Com la resta de les societats baixmedievals, la població ciutadellenca de finals del segle XV, es regia amb unes pautes socials d’un marcat masclisme, on la dona desenvolupava un paper social molt secundari, solapat pel protagonisme d’un home que, en les diferents etapes de la seva vida, podia ser personificat per la figura del pare o del seu marit, i després de la mort d’aquells, pel seu germà o pel seu propi fill, de manera que ella, per sí mateixa, poques vegades assolia un protagonisme directe.
El document que s’utilitza com a base d’aquest treball ens serveix un nombre important d’individus que poblaren Ciutadella a finals del segle XV i principis del XVI, fins a uns pocs anys abans de la destrucció de la població per l’armada turquesa comandada per Mustafà i Piali. Així doncs, partint d’aquesta base de població, es pretén valorar les característiques pròpies de la població ciutadellenca de l’època medieval, el que permetrà després analitzar, d’una manera més adequada, l’impacte neguitós que es produí l’any 1558 sobre la població i conèixer allò que abans existia i fou destruït i que desaparegué davant la devastació de l’exèrcit turc.
A hores d’ara, a més d’aquest document, es disposa d’altres dues fonts recaptadores semblants, poc distanciades en el temps, que serviran per a desenvolupar un tema tan interessant com és l’antroponimia ciutadellenca a principis de la Modernitat. I aquestes són: El Fogatge de 1545 i el Manifest de béns de 1563.
En tots ells, per les raons ja exposades, els principals protagonistes foren els caps de família o els seus hereus; en darrera instància ho fou la dona, principalment quan aquella era l’hereva o quan la viuda recobrava el dot cedit pels hereus del seu marit. Tot això fa que la majoria dels noms que figuren en els llistats siguin masculins, mentre que els femenins són més bé testimonials.
El nombre d’individus que encapçalen els cens i els quarts del capbreu de 1510-1545 (evitant les concebudes repeticions) sumen un total de 368 persones, de les quals 43 són dones (un 11’7%). En el fogatge de l’any 1545 es relacionen un total de 593 individus, dels quals 61 són de sexe femení (10’3%). En el Manifest de béns de 1563, dels 377 contribuents 28 són mullers, viudes o hereves (7’5%).
Totes aquestes relacions nominals, fetes amb una evident finalitat recaptadora, tenen unes mancances difícils de superar; a la primera relació van quedar excloses aquelles persones que no eren propietàries d’una casa o d’un altre immoble, en canvi vivien en elles pagant un lloguer; o aquelles altres que, mancades de recursos, malvivien a coves o altres indrets que no podríem ni tan sols considerar albergs.
En el fogatge o morabatí de 1545 van quedar exclosos aquells que no tenien uns ingressos superiors a 10 lliures durant l’any, és a dir, els pobres de necessitat; tampoc pagaren alguns dels nobles i privilegiats, alguns notaris, certs juristes i els eclesiàstics. En canvi, aquell any pagaren els hereus o les dones viudes que reberen l’heretat o el seu dot, però no totes les viudes.
En el manifest de béns 1563, es consignava els béns dels contribuents, tant mobles com immobles. Però és evident que hi devia haver excepcions, sobretot per aquells que posseïen una casa encara enderrocada, etc.
La relació nominal de les persones que apareixen en el capbreu objecte d’estudi amb les altres, permet afirmar que aquell fou redactat uns anys anteriors al fogatge de 1545, ja que en el primer document hi figuren 165 persones que pagaren el morabatí, mentre que altres 27 ja havien mort a l’esmentada data, i per tant el pagament de l’impost el va fer l’hereu, l’hereva o la viuda.
Però abans d’iniciar l’estudi es vol manifestar la dificultat que suposa identificar una mateixa persona en les tres relacions esmentades, ja que unes vegades els llinatges foren escrits amb una grafia diferent (Cinctes, Cintes, Sintas, Sintes; Ioneda, Joneda, Juneda, Juaneda… per posar dos exemples), i que en altres es va utilitzar un àlies o un malnom en lloc del seu llinatge (així apareix Bartomeu Salvatge i en altres Bartomeu Gargay, quan els dos són una mateixa persona). De la mateixa manera passa quan l’heretat quedava en mans de la viuda. La propietat d’en Berenguer Seguí apareix en la documentació posterior com de Na Seguina; la d’En Guillem Basset, de propietat de Na Basseta. És a dir, la dona prenia el llinatge del marit en forma femenina, una constant típica medieval.
Entre els 368 propietaris anomenats en el primer document (datat entre 1510-1545) s’hi registren un total de 176 llinatges, dels quals 35 tenien quatre o més caps de família o contribuents, que aglutinaven un total de 263 propietaris. És a dir, que un 71% de la població de Ciutadella responia a un d’aquells 35 llinatges, que en conjunt representaven un 20% dels cognoms existents a Ciutadella.
En el fogatge de 1545, el percentatge d’aquest grup de 35 llinatges havia disminuït al 43%, sobre un total de 593 contribuents, quan el nombre de grups familiars dels 35 llinatges (254 caps de família) tan sols havia experimentat variació.
1510-1540 Morab. 1545
Alzina 15 15
Amaller 8 5
Anglada 6 7
Arguimbau 8 9
Bagur 6 6
Bru 4 5
Carrió 6 3
Castalló 4 2
Fe 5 5
Foixà 7 4
Garcia 7 8
Gomila 6 8
Gornés 3 5
Huguet 9 6
Juaneda 8 7
Llambias 5 5
Martorell 22 14
Mascaró 9 18
Mestre 5 7
Mora 5 3
Olivar 5 6
Oliver 5 3
Parets 11 6
Pons 15 14
Quart 5 4
Salort 6 7
Sallent 4 4
Saura 15 15
Seguí 6 9
Serra 5 5
Sintas 9 5
Squeller 6 8
Triay 5 11
Vell 11 7
Vidal 7 8
Suma 259 254
La majoria d’ells eren els llinatges que encara avui perduren a la població actual, i que en més o menys freqüència apareixen a tots els llistats. Per tant, quasi la meitat de la població de Ciutadella, de principi del segle XVI, responia a un d’aquests llinatges que configuraven el nucli més sòlid de la població.
Sorprèn comprovar que el 43% dels llinatges sols estaven representats per un sol nucli familiar o fiscal. Era evident que entre la població de Ciutadella hi havia uns grups familiars estables, mentre que un gran nombre de gent era fluctuant, que apareixia i desapareixia amb molta facilitat. Aquesta darrera afirmació fa pensar si no era molt fàcil passar de ser solvent o no ser-ho a resultes de les constants fluctuacions econòmiques del moment, raonament que explicaria l’aparició i desaparició de certs llinatges minoritaris.
Al fogatge de 1545 el nombre de llinatges enregistrats és de 216, dels quals 133 estan presents a l’anterior document, mentre que els altres 83 són nous.
L’aportació de llinatges nous voldria significar l’arribada de noves famílies, o simplement que en unes determinades circumstàncies aquells pagaven i en altres no?. És difícil determinar-ho. Però hi havia 50 llinatges que havien desaparegut de la primera llista (un 27’3%) en un temps relativament curt: sis i vuit anys. Majoritàriament eren aquells que, en el primer document, figuraven tan sols amb una o dues unitats familiars.
Comparant les unitats fiscals dels 35 llinatges més nombrosos de la primera relació amb la obtinguda amb el fogatge de 1545, s’observa que en 9 cognoms el seu nombre es manté; en 12 d’ells hi ha un petit augment. I en els altres 10 hi ha una tònica recessiva. En total, els 35 llinatges inclouen 254 persones de les 593 anomenades (43%). Però, en aquesta llista s’hi han afegit altres llinatges amb 5 o més unitats familiars: Amfós, Barber, Bru, Castell, Comes Gorners i Pujol. Altres, en canvi, han minvat per sota d’aquell nombre: Carrió, Foixà, Mora, Oliver i Quart.
D’aquesta manera, el nucli originari de la població de Ciutadella al 1545 estaria integrat per 40 llinatges, que suposaven uns 270 grups familiar (un 46%). Però l’aportació massiva de nous llinatges fa que el nucli ciutadellenc quedi reduït a un 16 %.
En el manifest de béns de l’any 1563, es comptabilitzen 163 llinatges, dels quals 92 figuren al primer document, i 116 al fogatge de 1545. És a dir que en total hi ha 47 llinatges nous, nombre molt similar a les aportacions anteriors. Però no es pot fer una valoració comparativa ja que no es disposa de la seva freqüència numèrica.
D’aquests resultats creiem poder treure unes conclusions generals: En primer lloc, Ciutadella, abans de l’acció turquesa, tenia un nucli de població molt estable, compacte, format per uns 30-40 llinatges, amb suficients caps de família per a mantenir els cognoms. Els altres correspondrien a una població molt fluctuant, que apareix fruit de la immigració i desapareix per l’emigració tan freqüent a totes les èpoques, moviments de població que amb molta facilitat es donaven, sobretot, quan l’illa passava per situacions adverses, molt més difícils de superar en una illa que en altres àrees peninsulars. És evident que els atacs turcs, succeïts en les agres dates de 1535 i 1558 foren causes prou importants per allunyar una bona part de la població fluctuant, però tampoc no es creu que fora determinant.
Per tant no ens atrevim a afirmar tan categòricament, com s’ha pregonat fins avui, que la desfeta de Ciutadella de 1558 va significar la desaparició d’un gran nombre de llinatges de Ciutadella. El que si és cert és que va minvar molt la població existent, però els llinatges més antics es mantingueren i els desapareguts entraven a formar part de la casuística de l’època.
Quant als noms masculins, es detecten poques variacions entre uns anys i els altres. De fet, eren 11 els noms més freqüents a l’hora de batejar un nin.
Nom Doc (1510-45) Fog. 1545 Man. 1563 Percentatges
Joan-Joanot 81 93 40 25’3 17 11’5
Pere-Perot-Pedro 41 51 29 12’8 9’3 8’3
Francesc 26 28 22 8’1 5’1 6’3
Bertomeu 23 33 19 7’2 6 5’4
Miquel 22 34 18 6’9 6’2 5’2
Jaume 17 35 18 5’3 6’4 5’2
Gabriel 16 26 21 5 4’7 6′
Rafel 16 24 10 5 4’5 2’9
Antoni 14 34 27 4’4 6’2 7’7
Bernat 11 13 11 3’4 2’4 3’1
Guillem 6 17 13 1’9 3’1 3’7
TOTALS 273 388 228 85’3 70’9 65’3 (1)
Cont. masculins 320 547 349
(1) Els percentatges són sobre el total de contribuents-homes, mentre que M.A. Casasnoves extreu els percentatges sobre tota la població que pagà l’impost.
A la taula es pot observar com els noms més freqüents a principis del segle XVI eren Joan, Pere, Francesc, Bartomeu, Rafel… que experimenten una important recessió a partir de la segona meitat del segle, mentre que altres noms, com Antoni i Guillem augmenten el seu percentatge. Però en conjunt, en 50 anys, aquells 11 noms més comuns perdien terreny davant l’aparició d’altres noves advocacions, algunes d’elles ja presents al Manifest de 1563 com: Amador, Àngel, Ignasi, Josep… que venen a significar la intromissió de noves devocions religioses i un augment del santoral medieval menorquí.
Però també el fet de mantenir uns determinats noms, que en conjunt suposen percentatges que superen el 60% de la població masculina, és una prova de la continuïtat d’unes pautes socials molt arrelades, que no tan sols afectaven a la mateixa transmissió del nom patern a l’hereu, sinó que també duu implícit la cessió del nucli patrimonial al fill major, en detriment d’una part de l’herència als altres fills.
El paper de la dona en aquestes llistes recaptadores té un paper secundari. La dona s’anomena quan el seu marit ha mort, o quan ella regenta l’heretat dels fills menors. Però en la majoria dels casos, el seu nom anava precedit del nom de l’home. I sempre, sobretot a les dones casades o viudes, el llinatge que portaven era el del seu marit: La dona Sicília, muller d’en Gabriel Mercadal; La senyora Rafela, muller d’en Francesch Joan Martorell, doctor en cadascun dret y filla y hereva de mossèn Joanot Martorell.
En altres casos, el seu nom no figura, i se l’anomena com “la muller d’en …, la senyora dona d’en …. Na Camerona, iermana d’en Pere Cameró. Una altra modalitat consistia en anomenar-les convertint en femení el llinatge del seu marit. Na Guaspa, filla d’en Pere Guasp, Na Siquiera, muller de Rafel Siquier. Menys freqüent era quan a la dona se la coneixia per un àlies.
La documentació que tenim a l’abast no proporciona molts noms femenins. De les 129 dones citades en el document de 1510-1540 es sap el nom de 82 d’elles i tan sols 43 són incloses a la llista de contribuents directes.
Encara que l’onomàstica femenina sigui de diferents èpoques i presenti certes dificultats, els noms més freqüents d’aquestes 82 persones foren:
Antònia – Antonina 9 Caterina 3 Bonanada 2
Margarita – Guida 8 Elionor 3 Esteverina 2
Joana-Joanneta 6 Valentina 3 Magdalena 2
Eulàlia 5 Ysabel 3 Pereta 2
Francisca -esquina 5 Sibilia 3
Blanca 4 Beneta 2
Altres noms femenins menys comuns eren: Brígida, Elicsen, Guillemona, Lorença, Mariò, Maria, Martina, Nicolaua, Rafela, Rumia, Selma, Sicília, Úrsula.
A principis del segle XVI, la població de Ciutadella estava estructurada en estaments socials, i presentava les característiques pròpies d’una típica ciutat medieval, que encara mantenia una estreta relació amb el món rural, d’on procedia la major part de la població que l’habitava. Però també la vila presentava vertaders signes de centre urbà, com era l’existència d’oficis especialitzats, dos monestirs als extrems oposats de la població, el de Sant Francesc i Santa Clara, que allotjaven un nodrit nombre de religiosos i religioses, i la presència d’un petit grup de gent burgesa i ciutadana que la diferenciava de les demés poblacions de l’illa.
En el document que hem analitzant, apareixen 323 homes, dels quals sols es coneix l’activitat professional o social de 214 d’ells (66%), mentre que la tasca desenvolupada per l’altra tercera part és desconeguda.
La nombrosa presència d’horts i hortals a l’interior de la població, molts d’ells conreats i en producció, juntament amb altres que es cultivaven al voltant de la vila, eren la principal font d’aprovisionament de verdures, hortalisses i fruites que consumia Ciutadella. Així doncs, una part important de la població ciutadana es dedicava a tasques agrícoles en el sí de la mateixa població, altres s’ocupaven d’aquelles activitats artesanes que produïen les eines, ferramentes i ormejos necessaris per dur a terme les tasques agrícoles, mentre que un reduït grup de població s’ocupava d’activitats terciàries; un quart grup el formaven els nobles i els religiosos.
La relació de més de 69 hortals a l’interior, i d’un nombrós grup de pagesos (que suposaven més del 32% de la població masculina registrada) dedicats al manteniment d’aquests horts i hortals, i que vivien dins la ciutat, n’és una prova. Però com també el capbreu ens informa de que molts d’aquest horts i hortals desapareixien en ser transformats en albergs i cases, circumstància que implicava la conseqüent transformació professional de la població.
Sorprèn comprovar també con la població marinera és testimonial. Els 9 individus que es citen com a mariners (4% de la població masculina) era segurament un nombre molt inferior a l’existent. Però la xifra també indica la seva escassa solvència econòmica i la reduïda activitat marinera de la població ciutadellenca, segurament a resultes de les reduïdes dimensions del seu port (que en aquells moments se li donava el nom de cala) i l’escassa activitat comercial desenvolupada pels seus propis habitants, més donats a rebre de l’exterior que a sortir amb els seus propis mitjans.
De les activitats artesanes, aquella que agrupava un major nombre d’habitants menestrals era el tèxtil; es nomenen 17 paraires, 7 teixidors, 6 sastres i 2 calceters. La seguien aquelles professions que preparaven i adobaven el cuiro i les pells o aquelles que treballaven en la confecció de sabates i ormeig per a cavalcadures: 1 blanquers, 3 assaonadors i 12 sabaters. Un altre grup professional eren aquells que treballaven el metall, com els 5 ferrers, 2 calderes i 1 esqueller. La resta és testimonial: 3 forners, 2 carnissers, 2 gerrers, 2 fusters, 2 mestres de cases (picapedrers), 1 cenaller, 1 matalasser, 1 calafat i 1 pintor. De professió no artesana, però inclòs dintre l’estament menestral apareixen 1 hostaler, 1 barber i 1 corredor d’orella.
Aquests 74 menestrals (34’5%) ve a confirmar la tendència de la població ciutadellenca a desenvolupar activitats de transformació en detriment de la població dedicada a professions agro-pecuàries, clar símptoma de desenvolupament econòmic.
La resta de la població masculina, englobada dintre dels estaments ciutadans i privilegiats, suposava un 29’4%. Com a ciutadans figuraven: 6 notaris, 5 mercaders, 2 escrivans, 2 juristes, 2 apotecaris, 2 ciutadans i 1 cirurgià. Com a privilegiats: 1 cavaller, 16 donzells, 1 soldat i 25 preveres.
La documentació no fa esment de les persones que habitaven en els convents de Sant Francesc i Santa Clara (considerats exempts de càrregues fiscals), per tant el nombre de preveres correspon a aquells eclesiàstics que oficiaven a Santa Maria o en les altres capelles i oratoris ciutadans.
En el fogatge de 1545, a més dels cognoms indicats a la taula anterior, apareixen aquests cognoms amb la freqüència que s’assenyala:
Agulló (Aguiló) 4 Alenyà 3 Andrada 1 Aragonés 1
Argels 1 Ballester 1 Barasi 2 Bayot 1
Blanch 1 Bonet 2 Bordoy 1 Bosch 2
Breto 1 Burgarí 1 Caplonch 1 Cardona 1
Casanoves 3 Castell 6 Caules 1 Contestí 1
Daynet 1 Dolç 1 Falgueres 1 Farner 1
Felip 2 Fino 1 Fornari 1 Fortuny 1
Gargay 1 Gomes 1 Gonzales 1 Groch 3
Gualbes 1 Guasp 4 Guayta 1 Jançana 1
Lop 1 Manresa 1 Martí 1 Mas 1
Massot 2 Mayol 1 Miquel 2 Miró 2
Mosqueroles 1 Mudoy 1 Navarro 1 Nebot 1
Nepoletà 1 Pellisser 1 Piris 4 Pujol 5
Quintana 2 Radó 1 Ramon 1 Rebolledo 1
Ribalta 1 Romero 1 Rosselló 2 Sabater 1
Sales 3 Salom 1 Sort 2 Sastre 1
Scuder 1 Spatlleta 1 Serdà 1 Sureda 2
Timoner 1 Toloza 1 Thora 2 Tremol 1
Totxó – Tutzó 2 Valent 1 Vila 2 Vila de la Font 1
Xíxaro 1 Xo 2
