Els bons i les clovelles de 2020

Començam un any amb les ganes d’oblidar el que hem viscut d’una manera diferent i que ens ha donat lliçons  en molts dels aspectes de la nostra vida i rutina.

2020 ha estat un any que segurament no oblidarem mai, un any amb més clovelles que bons, però que ens ha mostrat lliçons de vida tant bàsiques com les que avui hi som i demà no sabrem si hi serem.

En el pla de la gastronomia, que és el que parlam cada setmana en aquesta secció, el 2020 ha estat l’any dels canvis, l’any del producte local, del servei a domicili, i d’adonar-mos que érem unes illes massa dependents d’un monocultiu turístic i que no érem autosuficients -encara no ho som- en matèria d’alimentació.

Ha estat l’any de tornar a donar valor al producte local, a la pagesia, a les petites botigues de queviures, com també ha estat un any sagnant per a la majoria dels bars i dels restaurants que van patit primer els efectes col·laterals del confinament i després les restriccions, tot passant per a una temporada turística curta i atípica, on els que han sobreviscut han estat, principalment, aquells que tenien els seus establiments fora de les zones turístiques.

Hem après a conviure amb la mascareta, amb els horaris, amb la distància social, però en segon quins casos de res ha servit, perquè sempre hi ha aquells que no volen fer bé les coses, aquells que han apostat per l’economia a qualsevol preu que per la salut i el futur de molts. Ha estat lamentable veure com propietaris o encarregats de terrasses no han fet complir moltes de les normes establertes, tot per a facturar i facturar, per a voler recuperar el perdut els mesos de confinament, i també hi ha que dir-ho gent poc conscienciada amb la gravetat del moment. És per açò que a l’hora d’escriure aquestes línies estam com estam, i amb més casos que en el ple de la pandèmia.

És una vertadera llàstima que aquells que ho han fet bé -una gran majoria- ara estiguin pagant les conseqüències d’uns pocs que han mirat cap a altra banda… però tots sabem de la facilitat de la propagació del virus sinó anem alerta.

2020 ens deixarà moltes lliçons de vida, de moments que difícilment oblidarem, i potser ha estat, també l’inici d’una nova manera de viure la restauració, de reinventar un sector que possiblement estava sobresaturat, i que amb una crisis sanitària, econòmica i turística ens ha deixat amb les seves vergonyes, amb les seves febleses a l’aire.

Encaram un 2021 amb l’esperança dipositada amb la vacuna, amb que aquest mal son per a molts s’acabi, i que aquest any que acabam d’encetar sigui un any de recuperació, de tornar no a la nova normalitat, sinó a la normalitat de sempre, però amb les lliçons ben apreses.

Si volem que la nostra gastronomia avanci, hem d’apostar per l’excel·lència i per la sostenibilitat de la mateixa. Hem d’apostar per a recuperar la cuina d’arrels i donar-li, també aquest toc de creativitat per a fer d’ella la nova cuina, però sense deixar de banda el protagonisme del producte poc viatjat i d’una manera especial hem d’apostar, hem d’anar cap a la sostenibilitat… no sols de la gastronomia i del seu sector, sinó cap a la sostenibilitat econòmica. Sols d’aquesta manera ens diferenciarem i serem una destinació segura i atractiva.

La sostenibilitat passa pel producte, pel seu conreu, de com arriba al consumidor final; però sostenibilitat és també apostar per energies netes i renovables, apostar per evitar al màxim els plàstics i la petjada de carboni dels productes que hem d’emprar per a cuinar. Sostenibilitat és que ens adaptem al que tenim i sols d’aquesta manera tindrem un medi ambient net, natural i a la nostra Menorca, compromès amb els valors, les demandes i les necessitats que té una illa que és Reserva de Biosfera, i com a tal ha de donar exemple.

Tenim a la nostra illa bons productors de formatge, d’embotits, de mels que estan entre les millors del món, tenim bones carns com les de la vedella vermella i l’anyell de llet; peix i marisc de pesca artesanal i sostenible. El camp de cada vegada s’està diversificant i fuig del monocultiu esclavitzador de les grans empreses lleteres, tot apostant per una recuperació de l’agricultura ecològica amb la recuperació dels horts, dels llegums i els cereals. El camp torna a produir blat de xeixa, oli d’oliva, s’ha recuperat la vinya i els nostres vins són de cada vegada més apreciats i valorats.

Ho tenim tot per a que 2021 Menorca iniciï aquest camí de sostenibilitat cap al que ha de ser la Regió Europea de la Gastronomia de 2022, on home i territori, gastronomia i producte local, han d’anar de la mà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip