El Govern de les Illes Balears fa balanç de 2020 S'ha fet front a la pandèmia amb una reorganització dels recursos i la posada en marxa de mesures de reactivació social i econòmica

El Govern de les Illes Balears ha fet avui balanç de l’acció de govern duita a terme durant l’any 2020. A partir del mes de març, l’any que acabam de passar ha estat marcat per la gestió de la pandèmia de la COVID-19. La formulació i l’aplicació de mesures per fer front al seu impacte econòmic i social, la transformació del sistema de salut per tal d’adaptar-lo a la nova situació, o la reorganització del pressupost per tal de poder fer front a les despeses ocasionades per la pandèmia han estat les accions principals d’acció de govern.

Això no obstant, paral·lelament s’ha continuat avançant en el programa marcat a l’inici de legislatura, orientat cap a un reforç dels serveis públics de la comunitat autònoma, la inversió en infraestructures que garanteixin aquests serveis, la conversió de les Illes Balears en un territori sostenible mediambientalment i la diversificació econòmica orientada a encaminar les Balears cap a un model menys dependent de la indústria turística.

Educació i recerca
Durant el 2020 s’ha fet realitat l’increment més elevat en professorat en un inici de curs, amb la incorporació de 560 docents per al curs 2020-2021, que suposa una inversió de prop de 26 milions d’euros i que ha afavorit una davallada de les ràtios generalitzada. A banda dels nous docents, el 2020 s’ha posat en marxa un grup per a substitucions exprés amb motiu de la pandèmia, integrat per 53 docents que han permès atendre les baixes per COVID-19 de manera excepcionalment ràpida. També s’han reforçat les substitucions ordinàries amb 63 docents.

Durant l’any 2020, també s’ha avançat en la competència digital, per tal de reduir la bretxa digital i combatre la desigualtat. S’han adquirit ordinadors per a alumnes en situació de vulnerabilitat, s’ha donat formació en línia a 5.000 docents i s’han millorat els entorns digitals als centres (connexió ultraràpida, wifi i adquisició de dispositius a preu ajustat).

El curs 2020-2021 també s’han duplicat les beques per a menjador (7 milions d’euros), les quals es varen mantenir durant el confinament, amb targetes prepagament que varen arribar a 6.152 alumnes. Altres mesures directament relacionades amb la COVID-19 han estat  l’increment de la neteja un 20 % a tots els centres o la dotació d’una partida d’1,2  milions d’euros per comprar equipaments mesuradors de CO2 i filtres HEPA.

El 2020 també ha estat un any decisiu en l’impuls de l’educació en l’etapa de 0 a 3 anys. S’han convocat ajuts per gairebé 5 milions d’euros per sostenir els centres de primer cicle d’educació infantil i se n’han dedicat més de 4 milions a la xarxa pública d’escoletes, dels quals 900.000 euros van directament a ajuts a famílies socioeconòmicament vulnerables i, el curs 2020-2021, arriben per primera vegada als centres privats de la xarxa complementària.

Pel que fa a les infraestructures, s’han executat 243 actuacions per valor de 18 milions d’euros. També s’han licitat i executat obres per valor de 33 milions. S’han creat 2 nous centres (el CEIP Ses Planes, a Sant Josep de sa Talaia, i el CEI Can Cirera Prim, de sa  Pobla), mentre que 3 estan pendents de finalitzar durant aquest curs: el CEIP Sant Ferran de Formentera, el CEIP Alcúdia, a Mallorca, i l’ampliació del CEIP Sant Carles, a Eivissa.

Pel que fa a la formació professional, el curs 2020-2021 hi ha 36 cicles i 82 docents més que l’anterior. L’aposta per la formació professional respon a la voluntat d’augmentar el nombre de titulats i així oferir noves vies de reconversió i consolidació del sector productiu de les Illes Balears.

Finalment, també s’ha continuat treballant per a l’elaboració de la que serà la primera Llei d’Educació de les Illes Balears, que ha comptat amb una gran participació per tal d’assolir el màxim consens educatiu i polític, amb el compromís d’arribar al 5 % del producte interior brut d’inversió en educació.

Pel que fa a la recerca, s’han destinat 1,5 milions a finançar 18 projectes d’R+D i s’ha avançat en la inversió per construir la nova seu del SOCIB al Moll Vell de Palma.

La Universitat de les Illes Balears ha rebut una aportació extraordinària d’1,5 milions d’euros per atendre, entre d’altres, els efectes de l’impacte de la COVID-19. A més s’ha avançat de manera definitiva per poder iniciar les obres de l’edifici interdepartamental el 2021.

El 2020 també ha estat l’any de la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics, un nou organisme que vetlarà per garantir els drets lingüístics de la ciutadania.

Transició energètica
Durant el 2020, la transició energètica s’ha posicionat com un dels sectors més importants a l’hora de diversificar el model productiu de les Illes Balears i de generar llocs de feina estables i de qualitat.

Des de la vicepresidència del Govern, s’han invertit 9,4 milions d’euros de fons propis en el foment de les energies renovables. Concretament 5,3 milions d’euros s’han destinat a ajudes a les instal·lacions d’autoconsum per donar resposta a la creixent demanda entre la ciutadania. La instal·lació de plaques fotovoltaiques permet una reducció del consum energètic a la qual també s’hi estan sumant els hospitals de les Illes a fi d’aprofitar millor els seus recursos. En aquest sentit, l’IBE invertirà 2,6 milions en la instal·lació de plaques a l’hospital Mateu Orfila de Maó.

A totes aquestes inversions, cal sumar-hi el Programa SOLBAL, que té prevista la instal·lació de 55 parcs fotovoltaics a les nostres illes, que en dos anys generaran 17.500 llocs de feina. A més, el programa SOLBAL II destinarà a les Illes 20,7 milions d’euros.

Pel que fa a la mobilitat elèctrica, s’han invertit 3,25 milions d’euros en la instal·lació de punts de recàrrega arreu de les Illes. Actualment, les Balears disposen de 500 punts de recàrrega a la xarxa pública i per al 2021 s’espera arribar als 1.000 punts, a fi de poder sustentar una mobilitat elèctrica real.

Medi ambient
Aquest any que acabam de passar també ha destacat en la millora de la resiliència ambiental de l’arxipèlag i en pal·liar els efectes de l’emergència climàtica sobre els ecosistemes. A més s’han continuat millorant infraestructures com les relacionades amb el cicle de l’aigua, encaminades a millorar la gestió de recursos bàsics i finits.

Entre les actuacions en el cicle de l’aigua, han destacat la recepció i posada en marxa d’infraestructures importants com el tanc de tempestes del port d’Eivissa, que ha frenat els vessaments de fecals al port. A més, i a través del finançament del cànon de sanejament, l’Ajuntament de Palma està executant les obres del nou col·lector i tanc de tempestes que reduirà també considerablement els vessaments a la Platja de Palma. També s’estan executant millores en depuradores com la de Porreres o la de Sant Josep, i s’ha posat en marxa la d’Addaia. Així mateix, s’han iniciat les obres de la conducció d’aigua potable de Maria a Petra i s’ha licitat la redacció del projecte per estendre la conducció de Petra a Manacor.

Durant l’any 2020, també s’ha donat resposta als efectes de fenòmens meteorològics adversos. S’han duit a terme tasques d’emergència per resoldre les conseqüències de temporals a Sant Antoni de Portmany, Valldemossa, Banyalbufar i Esporles. També s’han gestionat amb èxit altres conseqüències del canvi climàtic com ara la proliferació de postes de tortugues marines a l’arxipèlag, que, aquest any passat, s’han produït a Eivissa i Menorca.

Pel que fa als residus, s’han atorgat diverses línies de subvencions per tal que administracions locals i entitats privades es puguin adaptar a la Llei de residus, la qual durant l’any 2021 s’implementarà definitivament. Per exemple: s’han atorgat subvencions a projectes d’economia circular finançades amb l’impost de turisme sostenible (750.000 euros).

El Decret llei 9/2020, del territori, a més, ha posat les bases d’una reordenació més sostenible en sòl rústic i ja ha permès desclassificar diverses àrees de sòl a Palma. El 2020 també és l’any en què s’ha aconseguit el reconeixement que la gestió de l’àrea ampliada del Parc Nacional de Cabrera correspon a la Comunitat Autònoma.

Comerç, industria i innovació
Al principi del mes de gener, es va aprovar a les Illes Balears una moratòria del joc, amb la qual es va suspendre durant dos anys la concessió de noves llicències per a establiments dedicats al joc. Aquesta moratòria, a més, ha permès iniciar la tramitació d’un decret de joc per frenar la proliferació de sales de joc, el qual protegirà els més vulnerables dels efectes negatius d’aquesta pràctica.

Pel que fa al comerç, des de l’inici de la pandèmia s’ha treballat per garantir els subministraments a les illes i per adaptar les ajudes a la situació derivada, que ha afectat greument el teixit comercial de les Illes. Per donar-hi resposta, s’han destinat 1 milió d’euros a la modernització i la despesa corrent propiciada per la COVID-19. A més, es va posar el marxa el Mapa de comerç electrònic de les Illes que va permetre a més de 700 establiments vendre els seus productes en línia. Una pràctica que molts han decidit compatibilitzar actualment amb la venda presencial.

A més a més, s’han atorgat ajudes per valor de 5,1 milions per fomentar, consolidar i mantenir el teixit industrial i per fomentar-ne l’estructura digital. D’altra banda, s’han destinat 2 milions a bons tecnològics per a digitalització de pimes i a la implantació de tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per millorar la seva gestió i fer front a la crisi de la COVID-19.

Així mateix, s’ha fet una important tasca d’assessorament i acompanyament a aquelles indústries que han decidit modificar la seva producció per adaptar-la a les noves necessitats i a aquelles que s’han reinventat per donar suport al sector sanitari.

D’altra banda, s’ha impulsat la instal·lació de projectes industrials estratègics que donin valor afegit a les nostres illes a l’àmbit industrial i per ser capaços de crear canals curts de producció i consum a fi de reduir petjada de carboni, com ara el projecte de la planta d’hidrogen de Lloseta.

Accions per pal·liar els efectes de la crisi econòmica
En un any en què una crisi sanitària ha desembocat en una crisi social i econòmica sense precedents, també ha estat cabdal la gestió dels recursos per donar suport a les persones que més pateixen els efectes de la crisi.

Durant l’any 2020, s’han invertit 28,5 milions d’euros a la renda social garantida —un 47 % més del que estava previst en el pressupost—. D’aquest import total, 6,3 milions corresponen a la renda social extraordinària que es va pagar durant els dos mesos més durs del confinament a més de 5.000 famílies que l’havien sol·licitat i justificaven no tenir ingressos.

Pel que fa a l’atenció a la dependència, malgrat que durant el confinament no es va poder valorar les persones que havien sol·licitat la dependència, s’han fet més de 8.000 valoracions.

La prestació que ha tingut un major increment és la d’ajuda econòmica a les famílies, ja que s’ha passat de 14.642 persones durant el mes de gener a més de 17.000 persones durant el mes de desembre.

També s’ha incrementat la renda d’emancipació per a joves extutelats, que ha passat de 178 usuaris a 246, i de 77.000 euros mensuals a 113.000. Així mateix, no s’ha oblidat la cooperació internacional, a la qual s’han dedicat 4,1 milions d’euros.

Durant el confinament, es varen fer més de 43.000 telefonades a les persones majors amb dependència que vivien soles, es varen incrementar en més de 2.000 els aparells de teleassistència i es varen donar ajudes econòmiques extraordinàries per valor de 600.000 euros a les entitats que distribueixen aliments.

També durant el primer estat d’alarma, es va posar especial esment en la gestió de les polítiques d’ocupació. El Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) va dotar tot el personal de càmeres web i micròfons per dur a terme les cites a distància, es varen potenciar els tràmits telemàtics i es varen agilitzar els procediments. Es varen atendre un total de  81.000 telefonades i es varen gestionar 63.500 cites.

Per pal·liar els efectes de la crisi, s’ha elaborat un Pla de Xoc per a l’Ocupació, que implicarà la mobilització de 72 milions d’euros, per donar la possibilitat d’accedir a una ocupació a més de 33.000 persones desocupades.

D’aquests 72 milions, 30,8 milions es destinen a programes de contractació pública i a mesures de manteniment de l’ocupació i 28 milions més són per a programes de formació. A més, 8 de cada 10 euros estan destinats a col·lectius prioritaris, entre els quals hi ha els joves, les persones aturades de llarga durada, les víctimes de violència masclista, les persones vulnerables i també les persones directament afectades per la COVID-19-19.

Per ajudar els autònoms a fer front als efectes de les restriccions imposades per la COVID-19, es va obrir una línia d’ajuts de més de 15 milions no retornables, amb previsió de beneficiar entre 8.000 i 10.000 treballadors. També s’han posat en marxa ajudes a la restauració de totes les illes per garantir la bona ventilació dels interiors i, a la restauració de Mallorca, per frenar l’impacte de les mesures restrictives que s’han adoptat recentment.

A més a més, durant l’any 2020, les diverses línies de crèdits ISBA que tenen el suport del Govern han permès aprovar una injecció de 180,06 milions a 2.108 pimes i autònoms per fer front als efectes de la COVID-19, més del triple que durant tot l’any 2019. El gruix correspon a la línia extraordinària COVID-19 creada pel Govern i ISBA per ajudar a mitigar l’impacte derivat de la pandèmia, amb 151,3 milions concedits en operacions de liquiditat aprovades a 1.828 empreses.

Pel que fa al teixit esportiu, s’hi han invertit un total de 3,9 milions d’euros entre patrocini i subvencions a esportistes, clubs i federacions. Aquest suport continuarà durant l’any 2021.

A més, s’ha creat l’oficina d’informació de l’esport, un punt d’informació a l’esportista presencial i telemàtic i amb horari de matí i horabaixa.

Turisme
La primera iniciativa legislativa del Govern durant l’any 2020 va estar relacionada amb l’aposta per la remodelació del model turístic de les Illes. El Decret llei 1/2020 està destinat a combatre el turisme d’excessos a les zones de Magaluf i la Platja de Palma, a Mallorca, i el West End de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. L’objectiu és aconseguir un turisme més respectuós amb l’entorn i amb la qualitat de vida de turistes i de residents.

Ara bé, l’any ha estat marcat per les restriccions a la mobilitat que ha imposat la pandèmia  i que ha afectat profundament el principal motor econòmic de les Illes Balears. Fins a l’octubre de 2020, han arribat a les Balears un 87,4 % menys de turistes que durant el mateix període de l’any 2019. Cal destacar que el millor mes va ser el juliol. Durant aquest mes i abans que el Regne Unit o Alemanya imposessin quarantenes als viatgers i recomanacions de frenar la mobilitat, les Balears varen ser la comunitat que més turistes internacionals va rebre —1 de cada 4 que va arribar a l’Estat—, gràcies a les inèrcies generades pel Pla Pilot.

Foment de l’accés a l’habitatge
En política d’habitatge, l’any 2020 s’ha continuat amb l’impuls de l’habitatge públic i les mesures destinades a facilitar l’accés a un habitatge a les persones amb dificultats econòmiques.

A l’entrada de l’any es va aprovar el Decret llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d’habitatge, orientat a agilitar i facilitar la construcció d’habitatge de protecció oficial, especialment de propietat pública. Entre d’altres, aquest Decret llei incorpora noves eines per controlar l’activitat dels grans tenidors (bancs, immobiliàries i fons d’inversió), endurint el règim sancionador i afegint nous drets de compra preferent (dret de tempteig i retracte), així com l’obligació de lloguer social en els casos d’execució hipotecària d’habitatges.

Durant l’any 2020, s’han iniciat un nombre rècord de convocatòries d’ajuts. En total, s’han mobilitzat més de 20 milions d’euros en ajudes de lloguer per tal d’ajudar les famílies en els moments més difícils, i s’han modificat les normes i convocatòries per agilitar al màxim la tramitació. Cal destacar que el nombre de sol·licituds s’ha multiplicat per dos respecte de l’any 2019, quan ja hi havia hagut un increment del 50 % respecte de l’any anterior.

Durant aquest any, s’han impulsat un total de 514 habitatges de protecció oficial, entre els iniciats, els finalitzats i els adquirits per tempteig i retracte. Paral·lelament, s’han tancat acords per a la construcció de 755 habitatges nous.

Transport
Pel que fa a la mobilitat, durant el 2020 s’ha definit el traçat que unirà l’hospital de Son Espases amb la plaça d’Espanya de Palma, el qual s’ha de licitar l’any 2021. També s’han preparat nous projectes inclosos en el Pla Director de Mobilitat, com és el cas de la finalització de la redacció i tramitació del projecte del metro fins al ParcBit. A més, s’han posat en marxa les unitats de recuperació d’energia o inversions en estacions (pàrquing de l’estació de Santa Maria), i s’ha continuat amb la supressió de passos de nivell.

Pel que fa al transport per carretera, 2020 ha estat l’any de la posada en marxa del nou servei d’autobús a Mallorca i s’han destinat 4 milions als equipaments tecnològics i la programació informàtica dels nous autobusos.

La inversió en ports i aeroports ha estat d’11,7 milions, en actuacions entre les quals destaquen la fase 1 de la rehabilitació integral del Port de Fornells o la demolició i la nova construcció de l’edifici d’oficines al port de Sant Antoni de Portmany. Arran de la irrupció de la COVID-19, també es va decidir una bonificació de taxes que ha suposat un estalvi d’aproximadament 1,5 milions d’euros per a les navilieres, els pescadors, les empreses de el sector nàutic i els locals comercials vinculats a l’activitat portuària.

Política agrària
Pel que fa a política agrària, durant els tres primers mesos de l’any, es varen resoldre algunes qüestions molt importants, com la posada en marxa de l’escorxador d’aviram d’Inca o el rescat de l’escorxador de Palma.

La resposta a la irrupció de la COVID-19 i els seus efectes va ser ràpida. Tretze dies després de la declaració de l’estat d’alarma, es va presentar el pla de xoc per al sector primari i es varen posar en marxa altres línies de promoció i compra pública d’aliments, per valor total de 8,6 milions d’euros. D’aquest import, la inversió prevista va ser de 5.250.000 euros, que incloïen crèdits ISBA adaptats a les empreses del sector primari, el paquet lacti, ajudes per al sector ramader, línies de pesca i ampliació de les pòlisses d’assegurances agràries.

També es varen gestionar mesures de suport extraordinàries amb motiu de la COVID-19 habilitades tant des del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació com des de la Comissió Europea, per un valor total d’1.552.180 euros en ajudes al sector oví i caprí, a les aturades temporals de pesca, a l’emmagatzematge de formatge i al sector del vi, entre d’altres. A aquestes, s’han de sumar els 125.000 euros prevists per al sector de la flor tallada i la planta ornamental.

A més, es varen posar en marxa les ajudes de comercialització i venda a domicili i la de promoció del producte local en el mercat interior, així com la campanya de promoció del producte local per a tots els subsectors.

Dins aquest pla de xoc, cal destacar també el projecte de compra pública d’excedents del sector primari per a destinar-la a les entitats socials de les Balears, per valor de 250.000 euros. Aquest projecte de compra pública es prorrogarà durant l’any 2021, amb un pressupost de 600.000 euros.

L’any 2020 també ha estat el de la creació de l’Observatori de Preus, un servei que controla l’evolució dels preus d’un seguit d’aliments. Així mateix, s’han continuat negociant amb el Ministeri les línies per a la nova PAC, amb la confirmació del Ministeri que es tendran en compte les especificitats insulars de les Illes per pal·liar-ne els sobrecostos.

El fons de garantia agrària i pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) ha abonat aquest 2020 un total de 21.165.111 euros a 5.040 beneficiaris de totes les illes dins les ajudes incloses a la política agrària comuna (PAC) i encara abonarà més de 7 milions d’euros a començament del 2021. A més, ha abonat quasi 28 milions en ajudes del PDR; més d’1 milió d’euros de subvencions per pesca; 3 milions per projectes finançats per l’impost de turisme sostenible i més de 3 milions de fons del Govern i de l’Estat. En total, en aquest 2020 s’han abonat 63.753.522 milions d’euros d’ajudes per al sector primari de les Balears.

