Per què hi ha productes que no poden entrar dins la marca Reserva de Biosfera?

Fa just un any que el Consell va posar en marxa la marca Reserva de Biosfera. Un distintiu que, més enllà de reconèixer pràctiques favorables pel nostre medi, anima a altres empreses a seguir en la mateixa línia de sostenibilitat entesa com un concepte global, en el qual hi entren la protecció de la cultura i la identitat menorquines. Però hi ha dos productes en concret que poden tenir un entrebanc a l’hora de demanar la marca. Es tracta del vi i el formatge, els dos únics que compten amb una denominació d’origen protegida associada a la marca Menorca. Formar part de la DO és requisit indispensable per ambdós sectors, encara que hi ha productors que prefereixen estar-ne al marge i, per tant, no poden optar tampoc a la marca de Reserva de Biosfera.

La marca Reserva de Biosfera i les seves ampliacions

El desembre de l’any passat es va posar en marxa una campanya des del departament de Medi Ambient del Consell per animar a empreses del sector primari i turístic a formar part de la marca Reserva de Biosfera. L’acollida, durant aquest primer any, ha estat prou positiva, amb 21 empreses turístiques adherides i 9 de productes. Però també ha posat de manifest algunes mancances que han fet que l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, encarregada de la marca, es plantegi ampliar el ventall de possibles adhesions. És el cas de la fitxa que es va crear cap al mes de setembre de la llet i els derivats làctics, una proposta que va sorgir arran de la demanda d’una empresa gelatera. “Quan vam llançar les 15 primeres categories, 10 per producte i 5 de serves turístics, no vam anar a caure en què hi hauria demanda de sectors que no encaixaven dintre d’aquestes 15 tipologies. Per aquest motiu, durant aquest any hem treballat les fitxes específiques per embotits i llet i derivats làctics, on ara s’hi podran presentar les empreses gelateres”, comenta Irene Estaún, directora de l’Agència. Dintre d’aquesta darrera categoria, Estaún comenta que “l’hem feta tan àmplia com sigui possible per poder-hi encabir tots els productes derivats de llet -llevat del formatge, que té categoria pròpia-, com pot ser la mantega”.

Pel 2021, l’Agència es planteja ampliar el ventall d’empreses d’ambdós sectors. El fet de dur el segell de Menorca Reserva de Biosfera no és tan sols adquirir un compromís amb l’administració, a través del compliment dels requisits de les fitxes. Si no que es marca un camí a seguir basat en la sostenibilitat integral de l’illa, on s’integren elements com el desenvolupament de l’activitat, la protecció del territori o la preservació de la identitat.

La paradoxa de les denominacions d’origen

Tanmateix, hi ha dos productes amb fitxes ja creades que han de complir un requisit específic que als altres no es demana. Es tracta del formatge i del vi, ambdós amb una denominació d’origen protegida reconeguda i registrada a l’Oficina de Patents i Marques del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. “En el moment en què vam demanar la creació del segell de Reserva de Biosfera, l’Oficina de Patents va considerar que, també emparat per normativa europea, els productes amb DO sobre el territori s’havien d’incloure com a tal a les fitxes corresponents. Això vol dir que un formatge, per demanar la marca Menorca Reserva de Biosfera, ha d’estar, com a condició indispensable, dintre de la DO. I amb el vi, passa el mateix”, explica Estaún.

El problema arriba en el moment en què una finca productora de formatge no està adscrita a la DO. “L’objectiu d’una denominació d’origen protegida és, precisament, protegir la manera de fer el producte d’aquell territori. Així, des d’Europa entenen que és un requisit que s’adequa a la marca de Menorca Reserva de Biosfera i que per tant, ha d’estar dins la DO per adherir-se”.

Però hi ha finques que no estan dintre de la DO del formatge. Com és el cas de finques que produeixen el formatge amb llet de vaca menorquina, raça autòctona, i en ecològic. Sembla que la lògica hauria de dir que fogasses més reserva de biosfera que aquestes, n’hi hauria d’haver poques. Però la normativa europea no fa formatges.

En el cas de les finques que no estan baix el paraigua de la DO, la Reserva de Biosfera sembla que ni toca ni frega. Tot i que és un problema del qual la directora de l’Agència n’és conscient. “Ens encantaria que finques com Es Tudons, que elaboren formatge amb llet de vaca menorquina i en ecològic, poguessin optar a la marca de Reserva de Biosfera. Però la normativa ens ve imposada d’Europa i des del Ministeri. Des del Consell, poc podem fer davant una DO que intenta protegir les formes de fer un producte d’un territori”, argumenta Estaún.

Els motius pels quals una finca formatgera no entra a dintre de la DO són diversos. En el cas de la comercialització, la DO del formatge inclou peces fetes de manera artesanal i també les que es maduren a fàbrica, on el procés és més industrial. Així, hi ha qui apunta que l’artesania en l’elaboració és un factor diferencial que distingeix prou el producte com per no considerar-se al mateix nivell. A banda, des del Consell Regulador de la DO s’estableixen uns criteris d’elaboració que algunes finques no troben del seu interés.

Un objectiu comú aconseguit baix diferents etiquetes

Amb aquesta barreja de denominacions, marques i identificatius incompatibles, queda palès un fet: que la intenció és el que compta. Ja sigui promocionant la sostenibilitat des del Consell, a través de la marca Reserva de Biosfera, o fent les produccions amb consciència col·lectiva, pel bé de Menorca i el futur de la terra, els productors primaris, i també les empreses turístiques, que cada vegada tindran un millor destí per oferir als visitants i un lloc més sa als residents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip