Acabam d’encetar un nou any i en deixam enrere un altre que de segur, els que ens ha tocat viurer-lo no l’oblidarem mai.
Hem tancat un any en que la COVID-19 ha estat la protagonista que ens ha canviat la vida a tots.
Ha estat l’any en que els humans hem vist com perillava i perilla encara la nostra presència al planeta, perquè el virus potser ha vingut a posar ordre als atacs que des de fa massa anys estam fent contra la natura i la sostenibilitat. L’advertència ha estat clara, però hem après realment la lliçó?
Molts d’aquells que al llarg dels mesos de confinament sortien cada dia a les 20 hores a aplaudir a metges i sanitaris, just acabat el confinament van omplir espais i terrasses sense prendre cap mesura i van seguir propagant el virus, a hores d’ara, en aquest inici de 2021 és encara pitjor que quan es van iniciar els primers casos a finals del mes de febrer o en plena primera onada el març i abril de l’any passat.
Aquesta pandèmia ha tret moltes coses bones en alguns, però massa coses dolentes en molts
Aquest primer nombre del Setmanari El Iris de 2021 el volem dedicar a aquelles coses bones i positives del 2020, a recordar un any que de segur ens marcarà per a sempre en la nostra manera de viure i entendre la vida, en el nostre pas per aquí.
Iniciam l’any amb l’esperança dipositada en la vacunació, en que aquesta funcioni i sigui ben rebuda per aconseguir una immunitat davant la malaltia, però també fent una crida al seny, a mantenir les mesures sanitàries, a no relaxar-mos, perquè si a la nostra illa la situació és bona dins la gravetat, no podem caure en els extrems que per exemple està patint Mallorca.
És hora de fer un esforç de seny, de responsabilitat, i aconseguir que la nova temporada turística sigui possible a partir del mes d’abril, perquè si no som capaços de reconduir la situació, aquesta serà del tot irreversible i ens anirem a norris.
De noltros depèn.
