Un triangle amorós Per Raymonde Calbo

Viure a la Ciutat de Palma malgrat els inconvenients que suposen l’excés de renous, les aglomeracions i una certa contaminació de l’aire, ens ofereix per moltes vies i de distintes maneres la possibilitat d’enriquir la nostra experiència. Al seu nucli antic format per carrerons i sembrat d’edificis rellevants s’hi amaguen vivències, biografies, i anècdotes que conformen la història de la seva vida quotidiana d’antany.

Sempre m’havia intrigat el perquè del nom d’un carrer situat a un dels seus barris més característics i populars com és el de la Calatrava on vivien agrupats els assaonadors de pells o blanquers, també anomenats “calatravins.”  Es diu carrer de la Torre de l’Amor, una via curta i estreta. Es podia intuir que aquest nom recordava alguna historia interessant però oblidada.  Gràcies a un article del pare Gabriel Llompart Moragues, teòleg, historiador i folklorista mallorquí  i de Jaume Riera Sans, filòleg, traductor, arxiver, historiador medievalista català, divulgat per l’historiador Gaspar Valero i Martí al seu llibre “Palma ciutat de Llegendes”, vaig poder assabentar-me dels fets ocorreguts a aquell carrer.

La llegenda es situa en el segle XIV, quan el citat carrer formava part del Call jueu. En aquell temps, algunes dècades abans del terrible assalt al Call de 1391, vivia en aquell carrer Mossé Faquim, que era un jueu molt ric. Mossé s’havia enamorat de la dona d’un altre jueu que també vivia en posició acomodada, anomenat Magaluf Natjar. Ambdós personatges eren veïns i mantenien entre si una gran rivalitat. La dona de Magaluf, desprès dels setges amorosos de Mossé, correspongué a la relació que aquell li proposava. Amb el temps, l’amor adulteri es convertí en un tema de xafardeig públic que transcendí fins i tot els límits del Call. Mossé Faquin, lluny d’amagar-se o de penedir-se, decidí construir a casa seva una torre alta que permetés veure les estances íntimes de la seva estimada, fins i tot, contemplar-la personalment. Vanagloriat, Mossé feia pujar a la torre no només els seus amics, sinó també personatges cristians influents. Magaluf, cansat de tanta humiliació, i desprès de queixar-se a les autoritats religioses de la sinagoga del Call, que restaren impotents davant els recursos i l’habilitat de Mossé Faquim, protestà davant el rei. En la petició, el jueu vexat li exposà la situació, i demanà que l’autoritat reial fes justícia. El rei ordenà als seus oficials que fessin rebaixar dotze pams la torre de Mossé, ja coneguda aleshores, des de feia anys, amb el nom de torre de l’Amor, un encisador topònim que s’ha mantingut viu fins avui.

Aquest episodi que sembla fantasiós i llegendari, és troba plenament documentat en una carta de 1379 procedent de la Cancelleria Reial de Pere el Ceremoniós, aportat per Gabriel Llompart i Jaume Riera. Un altre cas on es pot afirmar que la realitat supera la ficció.

També em vaig assabentar que al número quatre d’aquell carrer i fins el 2014 s’hi trobava ubicada l’Editorial Moll fundada el 1934 pel filòleg ciutadellenc Francesc de Borja Moll com a continuació de la impremta Gràfiques Miramar que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover.

El món que ens envolta i on vivim, que sigui urbà o rural és com un gran llibre obert que si tenim la curiositat de saber-lo mirar amb el cor  i voler-lo conèixer és capaç de revelar-nos secrets i infinitat d’anècdotes que configuren la seva història i així aprendre a valorar-lo i estimar-lo per protegir-lo millor.

 

Raymonde Calbo Laffitte

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *