Bon Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui en dia encara roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que duent la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant aquest costum als Estats Units al segle XX. A Espanya aquesta tradició va arribar el 1870 de mà de la princesa Sofia Troubetzkoy, casada amb el marquès de Alcañices, acostumada a veure aquest element a les cases senyorials europees. Va manar instal·lar l’arbre en el seu palau, lloc que avui ocupa el Banc d’Espanya a Madrid. En aquest moment va començar aquí una tradició que avui segueix més viva que mai.