Altres aspectes rellevants d’aquest any 2020 han estat la inclusió de la DOP Pebre Bord de Mallorca/Pimentón de Mallorca i la IGP Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza en el registre comunitari de la Unió Europea, i la campanya per combatre els vectors transmissors de Xylella fastidiosa i per al control de la mosca de la fruita per un valor de 350.000 euros.

A més, es va aprovar el decret pel qual es fixen els principis generals en matèria de control de potencial de producció vitícola a les Illes Balears i s’hi varen incloure les varietats esperó de gall, callet negrella i mancès de tibús en la categoria de varietats de raïm de vinificació autoritzades a les Balears.

Una altra fita d’aquest any va ser l’ampliació de la nova reserva de sa Dragonera, que suposarà una protecció integral del recursos marins a tot el litoral de l’illot.

L’Administració pública
Els serveis generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han fet un esforç per adaptar-se a la situació de pandèmia. Un total de 216 funcionaris s’han adscrit, durant el 2020, a un lloc de feina diferent del seu per tal de cobrir necessitats urgents i inajornables. A més, s’han multiplicat els procediments que s’ofereixen de manera telemàtica i les notificacions electròniques.

Des de l’entrada en vigor del  Decret llei 11/2020, de sancions per incompliment de mesures anti-COVID-19, i fins al 29 de desembre, els  operatius conjunts d’inspectors de la CAIB i forces de seguretat han fet 1.119 inspeccions en establiments comercials i d’oci (principalment) i han estès 821 actes. També s’han registrat 6.082 denúncies, de les quals 5.402 són a particulars i 680 a establiments, i s’han fet propostes de sanció per valor de 749.706 euros. D’aquestes propostes, la majoria corresponen a infraccions greus. Finalment, s’han tancat 4 establiments: 2 a Mallorca, 1 a Eivissa i 1 a Formentera, per la gravetat de les seves infraccions.

Cal destacar també les actuacions dels policies tutors. Durant el confinament, una setantena de policies tutors varen estar en actiu i varen dur a terme fins a 7.234 actuacions a tots els municipis, sobretot repartint ordinadors als alumnes que no en tenien o dispositius de connexió a Internet i material. Com a resultat d’aquesta tasca, varen localitzar 881 alumnes desconnectats.

Pel que fa a la memòria democràtica, entre d’altres actuacions, s’ha seguit amb el Pla de Fosses, amb intervencions a Manacor, Bunyola, el Coll d’Artà i Valldemossa, i s’han fet segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, el Pou de Son Lluís i Santa Maria.

Cultura
Per pal·liar els efectes de la crisi en el sector cultural, s’han gestionat més de 6 milions d’euros en ajuts, dels quals 3.558.000 són específicament per a ajudes relacionades amb la COVID-19.

A més, s’han creat noves línies per tal d’abastar tot el procés creatiu (ajuts a creadors en els seus processos específics de recerca i creació per valor de 490.000 euros) i els ajuts per a projectes d’investigació d’humanitats i cultura vinculats a les Balears (200.000 euros). L’Institut d’Indústries Culturals (ICIB) ha llançat i resolt 6 línies d’ajudes, entre les quals es troben ajudes per a adquisició d’equipament i maquinària, per a intercanvi entre illes i projecció exterior, o per a producció i coproducció d’obres audiovisuals.

Paral·lelament, s’han continuat les obres del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor, que està previst que acabin al juny de 2021, i han sortit a licitació les obres de la nova seu de l’Orquestra Simfònica, que comptarà amb finançament públic i privat.

Igualtat i conciliació
L’Institut Balear de la Dona ha cedit aquest any 2020 quatre pisos pont per a víctimes de violència masclista. A més el pacte de Reactivació inclou la reserva del 15% dels nous habitatges socials per a víctimes.

Pel que fa al servei Servei 24 hores d’atenció i acompanyament, ha ampliat els seus canals d’informació, amb la creació d’una línia d’atenció a través de WhatsApp i amb la difusió del servei 24 hores i a totes les illes, mitjançant xarxes socials i cartelleria. També s’ha ampliat el servei d’acompanyament, amb la incorporació d’una persona més.

Per tal de millorar les oportunitats laborals de les dones, s’ha aprovat un pla pilot amb les cambres de comerç per oferir a les dones formació bàsica en gestió de petites i mitjanes empreses i assessorament en la recerca de finançament, elaboració de plans d’empresa, gestió administrativa, etc.

Aquest 2020, la irrupció de la COVID-19 ha posat damunt la taula la necessitat d’elaborar polítiques de conciliació de la vida personal i laboral. Per tal de donar solucions a curt termini, es varen posar en marxa una sèrie de mesures extraordinàries per als mesos d’estiu. Posteriorment, el dia 2 de juliol es va constituir formalment la Mesa de Conciliació de les Illes Balears amb la finalitat d’elaborar un pla que incideixi en la conciliació des d’una perspectiva àmplia i multidisciplinària. Fruit d’aquesta feina està previst que durant el primer trimestre de 2021 s’aprovi el primer Pla de Conciliació de les Illes Balears.

L’any de la salut
L’any 2020 ha suposat un repte sense precedents per al sistema sanitari de les Illes Balears, el qual ha respost de manera excel·lent gràcies principalment als seus professionals, que han demostrat una implicació i una capacitat d’adaptació excepcionals i que cal ressaltar i agrair. Entre les fites més importants que s’han assolit amb èxit destaquen:

•    La creació d’un Comitè d’Alerta de Malaltes Infeccioses, amb experts i gestors sanitaris, per assessorar l’actuació de la Conselleria i del Servei de Salut tant en matèria assistencial com en allò relacionat amb la regulació de restriccions.

•    La ràpida reorganització per complet de l’assistència per poder protegir els professionals i els usuaris i per garantir l’eficàcia de l’atenció: entre d’altres, s’han creat circuits assistencials separats per a patologies respiratòries tant a primària com a especialitzada; els hospitals han dissenyat i activat els plans de contingència; s’ha incorporat un miler de professionals, i s’han adquirit devers 500 tones de material de protecció individual per als professionals.

•    L’establiment de nous dispositius per guanyar agilitat i descongestionar l’activitat del centres de salut: COVID exprés, UVAC.

•    El reforç dels sistemes de vigilància i control dels casos i dels brots, amb la posada en marxa de la Central COVID-19 i la dotació de més personal en el Servei d’Epidemiologia de Salut Pública. S’hi han incorporat devers 400 rastrejadors.

•    El lloguer d’hotels a cada una de les illes per facilitar l’aïllament i la quarantena en els casos de persones que tenien dificultats.

•    Els cribratges poblacionals fets a nombrosos pobles i barriades acompanyats de plans d’acció comunitària per conscienciar la població sobre la importància de complir les normes i recomanacions i per ajudar les persones amb dificultats econòmiques per tal que poguessin garantir l’aïllament.

•    L’establiment d’un equip, liderat per la Subdirecció d’Atenció a la Cronicitat i amb participació d’altres administracions implicades, per a la vigilància i atenció a les residències de la gent gran. S’ha fet feina conjunta, la qual cosa ha permès programar cribratges periòdics, detectar tot d’una qualsevol positiu i activar plans de contingència. Quan ha estat necessari per poder garantir la seguretat dels usuaris, s’han intervingut les residències.

•    La creació de canals nous d’atenció a la ciutadania: infocovid, educovid, coronavirus.caib.es, a totes les xarxes.

Mentrestant, sempre que s’ha pogut s’ha fet un esforç per mantenir l’activitat assistencial i quirúrgica ordinària i s’ha continuat fent un esforç per posar en marxa nous serveis a Menorca i Eivissa per tal d’evitar desplaçaments dels usuaris i mantenir el compromís de l’equitat. Per exemple, a Menorca l’Hospital Mateu Orfila ha incorporat l’any 2020 les eines necessàries per dur a terme una nova tècnica diagnòstica del càncer de mama.
A Eivissa, d’altra banda, s’ha posat en marxa el Servei d’Hemodinàmica a Can Misses i s’ha finalitzat l’edifici l’obra de reconversió de l’antic hospital Can Misses.

Finalment, s’ha continuat apostant per la innovació. En són exemples la Unitat de Simulació de Son Espases i tots els projectes que ha finançat l’IDISBA relacionats amb el coronavirus.

