Pel que fa a la pesca –un dels punts més controvertits durant les negociacions-, el text preveu un període de cinc anys i mig de transició, on la UE haurà de retornar el 25% de les seves captures fins al 2026.
En matèria de seguretat, l’acord estableix un nou marc per a la cooperació policial i judicial en assumptes penals. Les dues parts han remarcat la importància de continuar lluitant contra el terrorisme i el crim organitzat i, malgrat les exigències que presentava inicialment el Regne Unit, s’ha aconseguit mantenir una “estreta cooperació” en assumptes crucials.
Quant a programes de desenvolupament, el Regne Unit s’ha compromès a seguir formant part d’Horitzó Europa, però s’ha desvinculat d’altres, com per exemple el programa Erasmus. Pel que fa a la circulació de persones, la UE tractarà el Regne Unit com un tercer país i, per tant, s’aplicaran les lleis nacionals de cada estat membre. A partir d’ara, els ciutadans britànics que vulguin viatjar a qualsevol país de la UE s’hauran d’acollir a un programa d’exempció de visat si la seva estada és inferior a 90 dies.
El referèndum, una promesa de Cameron que va acabar amb la seva dimissió
L’any 2013, el líder conservador David Cameron va prometre la celebració d’un referèndum si guanyava les eleccions de 2015 per tranquil·litzar l’ala més euroescèptica del partit. Cameron va sortir reelegit, i el juny de 2016 va complir la seva promesa: els britànics votaven en referèndum si volien seguir formant part de la UE. Contra tot pronòstic, el Brexit es va imposar per un 51,9% dels vots. Cameron va dimitir i Theresa May va prendre el relleu, tot i que el seu pas per Downing Street no va acabar com desitjava. May va fracassar tres cops en l’intent que el parlament britànic acceptés el text de l’acord que havia proposat i va acabar renunciant.
Ja amb Boris Johnson com a primer ministre, l’acord va obtenir el vistiplau de la cambra, un acord que va donar pas a unes intenses negociacions amb la Unió Europea. Les dues parts es mantenien enrocades i un Brexit sense acord prenia força. Al setembre, el govern britànic va presentar el projecte de la Llei del Mercat Interior, que violava parts de l’acord de retirada de la UE. Johnson va tirar endavant amb la tramitació malgrat que des del seu entorn es va admetre que la llei violava la llei internacional.
Més endavant, ben entrada la tardor, Brussel·les i Londres s’acusaven mútuament de bloquejar els progressos i negar-se a moure’s de les seves posicions. Al desembre, i després de nombroses trucades –i fins i tot una visita presencial de Johnson a Brussel·les-, Londres va comprometre’s a retirar les clàusules conflictives de la Llei del Mercat Interior i obria la porta a un possible acord.
Amb l’acord avalat de forma unànime pels 27 estats membres, s’obre un capítol mai vist fins ara: la marxa d’un estat membre de la UE. Catalunya també viurà de prop la situació. El Regne Unit és el segon major emissor de turistes, només per darrere de França, i les exportacions catalanes al país britànic van sumar 4.318,1 MEUR el 2019, un 10% més respecte a l’exercici anterior.