Serveis Centrals del Servei de Salut ha fet un esforç ingent per agilitzar les tasques administratives per adquirir els materials necessaris per al bon funcionament dels hospitals i centres de salut.

Crisi econòmica i social
La pandèmia ha provocat a les Illes Balears una forta crisi econòmica, amb una previsió
de caiguda del producte interior brut del 25,4 %. L’atur del mes de novembre va ser de 85.330 persones —un 37,4 % més respecte de l’any anterior—, i actualment 30.962 treballadors es troben en ERTO, en un any en què s’han rebut un 81 % menys de turistes que l’any 2019.

Amb relació a les prestacions per protegir l’ocupació, durant aquest període l’Estat haurà destinat uns 1.300 milions d’euros a dur a terme els ERTO, els quals, gràcies a les negociacions amb el Govern d’Espanya, s’han allargat i flexibilitzat.

A més, per donar resposta a la reclamació de majors recursos per fer front a la crisi i contribuir a pal·liar l’augment de la despesa pública i la caiguda d’ingressos, el Govern ha rebut més de 457 milions d’euros de recursos addicionals de l’Estat durant el 2020 amb motiu de la COVID-19. El gruix d’aquest import prové del fons extraordinari COVID-19, amb una assignació de 438,4 milions, xifra que situa les Illes Balears per sobre de la mitjana autonòmica en ingressos per habitant en el repartiment dels 16.000 milions d’aquest fons.

La reorientació del full de ruta del Govern per tal de donar resposta a la necessitats actuals i fixar les noves prioritats derivades de la pandèmia es va traslladar dia 1 de juliol al Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, fruit del diàleg social i polític i signat amb un ampli consens, tant dels consells insulars,  ajuntaments, agents socials i econòmics, com dels partits polítics. Aquest acord aplega 133 mesures en 10 eixos,  les quals hauran suposat la mobilització de 1.521 milions d’euros en dos anys, entre 2020 i 2021, tenint en compte que el Govern ha desenvolupat i traslladat als nous pressuposts les mesures acordades EN aquest Pacte.

En aquest context, el Govern va tancar l’any amb l’aprovació dels nous pressuposts 2021 al Parlament, també amb un ampli consens polític. Els comptes, situats inicialment en 5.881 milions, incorporen un augment del 7,8 % en el pressupost per a polítiques públiques (4.726 milions, el més alt de la història), la major despesa social (3.340 milions, un 8,1 % més) i un augment de la inversió pública (un 14 % més, fins a 745 milions).

En l’àmbit de les finances públiques, d’altra banda, el Govern ha tancat durant 2020 noves operacions de renegociació de deute públic amb diverses entitats financeres que suposen un estalvi públic de 25 milions d’euros gràcies al refinançament i la millora de les condicions financeres de préstecs anteriors subscrits amb l’Administració de l’Estat, de manera que també redueix el volum de préstecs de la CAIB amb l’Estat. Així, el Govern augmenta fins a prop de 70 milions l’estalvi aconseguit amb el procés de refinançament del deute iniciat fa cinc anys.

Resposta amb finançament europeu davant la crisi
Durant 2020, a causa dels el efectes de la pandèmia, s’ha duit a terme la modificació més important de la programació regional dels fons europeus FEDER a les Balears a l’actual marc financer 2014-2020. No només per la magnitud de les quantitats afectades —65,3 milions dels quals s’ha disposat per enfortir la capacitat de resposta del sistema autonòmic de salut davant la situació de la COVID-19—, sinó també per l’increment temporal de la taxa de finançament europeu fins al 100 %.

A més, les Balears tanquen 2020 amb un reforç molt important de fons europeus provinents del mecanisme REACT-EU, d’Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió dels Territoris d’Europa. En total, suposaran 300 milions d’euros més —per ingressar entre 2021 i 2022 i amb termini d’execució fins al 2023— per finançar, entre d’altres, inversions en l’àmbit de l’educació, la sanitat i els serveis socials, polítiques d’ocupació i mesures per a la recuperació de l’economia i l’ocupació. Aquesta assignació situa les Illes Balears com a segona comunitat autònoma en termes de recursos per capita en el repartiment d’aquests nous fons, per sobre de la mitjana autonòmica en ingressos per habitant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.